Sobre la congelació dels preus de lloguer

Diàriament apareixen noticies en premsa relatives a la imminent aprovació de la llei estatal “de la vivienda”, actualment en tràmit parlamentari en el Congrés. De tot el text, el focus mediàtic se centra en la regulació dels preus de lloguer, sense que se sàpiga encara la modalitat escollida per intervenir sobre els preus de lloguer.

La llei Catalana de contenció de rendes (que va estar vigent des de setembre del 2020 fins a l’abril 2022 quan el Tribunal Constitucional la va anular) preveia dos mecanismes, un de contenció de preus, en tant que el preu del lloguer no era de lliure determinació per les parts sinó que s’ajustava als preus promig de la zona, segons l’index de l’Agencia catalana de l’Habitatge, i un altre mecanisme molt més pervers que consistia en l’obligació de posar el mateix preu del darrer contracte d’arrendament signat, que a amb contractes de 5, 7, o 10 anys d’antiguitat, a la pràctica suposa una forta reducció respecte dels preus vigents o inclús en comparació amb els preus de l’índex.

Aquesta fórmula és manifestament injusta i perjudicial per aquells propietaris-arrendadors que han donat una major estabilitat als seus lloguers, sense recórrer als contractes curts. Signant contractes llargs, el que s’han trobat és que el preu d’origen és més baix i per tant això els suposa una penalització més forta en el moment de concertar un nou contracte.

Això va produir una discriminació lamentable entre els nous arrendaments, que podien aplicar un lloguer a preu d’índex (resultant del promig de preus dels darrers tres anys i que resultava més baix que el preu de mercat), en comparació amb altres arrendadors que havien d’aplicar preus molt inferiors derivats del darrer contracte signat molts anys enrere. És evident que aquesta fórmula no és bona i provoca la discriminació i l’enuig dels propietaris afectats.

L’aplicació d’aquestes mesures intervencionistes i perjudicials pels propietaris comporta que optin per altres sortides, com el lloguer turístic o el de temporada, o simplement venguin l’habitatge. Tot això disminueix l’oferta d’habitatges de lloguer, i provoca just l’efecte contrari al que es necessita actualment, que estem en els moments més baixos de l’oferta d’habitatges de lloguer, i que alhora provoca l’enlairament dels preus. Actualment qui busca pis de lloguer ho té molt difícil per a trobar-ne.

Coneixem per experiència el resultat d’intervenir en el mercat del lloguer. Les rendes congelades al segle passat van portar a España a tenir el parc d’habitatges de lloguer més petit i empobrit d’Europa. Des de la Cambra de la Propietat, ens agradaria que el focus de la nova llei estigués posat en les diferents maneres d’incrementar el nombre d’habitatges de lloguer, públics, privats, amb fòrmules público-privades, com sigui, però és indispensable augmentar l’oferta d’habitatges en lloguer per assolir una veritable estabilització del mercat.

Miquel Costa Perich
Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona