Una sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem, de 18 de gener de 2017, deixa clar en relació a les clàusules sòl que no es poden aplicar les normes protectores dels consumidors a aquelles persones que no tenen aquesta condició. Concretament, el Tribunal exclou de la condició de consumidors els prestataris que van adquirir la finca, per a la qual van demanar la hipoteca, per tal d’integrar-la en una activitat empresarial o professional.
Diu la sentència del Suprem que “no procedeix fer el control de transparència qualificat de les condicions incloses en els contractes hipotecaris fets amb no consumidors”. És a dir, aquests prestataris no podran adduir un “error propi” o un “vici de consentiment”, que els hauria comportat no conèixer la “càrrega econòmica” del contracte de préstec hipotecari contractat.
La mateixa resolució del tribunal espanyol estableix, a més, que tampoc procedeix aplicar el control d’”abusivitat” en els contractes on l’adherent no és consumidor; és a dir, els titulars d’aquests contractes no podran al·legar un desequilibri enfront de l’entitat bancària, ni tampoc que no tenien la possibilitat d’haver pogut comparar el préstec hipotecari contractat amb altres ofertes existents al mercat.
És precisament aquesta connexió entre transparència i abús, que ha ressaltat la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 21 de desembre de 2016, la que no permet que es pugui realitzar un control de transparència en els contractes de préstec hipotecari on el contractant no té la condició legal de consumidor.
Ni el legislador comunitari ni l’espanyol no han fet encara el pas d’oferir una modalitat especial de protecció al contractant d’un préstec hipotecari que no sigui consumidor, més enllà d’adreçar-lo a la legislació civil i mercantil general sobre el respecte a la bona fe i al just equilibri de les prestacions, per evitar situacions d’abús contractual.
La inauguració d’aquesta exposició tindrà lloc aquest divendres 7 de febrer a les 19 h, i es podrà visitar a la seu de la Cambra, al carrer Ciutadans, 12, de Girona, fins al 28 de febrer, de dilluns a divendres de 16 h a 19 h. Aquesta exhibició està organitzada pels Amics del Museu d’Art […]
...
Des del 30 de gener ja està en vigor el nou Decret de mesures urgents en matèria de contenció de rendes que implica noves sancions establertes per la vulneració dels imports regulats dels lloguers d’habitatge habitual a Catalunya, així com per incomplir les obligacions en matèria de publicitat, oferta i contractació. Les modificacions que comporta […]
...
Fa 11 anys que no es destinen recursos de l’Estat a la promoció de nous habitatges de protecció oficial (HPO). La Càtedra d’Empresa “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) ha publicat el seu sisè Policy Brief titulat “L’Habitatge protegit a Catalunya: Un […]
...
La resposta és sí, és completament legal vendre un pis llogat. I, a més, és una pràctica força comuna. Tot i això, existeixen algunes normes que el propietari ha de conèixer abans de posar en venda un habitatge llogat prèviament. És legal vendre un pis que està llogat? Segons la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), els […]
...