
L’ampliació afecta els municipis de més de 2.000 habitants, que no formen part dels 140 ja declarats, i que compleixen algun dels requisits que marca la Llei estatal pel dret a l’habitatge. En aquests territoris hi viuen més de 7 milions de persones, el 90% del total de la població.
És important aclarir que aquesta nova declaració de Zona de Mercat d’Habitatge Tensionat no serà efectiva fins a la publicació de una resolució expressa per part del Ministerio de Vivienda, queden tràmits per a realitzar, l’exposició al públic i termini per presentar al·legacions, la resolució aprovatòria per part de la Generalitat i la posterior del Ministerio.

Des de la Cambra de la Propietat insistim que la regulació no és la solució al problema dels preus dels lloguers, ja que al deixar de ser pactats entre propietaris i llogaters, en aquestes zones tensionades, no es tenen en compte les condicions de l’habitatge, la superfície, l’estat de conservació, la ubicació…
Els preus de lloguer fa temps que estan augmentant a conseqüència de l’escassetat d’oferta. La regulació dels preus, sumat a altres mesures com són la dificultat de recuperar l’habitatge en processos de desnonament, el lloguer social obligatori o les polítiques davant l’ocupació, són totalment contraproduents per a resoldre el veritable problema, que és la de manca d’habitatges de lloguer.
Segons la Generalitat «Aquesta ampliació, que es produeix just un mes després que hagi entrat en vigor a Catalunya l’aplicació del topall del preu del lloguer en 140 municipis, respon als canvis que s’han produït al mercat de l’habitatge aquests darrers mesos. L’increment generalitzat del cost de l’habitatge dels darrers anys a Catalunya, gairebé sempre molt per sobre dels ingressos de les llars, i la tendència alcista del preu del lloguer, malgrat la recent aplicació de la contenció de rendes, ha fet necessària la revisió dels criteris emprats en la identificació dels municipis declarats com a zona de mercat residencial tensionat.»
Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, creiem que lluny de les polítiques que s’han anat aplicant al llarg d’aquests darrers anys, el que fa falta per resoldre el problema de l’habitatge és incrementar fortament el parc d’habitatges de lloguer en totes les seves facetes: habitatge social per part de les Administracions i habitatge lliure per tots aquells que tinguin capacitat d’aportar-ne, siguin petits propietaris amb els seus estalvis o siguin grans inversors disposats a construir blocs sencers d’habitatges destinats al lloguer.

Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de març de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
Aquestes limitacions de l’arrendament que s’imposen als propietaris provoquen que aquests optin per vendre els seus habitatges i que l’oferta d’habitatges de lloguer continuï disminuint. El BOE ha publicat el Decret Llei del govern espanyol amb les 80 mesures per afrontar el conflicte a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha noves limitacions pels arrendadors […]
...
A Girona ciutat el preu mitjà de lloguer puja un 3,4%. A Figueres augmenta un 1,2% i a Olot un 1%. La Zona de la Costa és l’únic lloc on el preu disminueix. Hem publicat l’informe del tercer trimestre de 2025 del mercat del lloguer, amb dades que confirmen el fracàs de les polítiques d’habitatge. […]
...
La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu que el parc d’habitatges sigui de zero emissions l’any 2050. Per aconseguir-ho, es vol reduir el CO₂ que genera el sector residencial i impulsar que els edificis de nova construcció tinguin un consum d’energia pràcticament nul. Al mateix temps, també es vol promoure la rehabilitació dels habitatges ja construïts […]
...