Amb motiu del centenari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona anirem publicant de forma periòdica el relat de la nostra història. Comencem amb el primer text que fa referència als inicis. Esperem que sigui del vostre interès.
El diumenge 6 de juny de 1920 es reunien a la seu de la Cambra de Comerç de Girona, instal·lada al número 19 del carrer de Ciutadans, diversos propietaris de la ciutat amb la intenció de crear una Cambra de la Propietat. Els presents, el nombre dels quals es desconeix, hi assistien responent a la crida apareguda al Diario de Gerona de Avisos y Noticias de dies anteriors.
Es donaven 15 dies als amos d’immobles perquè omplissin les butlletes corresponents, les quals “se facilitarán, todos los días laborables, de 4 a 6 de la tarde, boletines de inscripción a los señores propietarios”.
La creació de les cambres de la Propietat anaven avalades per un Reial Decret de 25 de novembre de 1919 i una Reial Ordre de 25 de maig i un Reglament de 28 de maig de 1920. Aquesta legislació establia “la obligación de que todos los propietarios de edificios y solares pertenezcan a la Cámara de la Propiedad Urbana”. A l’anunci del diari, que es repetiria al llarg de l’estiu, s’advertia que passat el termini de 15 dies, “la Cámara practicará de oficio la inscripción y en su día la asignación de la cuota correspondiente”.
La primera sessió la va presidir Ramon de Berenguer, que era el president de la junta gestora. Santiago Masó n’era el secretari. I els presents van dedicar la tarda a nomenar una junta provisional al capdavant de la qual s’hi va situar Francesc Casadevall com a president; el mateix Berenguer i Bonaventura de Viñals, vice-presidents, i Masó, com a secretari, a més d’altres càrrecs. En la notícia de la reunió oferta pel mateix diari tres dies després, s’hi deia: “Muy mucho cabe esperar de la entidad cuya constitución acaba de tener lugar, por el espíritu que anima a los elementos directivos de la misma”.
El governador civil de la província va convocar per al, també diumenge, 19 de setembre les eleccions per a escollir la primera junta democràtica, que es constituïa el dia 24. El plenari el formaven 18 membres i per a la junta de govern es van triar els mateixos presidents i vice-presidents, a més de Narcís Xifra i Masmitjà, Joaquim Franquesa, Salvador Auguet i Joan Prats.
Les primeres tasques que es van imposar els homes que formaven la Cambra de Girona va ser elaborar el cens de propietaris de la ciutat i organitzar els serveis que oferirien als socis. A partir d’octubre de 1920 les oficines, situades en dependències cedides per la Cambra de Comerç en l’edifici després conegut com a Fontana d’Or, obrien al públic un parell d’hores cada matí.
El dia 26 de maig va entrar en vigor la Llei pel dret a l’habitatge, la llei 12/2023. Les polítiques orientades a limitar els preus i disminuir la seguretat jurídica sobre l’oferta impliquen una reducció del parc d’habitatges a lloguer i, alhora, un increment de les garanties i solvència exigida als llogaters, penalitzant als que […]
...
El dimarts 23 de maig del 2023 la Cambra de la Propietat Urbana de Girona va organitzar una jornada per parlar de les novetats de la llei d’habitatge que ha aprovat el Senat. A la jornada hi van participar la senyora Elena Vila i el senyor Antoni Calle, advocats del Servei Jurídic de la Cambra, […]
...
Si us voleu beneficiar de deduccions fiscals, heu de tenir el Certificat d’Eficiència Energètica abans d’iniciar-ne les obres El Reial Decret-Llei 18/2022, en l’article 21, estableix una deducció en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per a aquelles obres que millorin l’eficiència energètica dels habitatges, edificis o oficines. Segons el punt 5 […]
...
El gran problema de l’habitatge de lloguer és l’escassetat de pisos. No s’han aplicat polítiques que afavoreixin posar l’habitatge a lloguer La nova Ley de la Vivienda és un conjunt de mesures focalitzades a regular els preus de lloguer, no a fomentar l’oferta de pisos en lloguer Les mesures de la nova llei clarament són […]
...
