L’estat d’alarma ha afectat a molts negocis que han hagut de tancar temporalment o han vist minimitzada la seva activitat i els seus ingressos. Aquesta difícil situació econòmica dels negocis comporta, en moltes ocasions, dificultats per atendre el pagament dels arrendaments. El Govern ha determinat unes mesures compensatòries. Si l’arrendador es considerat un gran tenidor (propietari de més de 10 habitatges o de 1.500 m2 construïts) aquest està obligat, a petició del llogater, a ajornar fins a quatre mensualitat de lloguer que posteriorment es cobraran fraccionats en un màxim de 24 mensualitats. En tot cas cal fer un document en el que quedi reflectit aquest pacte.
Si l’arrendador no està considerat gran tenidor, no està obligat a realitzar aquest ajornament, si be, per criteris de solidaritat amb els arrendataris, per evitar impagaments, fallides o disputes judicials, en la majoria de supòsits, els arrendadors i els arrendataris arriben a acords que comporten en ocasions la condonació total o parcial de mensualitats o l’ajornament dels pagament de diverses mensualitats que desprès es recuperaran fraccionadament en els següents anys.
En cas de que aquesta situació provoqui problemes de liquiditat no tant sols als arrendataris sinó també als arrendadors que hagin pactat condonacions o ajornaments, ara és possible acudir a rescatar la fiança obligatòria dipositada al INCASOL.
Aquesta mesura ni és fàcil, ni comporta gaires avantatges als propietaris, qui, d’aquesta manera, es queden sense la garantia que els hi representa aquest import en cas que el llogater per qualsevol raó deixi el local. A la finalització del contracte, moltes vegades s’ha d’acudir a la fiança dipositada per a cobrir incompliments tant del pagament de renda com de subministres o per a cobrir certs desperfectes.
Per altra banda aquesta fiança que es recupera ara, s’ha de tornar a ingressar a l’Incasol en el termini d’un any, i el propietari n’és el responsable, tant si l’arrendatari compleix amb les seves obligacions com si no. La situació encara és més complexa si el contracte venç dins el mateix any, els terminis de devolució s’escurcen tant per l’ arrendatari com pel propietari.
Per demanar la devolució s’ha de demostrar un seguit de qüestions, en primer lloc, que hi ha un pacte d’ajornament o condonació entre el propietari i l’arrendatari, la condició d’autònom o pime de l’arrendatari, acreditar que el negoci de l’arrendatari ha quedat afectat per les disposicions de l’estat d’alarma havent cessat l’activitat, o una reducció del 75% dels ingressos, etc., i sempre i quant el propietari no tingui la consideració de gran tenidor.
La sol·licitud, juntament amb tota la documentació acreditativa, s’ha de presentar a l’INCASOL. No és un tràmit, com els de devolució ordinària per finalització de contracte, que es pot tramitar directament a les Cambres de la Propietat Urbama.
De tot això en trobareu informació detallada en aquest apartat de la nostra web.
En tot cas la Cambra es posa a disposició d’aquells propietaris arrendadors que considerin d’interès recuperar aquesta fiança, tant a nivell informatiu com a nivell de gestió si fos el cas.
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de març de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
Aquestes limitacions de l’arrendament que s’imposen als propietaris provoquen que aquests optin per vendre els seus habitatges i que l’oferta d’habitatges de lloguer continuï disminuint. El BOE ha publicat el Decret Llei del govern espanyol amb les 80 mesures per afrontar el conflicte a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha noves limitacions pels arrendadors […]
...
A Girona ciutat el preu mitjà de lloguer puja un 3,4%. A Figueres augmenta un 1,2% i a Olot un 1%. La Zona de la Costa és l’únic lloc on el preu disminueix. Hem publicat l’informe del tercer trimestre de 2025 del mercat del lloguer, amb dades que confirmen el fracàs de les polítiques d’habitatge. […]
...
La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu que el parc d’habitatges sigui de zero emissions l’any 2050. Per aconseguir-ho, es vol reduir el CO₂ que genera el sector residencial i impulsar que els edificis de nova construcció tinguin un consum d’energia pràcticament nul. Al mateix temps, també es vol promoure la rehabilitació dels habitatges ja construïts […]
...