Aquesta mesura la va presentar la Generalitat a finals de juliol per evitar una allau de desnonaments a partir del 9 d’agost, data en què acabava la moratòria aprovada per la pandèmia. Com que el Govern central ha allargat fins al 31 d’octubre de 2021 la moratòria que prohibeix els desnonaments a famílies vulnerables, sembla que de moment la Generalitat no haurà d’utilitzar aquesta eina, ja que les famílies vulnerables amb data de desnonament fixada fins a finals d’octubre haurien de beneficiar-se de la moratòria esmentada, però no s’ha d’oblidar que aquesta moratòria no ha evitat un bon percentatge de desnonaments de persones vulnerables ni tampoc ha resolt el problema: només ha acumulat milers d’expedients als jutjats que tard o hora s’hauran de resoldre.
La mesura s’emmarca en el programa “Reallotgem”, dotat inicialment amb 20 milions d’euros i que preveu cobrir almenys 1.500 casos de famílies que compleixen els requisits de la mesa d’emergència de la Generalitat.
La idea és que el Govern assumeixi els costos de les persones afectades per una ordre d’expulsió, independentment de si es tracta d’una ocupació o un cas per impagament del lloguer.
El funcionament és el següent: la Generalitat actuarà com a llogatera davant del propietari i cobrirà els costos de lloguer d’aquestes famílies amb contractes d’entre 5 i 7 anys de durada i al preu indicat per l’índex de referència establert a la llei d’arrendaments urbans.
Com a resultat, les famílies que s’acullin a la mesura hauran d’abonar entre el 10% i el 18% dels seus ingressos -el que serien de mitjana uns 70 euros mensuals de lloguer- i serà l’administració qui pagarà l’import restant al propietari fins a arribar al preu que marca el contracte. En els casos de lloguer, el govern també assumirà el deute pendent fins a un màxim de sis mensualitats.
La fórmula que utilitzarà el Govern per poder facilitar aquestes ajudes es fonamenta en dos contractes de lloguer diferents:
Sempre dependrà de la “bona voluntat” dels propietaris, que en cap cas estaran obligats a lliurar l’habitatge. És per aquest motiu que el Govern preveu la possibilitat d’assumir el cost del lloguer metre durin les negociacions -com a garantia de cobrament per als propietaris- i mentre busquen un habitatge alternatiu per si no s’arriba a un acord.
En el cas que les negociacions amb el propietari no fructifiquin, la Generalitat buscarà la col·laboració dels ajuntaments per buscar una solució.
Els contractes se signaran un per un i de manera bilateral entre la Generalitat i els propietaris. Però de la mesura se n’exclouen aquells que ja estan obligats a oferir un lloguer social a les famílies abans d’iniciar el desnonament (són els propietaris grans tenidors que siguin persones jurídiques i que disposin de 15 pisos o més en propietat, segons estableix la llei 24/2015).
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...
