Noves limitacions en els contractes de lloguer d’habitatge habitual

En el DOGC del passat divendres 11 de desembre va aparèixer publicat el Decret Llei 50/2020 de 9 de desembre, de mesures urgents per estimular la promoció d’habitatge amb protecció oficial i de noves modalitats d’allotjament en règim de lloguer, on s’incorpora una modificació a la Llei 11/2020, de 18 de setembre, que regula la contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, que implica una nova limitació a la llibertat de pacte entre les parts.

Com ja varem informar, en principi la Llei 11/20, permetia (seguint el mateix criteri que la Llei d’Arrendaments Urbans) pactar la repercussió al llogater de determinades despeses generals i serveis individuals (despeses d’escala, IBI, etc.) amb els mateixos límits que establia la LAU.

Ara amb aquesta modificació (que arriba als pocs dies d’estar vigent la norma 11/20) s’estableix que es considerà nul el pacte pel qual es repercuteixen a la part arrendaria (llogater/a) “les despeses generals i de serveis individuals”, si aquesta repercussió no havia estat pactada en el contracte d’arrendament d’habitatge anterior subscrit dins els últims cinc anys anteriors a l’aplicació de la referida Llei 11/20.

Així doncs, a partir d’ara només serà vàlid aquest pacte de repercussió en els contractes de lloguer que es facin, si l’habitatge no havia estat llogat dins els cinc anys anteriors a l’entrada en vigor de la llei 11/20 o, en cas que hagués estat llogat dins els cinc anys anteriors, aquell contracte previ ja incorporés el pacte de repercussió d’aquestes despeses i serveis individuals.