El Consell de Garanties Estatutàries (CGE), òrgan consultiu de la Generalitat que vetlla per l’adequació de les lleis catalanes al marc legal vigent, va emetre el passat 5 d’agost el seu dictamen sobre la proposició de llei per regular els lloguers, impulsada per JxCat, ERC, els comuns i la CUP, i va trobar nombrosos articles i disposicions que no s’ajusten al marc legal que estableixen l’Estatut i la Constitució. Concretament, el CGE considera que 18 articles i disposicions addicionals de la llei vulneren articles de la Constitució espanyola respecte a la “competència estatal sobre les bases de les obligacions contractuals” i també contravé l’Estatut. En definitiva, el que ve a dir el dictamen és que aquesta regulació s’hauria d’impulsar a l’Estat.
D’altra banda, el dictamen del CGE no és vinculant i per tant, properament podria aprovar-se pel Parlament de Catalunya aquesta Llei per regular els preus dels lloguers d’habitatges. Això podria perfectament provocar la presentació de recurs d’inconstitucionalitat, que de ser admès a tràmit podria suposar la suspensió de la seva aplicació fins que el recurs es resolgués.
Per tot això, l’aprovació de la Llei catalana previsiblement tindria poc recorregut. Però, el control dels preus dels lloguers és una qüestió que també s’està impulsant des del Govern de l’Estat, i aquest sí que té competències per aprovar aquesta legislació tal com recull el CGE en el seu dictamen.
Efectivament, el Govern espanyol ja ha presentat l’índex de preus de lloguer el passat mes de juliol. L’índex es formula com un mapa d’Espanya en el qual es pot consultar el preu del lloguer i la seva evolució en qualsevol punt del país amb diferents escales, des de comunitats autònomes, províncies, municipis i fins i tot per barris.
L’índex creua fins a deu variables procedents del cadastre, de les declaracions d’IRPF o de les fiances que es dipositen en les administracions. Un cop posat en marxa, el següent pas del Govern és habilitar a les comunitats autònomes i ajuntaments perquè puguin establir sistemes de regulació de preus de lloguer, un pas que podria arribar abans que acabi l’any.
El control de preus provocarà una reducció d’oferta en el mercat
L’accés a l’habitatge és un problema que afecta als joves i a moltes famílies amb pocs recursos. El primer que s’ha de dir i crida l’atenció és que no es disposa d’un parc públic d’habitatge adequat, que cobreixi les necessitats dels col·lectius més perjudicats. Quan ens comparem amb el països del nostre entorn, el primer que podem veure és que porten anys construint polítiques d’habitatge consistents. A Espanya, el sector públic no ha adoptat polítiques coherents i eficaces i degut a aquesta mancança ara toca improvisar polítiques d’avui per demà, propostes populistes, i la més fàcil és el control dels preus del lloguer.
Evidentment no hi ha receptes màgiques per solucionar un problema tan complicat, però si que podem afirmar que, davant la manca de parc social dedicat al lloguer, l’increment estable de l’oferta d’habitatge de lloguer és la fòrmula més apropiada per atacar les causes que expliquen l’increment excessiu dels preus. Per incrementar l’oferta ens cal una regulació que afavoreixi que els propietaris privats es decantin pel lloguer d’habitatge habitual, amb major motiu quan la situació en el futur es pot complicar per l’impacte que tindrà la crisi sanitària de la Covid-19, que pot agreujar encara més les dificultats d’accessibilitat a l’habitatge.
El Catedràtic d’Economia de la UPF José Garcia Montalvo assenyala diversos instruments per augmentar l’oferta en el seu article publicat a La Vanguardia: comprar habitatges per transformar-los en lloguer social, rehabilitació d’habitatges amb el mateix objectiu, col·laboració públicoprivada per desenvolupar terrenys urbans, canviar la zonificació d’algunes àrees, flexibilitzar l’estricta normativa urbanística amb l’objectiu de transformar l’ús de molts immobles inutilitzats, incentivar els propietaris perquè posin més habitatges de lloguer a preu assequible, donar suport a nous models (cooperatives amb cessió d’ús, cohousing), etcètera.
El problema fonamental, insistim, és que existeix una gran demanda de lloguer i no hi ha prou oferta. Mesures com la limitació de preus en els contractes de lloguer a determinades zones no aturen la insuficiència de l’oferta per satisfer la demanda i poden generar una reducció addicional de l’oferta en les àrees regulades, a més d’augmentar a mitjà termini el preu d’arrendar un pis en la resta de les zones.
Antoni Martí
Secretari de la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i el Maresme
Actualització del 2 de desembre: El sistema de facturació VeriFactu, previst inicialment per a l’1 de gener de 2026, s’endarrereix i no serà obligatori fins a l’1 de gener de 2027. Segons fonts d’Hisenda, el canvi té com a objectiu facilitar l’adaptació dels autònoms i empreses. Quins propietaris arrendadors es veuran afectats per la nova […]
...
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat el seu informe trimestral del preu del lloguer, elaborat a partir de les dades de fiances registrades, que permet fer una anàlisi del mercat del lloguer durant el segon trimestre de l’any 2025. Totes poblacions analitzades mostren un increment moderat del preu de lloguer i […]
...
El 25 de febrer de 2025, el Govern de Catalunya va aprovar el Decret Llei 2/2025, el qual estableix mesures com l’ampliació dels drets de tanteig i retracte de l’Administració en zones tensades o la creació d’un Registre de Grans Tenidors d’Habitatges. Inicialment, aquesta regulació no afectava els contractes de lloguer temporal. No obstant això, […]
...
La fiança és l’import que l’arrendatari entrega a l’arrendador com a garantia que el primer complirà amb les obligacions pactades en el contracte de lloguer ja que, si no és així, i la propietat presenta desperfectes una vegada ha finalitzat el contracte, el propietari podrà retenir parcialment o totalment aquesta quantitat. La fiança és un […]
...
