CAT / ESP

Ocupació il·legal d’habitatges. Problemàtica i solucions potencials

Situació actual
D’acord amb el contingut de l’informe elaborat per la Property Rights Alliance, el seguiment i difusió del qual a Espanya realitza l’Institut d’Estudis Econòmics, la garantia del dret de la propietat és menor a Espanya que a la resta d’Europa. Clarament situa Espanya a la zona baixa de la classificació de la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE).

El fenomen de l’ocupació dels habitatges ja és alarmant des de fa alguns anys, a causa de la tolerància, quan no suport explícit, per part del legislador, tant estatal com local que estan donant als ocupants il·legals, negant el contingut essencial del legítim dret de la propietat, fins i tot amb fets que suposen activitats delictives (em refereixo a les màfies que, a l’empara de la cobertura legal de les lleis estan proliferant en les ocupacions il·legals).

Han de ser les administracions públiques i no els particulars, els que procurin una política urbanística d’habitatges socials, tal com passa a països del nostre entorn. No existeix a la Constitució cap norma legal que doni empara a l’ocupació, entesa com la usurpació de la possessió d’un bé immoble al propietari legítim.

A nivell estatal i amb el pretext de la situació d’emergència generada per la Covid-19, s’han publicat diversos decrets lleis que han recollit la possibilitat de la suspensió dels desnonaments i llançaments en el cas de col·lectius vulnerables. Aquesta norma jurídica s’ha prorrogat des d’abril del 2.020 i actualment està prevista fins al 31 de desembre del 2.022.

L’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) destaca el cas particular de Catalunya que des de 2015 ha aprovat diferents lleis i decrets lleis amb clara tendència a la defensa dels “presumptes” drets dels ocupants d’immobles, amb evident greuge per als propietaris; sobretot per als “grans forquilles” d’habitatges, obligant-los a oferir un lloguer social abans d’interposar una demanda judicial de desnonament o suspenent el procés judicial o el llançament forçós. De fet, la Llei 1/2022, de 3 de març, en recollir, una vegada més, l’obligació dels propietaris de realitzar una oferta de lloguer social als ocupants d’habitatges sense títol, contempla períodes de proposta del lloguer de fins 12 anys.

Finalment, segons l’article publicat pel Sr. Ràfols Esteve (La legislació de Catalunya sobre l’habitatge i el sòl. Legalització de l’ocupació i paràlisi immobiliària) Catalunya lidera el rànquing amb 7.345 immobles ocupats al 2.021, el 45% del total, multiplicant per 4,8 la xifra de Madrid.

Termini per dictar sentències en procediments verbals -civils-
Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, el període que han d’esperar els propietaris de mitjana a Espanya per fer fora un ocupa il·legal i, per tant, recuperar la possessió de l’immoble, es va situar en 2.021 en 18,1 mesos: és a dir :

És important tenir en compte així mateix que la durada del procediment judicial pot variar en funció de si es tracta d’un Jutjat d’una gran ciutat (on hi ha Jutjats exclusius de 1a Instància) o si es tracta d’un Jutjat d’un municipi més petit (en què no hi ha diferència entre Jutjats de 1a Instància i Instrucció). A tenir en compte així mateix els possibles recursos que poden plantejar els ocupants que poden dilatar en molt de temps el procediment.

Durada procediments civils segons dades del CGPJ a Espanya:

CCAA Verbales posesorios por ocupación de viviendas( meses) Apelaciones de sentencias de juicios verbales (meses) Plazo total (meses)
Castilla y León 11,3 19,5 30,8
Canarias 11,3 10,8 22,1
Murcia 14,9 6,5 21,4
Andalucía 11,3 8,6 19,9
Baleares 10,6 7,7 18,3
España 9,6 8,5 18,1
Cataluña 7,9 10,1 18
Cantabria 9,3 7,6 16,9
La Rioja 7,8 9 16,8
Madrid 9,9 6,4 16,3
Comunidad Valenciana 8 8 16
País Vasco 5 9,7 14,7
Extremadura 9,2 5 14,2
Castilla La Mancha 8,7 4,7 13,4
Galicia 6,3 6,9 13,2
Aragón 6,6 4,2 10,8
Navarra 4,2 5,5 9,7
Asturias 5 4,3 9,3

Possibles solucions
La realitat és que hi ha un consens generalitzat per solucionar l’actual situació de manera que els ocupants il·legals estiguin obligats a desallotjar l’immoble ocupat en un termini de 48 hores, com passa a Suècia, Dinamarca, Holanda o Alemanya i això es pot instrumentalitzar fàcilment mitjançant una reforma del Codi Penal a través dels mecanismes processals següents:

 

Rosa M. Peris Vidal
Barcelona, 6 de setembre de 2022
Directora Jurídica CPUB

ACTUALITAT

18/09/23

Recurs d’alçada contra la limitació de rendes en zones de mercat residencial tens

Davant la resolució de la Secretaria d’Habitatge declarant zones de mercat residencial tensionat a diferents municipis de Catalunya, s’ha presentat un Recurs d’alçada instat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb: – El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya – El Consell de Col·legis Oficials d’Agents de […]

...

07/09/23

Quines reparacions corren a càrrec de l’inquilí i quines a càrrec del propietari en un immoble de lloguer?

Quan es lloga un habitatge, un dels punts que més controvèrsia sol generar entre propietari i llogater és el fet de saber qui ha d’assumir les despeses de les reparacions o avaries de l’habitatge. Per tal d’evitar malentesos en un futur, és fonamental  que el contracte defineixi el millor possible aquestes responsabilitats. És important conèixer […]

...

28/08/23

La Generalitat determina que els propietaris de cinc habitatges o més siguin considerats grans tenidors

La Generalitat ja ha resolt la cinquantena d’al·legacions que ha rebut arran de la declaració del passat 22 de juny, quan es van assenyalar 140 municipis com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. Les al·legacions presentades per diferents Cambres de la Propietat i pel Consell General […]

...

23/08/23

La Generalitat desestima les al·legacions presentades contra la declaració d’àrees amb mercat d’habitatge tens

Aquest passat dimarts 22 d’agost, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar la Resolució de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat per la qual es declara 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionat. Abans d’aquesta resolució, la Secretaria d’Habitatge va desestimar de forma genèrica les al·legacions presentades, entre d’altres […]

...

 

 

Tota l'actualitat

SERVEIS

Oferim un ampli ventall de serveis als propietaris
Comunitats

Comunitats

Administració de comunitats de propietaris Demana CITA online
Comunitats

Lloguers

Administració de finques, contractes de lloguers
Comunitats

Advocats

Especialistes en serveis immobiliaris Demana CITA online Consulta gratuïta
Comunitats

Serveis tècnics

Assessorament en reformes, certificats energètics, ITE, cèdules, valoracions Demana CITA online
Comunitats

Contractes de lloguer

Formalització i redacció del contracte de lloguer personalitzat Demana CITA online

Confia'ns la venda del teu habitatge.

Som la teva garantia!

Porta'ns el teu habitatge* i et regalem la Cèdula d'Habitabilitat i el Certificat Energètic

* Per habitatge en exclusiva, a preu de mercat fixat pels nostres professionals

Altres Cambres a Catalunya

Formem part de

Girona Centre
Carrer Ciutadans, 12
Tel. 972 200 616
Girona Eixample
Carrer Emili Grahit, 37
Tel. 972 416 413
Figueres
Carrer Nou, 105
Tel. 972 500 821
Olot
Carrer Mulleras, 16
Tel. 972 268 350
Sant Feliu de Guíxols
Passeig dels Guíxols, 27
Tel. 972 321 284
Palamós
Av. Onze de Setembre, 12
Tel. 872 591 959

MENU