La Llei 12/2023, de 24 de maig, per al dret a l’habitatge, va entrar en vigor el 26 de maig de 2023, tot establint nombroses mesures respecte a l’arrendament d’habitatge regulat a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
Per saber a quins contractes els serà d’aplicació la nova normativa de la Llei 12/2023, hem d’acudir a l’article 2 de la LAU que defineix de la següent manera l’arrendament d’habitatge: “Es considera arrendament d’habitatge aquell lloguer que recau sobre una edificació habitable, el destí primordial del qual sigui el de satisfer la necessitat permanent d’habitatge de l’arrendatari”.
I l’article 3 qualifica els arrendaments d’ús diferent del de l’habitatge, immobles que poden ser perfectament un habitatge, però l’ús dels quals no reuneix la condició de destí permanent: “1. Es considera arrendament per a ús diferent del de l’habitatge aquell arrendament que, recaient sobre una edificació, tingui per destí primordial un diferent de l’establert a l’article anterior. 2. En especial, tindran aquesta consideració, els arrendament de finques urbanes celebrats per temporada, sigui aquesta d’estiu o de qualsevol altra, i els celebrats per a exercir-se a la finca una activitat industrial, comercial, artesanal, professional, recreativa, assistencial, cultural o docent, siguin quines siguin les persones que ho celebrin”.
El contracte d’arrendament de temporada es regeix per la voluntat de les parts i s’aplica per al lloguer a estudiants per al curs universitari, al lloguer per trasllat laboral o al que només inclou períodes de curta durada de l’estada.
Aquests tipus d’arrendament no estaran subjectes a cap limitació en la fixació de la renda ni tampoc en la seva revisió, ni resulta d’aplicació a aquests contractes l’obligació que l’arrendador se’n faci càrrec de les despeses de formalització del contracte.
Tanmateix, hem d’indicar que existeix una disposició en la Llei per al dret a l’habitatge que assenyala que, en el termini de 6 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, es crearà un grup de treball per a una proposta normativa de regulació d’aquests contractes.
Es tracta d’una modalitat de lloguer en augment davant les rendes tan altes d’un habitatge complet.
Pel que fa al seu règim jurídic, és un arrendament que no es pot qualificar d’arrendament d’habitatge, perquè li falta la característica que indica l’article 2 de la LAU, “satisfer la necessitat permanent d’habitatge de l’arrendatari”, ja que resulta insuficient una habitació per desenvolupar la vida de l’arrendatari que està obligat a compartir serveis indispensables, per la qual cosa la seva regulació serà definida pel Codi Civil.
Pel fet que no està regit per la LAU, a aquest arrendament no l’afecta la regulació de la Llei per al dret a l’habitatge.
Aquesta modalitat d’arrendament va ser expressament exclosa de la LAU, perquè ha quedat sotmesa a la legislació de cada comunitat autònoma, en virtut de la Llei 4/2013, de 4 de juny, de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer.
En aquest tipus de contractes tampoc no s’aplicaran les mesures de la Llei per al dret a l’habitatge, ja que cada comunitat autònoma té la seva pròpia normativa.
La LAU preveu que els arrendaments d’habitatge, la superfície dels quals sigui superior a 300 m² o en els que la renda inicial excedeixi en 5,5 vegades el salari mínim interprofessional, es regiran per la voluntat de les parts i, per tant, no se’ls apliquen amb caràcter imperatiu els articles de la LAU modificats per la Llei per al dret a l’habitatge ni tampoc la limitació extraordinària de l’actualització de la renda.
En conclusió, hi ha diferents arrendaments que s’escapen de les limitacions imposades per la Llei per al dret a l’habitatge, que previsiblement aniran amb augment pels arrendadors que pretenen fugir de les limitacions. Ara bé, com, abans dèiem, hem de tenir present que els contractes de temporada estan en estudi i haurem d’estar atents per veure si el control i les limitacions arriben finalment a aquests arrendaments.
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...
