El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat suport als afectats que van assumir les despeses hipotecàries després de signar el contracte de préstec amb el banc.
Tot i això, amb els anys, ha anat sorgint el dubte entre demandants i demandats:
Doncs ho respon la nova sentència publicada pel TJUE aquest 25 de gener del 2024. Aquesta sentència conclou que els tribunals espanyols van infringir el Dret europeu en acotar a deu anys el termini de prescripció a partir del pagament de les despeses hipotecàries, sense tenir en compte si l’usuari era coneixedor dels seus drets o disposava de prou temps per recórrer.
A partir d’ara, el rellotge comença a córrer una vegada el consumidor coneix els seus drets i disposa de temps material suficient per poder presentar un recurs, sense establir-hi una data concreta d’expiració del termini legal.
Els magistrats han examinat un cas que va arribar fins a l’Audiència Provincial de Barcelona. Allà, els jutges han estat revisant els recursos de tres bancs que es van negar a restituir les quantitats reclamades pels seus clients al·legant que havia expirat el termini legal de deu anys previst al Codi Civil català per exigir els diners. Aquest argument va ser avalat en segona instància, forçant el recurs dels usuaris afectats. No obstant això, el TJUE ha dictat sentència instant a la justícia espanyola a ampliar aquest termini, però sense fixar una data concreta. D’aquesta manera, rebutja que els casos prescriguin al cap de deu anys d’haver abonat les despeses si els clients no van ser informats degudament dels seus drets.
En definitiva, a partir d’aquesta sentència del TJUE , només es pot defensar que l’afectat coneix l’abusivitat de la seva clàusula quan el banc acrediti el coneixement que l’afectat tenia constància de la seva abusivitat o quan l’afectat obté la sentència ferma que ha declarat l’abusivitat. Són aquests fets, i no altres, els que fan córrer els terminis, que no poden computar a partir del pagament de les factures, com defensava abans l’Audiència Provincial de Barcelona.
Després de la darrera sentència del Tribunal Suprem, els consumidors poden recuperar el 100% de les despeses de gestoria, taxació i registre i el 50% de les despeses de notaria. A això, cal sumar-hi els interessos legals.
Segons l’Associació d’Usuaris Financers hi ha uns vuit milions d’afectats per aquesta clàusula i la quantia mitjana a recuperar és de 1.500€.
La primera cosa que cal fer és reunir totes les factures abonades o justificants de pagaments efectuats durant la formalització del contracte. També cal aportar còpia de l’escriptura de préstec hipotecari o de compravenda amb subrogació, si escau.
Per presentar la reclamació podeu acudir en primera instància al servei d’atenció al client del mateix banc. A Internet trobareu diferents models d’escrit de reclamació de les despeses hipotecàries.
Si el banc rebutja la sol·licitud o no respon oferint cap negociació en un termini de dos mesos, es pot anar als tribunals o elevar la queixa al Departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya. Per això és important que quedi constància que hem fet aquest primer pas, de manera que si ho hem fet presencialment a una de les oficines de l’entitat, cal demanar una còpia segellada de la sol·licitud. Aquest primer tràmit es pot fer també per correu electrònic o a través del web del mateix banc si aquest té habilitada aquesta opció.
Un cop fet aquest primer pas, la resolució del Banc d’Espanya ens arribarà en un termini de quatre mesos. No és vinculant, però sí que ens servirà per insistir davant de la nostra entitat. Si aquesta continua sense atendre la nostra reclamació, la rebutja al·legant que no és procedent o que estem fora de termini o, fins i tot, si ens exigeix més documentació o que reescrivim la reclamació, el següent pas és acudir al jutjat especialitzat en clàusules hipotecàries abusives que ens correspongui.
La inauguració d’aquesta exposició tindrà lloc aquest divendres 7 de febrer a les 19 h, i es podrà visitar a la seu de la Cambra, al carrer Ciutadans, 12, de Girona, fins al 28 de febrer, de dilluns a divendres de 16 h a 19 h. Aquesta exhibició està organitzada pels Amics del Museu d’Art […]
...
Des del 30 de gener ja està en vigor el nou Decret de mesures urgents en matèria de contenció de rendes que implica noves sancions establertes per la vulneració dels imports regulats dels lloguers d’habitatge habitual a Catalunya, així com per incomplir les obligacions en matèria de publicitat, oferta i contractació. Les modificacions que comporta […]
...
Fa 11 anys que no es destinen recursos de l’Estat a la promoció de nous habitatges de protecció oficial (HPO). La Càtedra d’Empresa “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) ha publicat el seu sisè Policy Brief titulat “L’Habitatge protegit a Catalunya: Un […]
...
La resposta és sí, és completament legal vendre un pis llogat. I, a més, és una pràctica força comuna. Tot i això, existeixen algunes normes que el propietari ha de conèixer abans de posar en venda un habitatge llogat prèviament. És legal vendre un pis que està llogat? Segons la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), els […]
...