Una sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem, de 18 de gener de 2017, deixa clar en relació a les clàusules sòl que no es poden aplicar les normes protectores dels consumidors a aquelles persones que no tenen aquesta condició. Concretament, el Tribunal exclou de la condició de consumidors els prestataris que van adquirir la finca, per a la qual van demanar la hipoteca, per tal d’integrar-la en una activitat empresarial o professional.
Diu la sentència del Suprem que “no procedeix fer el control de transparència qualificat de les condicions incloses en els contractes hipotecaris fets amb no consumidors”. És a dir, aquests prestataris no podran adduir un “error propi” o un “vici de consentiment”, que els hauria comportat no conèixer la “càrrega econòmica” del contracte de préstec hipotecari contractat.
La mateixa resolució del tribunal espanyol estableix, a més, que tampoc procedeix aplicar el control d’”abusivitat” en els contractes on l’adherent no és consumidor; és a dir, els titulars d’aquests contractes no podran al·legar un desequilibri enfront de l’entitat bancària, ni tampoc que no tenien la possibilitat d’haver pogut comparar el préstec hipotecari contractat amb altres ofertes existents al mercat.
És precisament aquesta connexió entre transparència i abús, que ha ressaltat la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 21 de desembre de 2016, la que no permet que es pugui realitzar un control de transparència en els contractes de préstec hipotecari on el contractant no té la condició legal de consumidor.
Ni el legislador comunitari ni l’espanyol no han fet encara el pas d’oferir una modalitat especial de protecció al contractant d’un préstec hipotecari que no sigui consumidor, més enllà d’adreçar-lo a la legislació civil i mercantil general sobre el respecte a la bona fe i al just equilibri de les prestacions, per evitar situacions d’abús contractual.
El dimarts 23 de maig del 2023 la Cambra de la Propietat Urbana de Girona va organitzar una jornada per parlar de les novetats de la llei d’habitatge que ha aprovat el Senat. A la jornada hi van participar la senyora Elena Vila i el senyor Antoni Calle, advocats del Servei Jurídic de la Cambra, […]
...
Si us voleu beneficiar de deduccions fiscals, heu de tenir el Certificat d’Eficiència Energètica abans d’iniciar-ne les obres El Reial Decret-Llei 18/2022, en l’article 21, estableix una deducció en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per a aquelles obres que millorin l’eficiència energètica dels habitatges, edificis o oficines. Segons el punt 5 […]
...
El gran problema de l’habitatge de lloguer és l’escassetat de pisos. No s’han aplicat polítiques que afavoreixin posar l’habitatge a lloguer La nova Ley de la Vivienda és un conjunt de mesures focalitzades a regular els preus de lloguer, no a fomentar l’oferta de pisos en lloguer Les mesures de la nova llei clarament són […]
...
L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) anuncia que te interès en rebre ofertes de venda de blocs d’habitatges plurifamiliars en construcció o totalment edificats, de conformitat amb el plec annex de característiques de situació, tècniques i d’ocupació. L’objectiu és destinar-los a ampliar el parc públic de lloguer assequible, mobilitzar el parc d’habitatges buits i fomentar la […]
...
