La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat el seu informe del segon trimestre del preu del lloguer, elaborat a partir de les dades de fiances registrades. L’informe ha evidenciat que, tot i la limitació del preu del lloguer que es va aprovar el març de 2024, els preus són una mica més alts que fa un any.
A la ciutat de Girona el preu mitjà de lloguer és de 781,38€, el que representa un creixement anual d’un 1,6%. A Figueres el preu del lloguer és un 1% més car que fa un any, 545,90€. A Olot el preu interanual ha disminuït un 1,1% fins a situar-se als 520,39€. Mentre que la zona de la costa, les poblacions situades entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós, és la que ha viscut un augment més gran fins a arribar al màxim històric del preu del lloguer: 744,94€ (un 5% més que fa un any).
Una altra de les dades més significatives d’aquest informe és que s’ha intensificat la reducció de l’oferta d’habitatges. Si s’observa la comparativa anual, els contractes nous han disminuït un 20% a Olot, un 17% a Girona, un 15% a la costa i un 11% a Figueres. Una tendència a la baixa que s’està produint des de l’any 2021.
Aquesta disminució continuada del nombre de contractes ve a conseqüència de la disminució de l’oferta d’habitatges i ens acredita les actuals tensions d’un mercat amb molta demanda i molt poca oferta que genera moltes dificultats als qui estan necessitats d’un habitatge de lloguer. No obstant això, malgrat el descens del nombre de contractes nous, continua l’augment dels habitatges de lloguer que s’han pogut identificar. Ja que continua sent difícil conèixer quin és el verdader parc d’habitatges que estan llogats.
En els darrers cinc anys els lloguers a la demarcació de Girona tenen una clara tendència alcista, encara que la tendència s’ha vist clarament modificada a la baixa aquest segon trimestre de 2024.
A Girona, el preu mitjà de lloguer s’ha incrementat en 143,27€ en cinc anys. A Figueres els preus han augmentat en 82,06€ i a Olot en 88,64 €. A la zona de la Costa la variació és de 107,52 €.
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona és una entitat associativa sense ànim de lucre. Fundada fa més de cent anys, el 6 de juny de 1920 per un grup de propietaris de les comarques gironines. Actualment, té més de 5.000 socis i sis oficines distribuïdes pel territori: dues a Girona, una a Figueres, una a Olot, una a Palamós i una a Sant Feliu de Guíxols.
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona neix amb la voluntat d’estar al servei dels propietaris gironins, posant a la seva disposició totes les eines que poden necessitar per gestionar les propietats. La Cambra, per fer-ho possible, disposa de diversos departaments especialitzats amb professionals altament qualificats. Ofereix un servei integral que ens converteix en un instrument eficaç i solvent per resoldre tota mena de qüestions vinculades al patrimoni immobiliari.
Fa dos mesos que es va crear el nou Registre de Grans Tenidors d’Habitatges i, per tant, des de llavors és obligatori inscriure-s’hi si es té la condició de gran tenidor. No obstant això, no ha estat fins ara que la Generalitat ha habilitat la plataforma que permet la inscripció al web del Gencat. Aquesta […]
...
Et convidem a visitar l’exposició dels Aquarel·listes de Girona amb motiu de Temps de Flors. Com cada any, l’Agrupació d’Amics de l’Aquarel·la de Girona presenta una exhibició a la Cambra de la Propietat Urbana. Cada artista exposa una obra única, inspirada en motius florals. La inauguració tindrà lloc aquest dissabte, 10 de maig, a les […]
...
Aquest és un tema controvertit, ja que la resposta és depèn de cada cas concret. Per tant, aquesta resposta variarà segons el supòsit i el tipus de reparació que s’hagi de portar a terme. No obstant això, com a regla general, com a propietari que té l’ús privat de la terrassa, li correspon el manteniment […]
...
El passat dia 3 d’abril de 2025 va entrar en vigor La Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia i els judicis ràpids contra els ocupants d’habitatges. Aquesta llei modifica, entre altres qüestions, molta part de la legislació processal. En concret, modifica el procediment d’instrucció […]
...
