CAT / ESP

La Cambra de la Propietat Urbana de Girona fa cent anys. 4/10

Interior del saló de sessions de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona. Presideix el saló un retrat d’Alfons XIII. Foto: Ajuntament de Girona. CRDI (Foto Lux)

Amb motiu del centenari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona anirem publicant de forma periòdica el relat de la nostra història. En aquest quart text parlem de la seu dels inicis de l’entitat i la seva consolidació. Esperem que sigui del vostre interès.

Els inicis (II): La consolidació

Ben aviat els homes de la Cambra de la Propietat van veure que necessitaven una seu pròpia. Les actes tant de la junta de govern com del plenari reflecteixen des de les primeres reunions aquest desig que, a mesura que anaven creixent els serveis que s’oferien als associats, es convertia en necessitat.

El Reial Decret de creació de les cambres les facultava a intervenir en tot allò que fes referència a la propietat urbana davant de qualsevol administració, ja fos municipal, provincial o estatal (en aquest cas, mitjançant un organisme creat per a agrupar-les). Ja en les primeres setmanes es van veure obligats a defensar la prerrogativa de què gaudien: Primer, davant de l’Ajuntament de Girona. Havia aprovat l’alineació del carrer Nou del Teatre i no els havia consultat. Després, davant del jutge de primera instància: La Cambra li va enviar una queixa contra el jutge municipal, que era l’autoritat davant de la qual es dirimien els conflictes entre llogaters i propietaris. I és que no havia admès els dos representants de la Cambra en el tribunal que havia de veure els eventuals desnonaments, tot i la normativa que així ho assenyalava.

El pressupost del primer exercici econòmic, el de 1920-1921, era de 8.767,99 pessetes, un pressupost que es va haver de refer ja que el ministeri que l’havia d’aprovar, el de Foment, el va retornar sense la corresponent aprovació. Conforme passaven els anys creixia tant el pressupost i el nombre d’empleats com els serveis que s’oferien. Una de les preocupacions en una ciutat on el dèficit d’habitatges de lloguer ha esdevingut crònic, va ser impulsar la creació d’una “borsa de propietaris” amb els pisos que s’oferien.

Cada dia que passava, l’entitat s’anava consolidant i participava activament en la defensa dels drets dels propietaris: presentava al·legacions i recursos davant l’ajuntament en qüestions urbanístiques, de taxes i arbitris, contra l’augment de la contribució o contra la brutícia dels carrers. Una de les qüestions que més estudis, reclamacions, treballs i reunions van ocupar la feina dels primers anys va ser la que estava relacionada amb la portada i subministrament d’aigua potable i, posteriorment, amb la municipalització del servei.

I tot plegat es feu més gros a partir de 1927. Aquell va ser l’any que la Cambra de Girona es convertí en “provincial”: elaboració del nou cens de propietats urbanes, contractació de més personal… però, encara, de rellogats. Per això, també va ser l’any que es va sistematitzar la recerca d’una seu pròpia, cosa que no s’aconseguiria, però, fins el 1929. I el pressupost també va fer un salt espectacular: el de 1928 va ser de 95.575,99 pessetes. La institució estava consolidada

ACTUALITAT

16/05/22

Com afecta l’impost del patrimoni a la rendibilitat d’una inversió immobiliària?

L’Impost sobre el Patrimoni (IP) és un tribut que grava el patrimoni net de les persones físiques, entenent que constitueix el patrimoni net el conjunt de béns i drets de contingut econòmic de què s’és titular, amb deducció de les càrregues i gravàmens que disminueixin el seu valor. Aquest impost és rigorosament individual (no hi ha tributació conjunta […]

...

05/05/22

Renda 2021: Com ha de tributar l’arrendador?

El passat 6 d’abril va començar la campanya de la declaració de la Renda 2021. Tots els ciutadans espanyols que compleixin amb els requisits marcats per Hisenda, és a dir, que hagin ingressat més de 22.000 € bruts amb un sol pagador o 14.000 € quan hi hagi dos o més pagadors, han de rendir […]

...

29/04/22

Què és i a qui obliga el lloguer social obligatori ?

Han d’oferir lloguer social: El Comprador d’un habitatge provinent de dacció en pagament, compensacions , impossibilitat de pagament d’hipoteca sempre que afecti a persones que no disposin d’alternativa de vivenda i estiguin en risc d’exclusió residencial El demandant en un procés d’execució hipotecaria (qualsevol acció executiva derivada d’un deute hipotecari)ç El demandant en un procediment […]

...

21/04/22

Les regulacions d’habitatge de Catalunya i el tribunal constitucional

Recentment el Tribunal Constitucional, atenent a un recurs del Partit Popular, va deixar inaplicable la llei de Contenció de rendes catalana en anular un seguit d’articles que incidien sobre la determinació de la renda dels contractes de lloguer, quant aquest concepte forma part de la regulació bàsica dels contractes i com a tal, es competència […]

...

 

 

Tota l'actualitat

SERVEIS

Oferim un ampli ventall de serveis als propietaris
Comunitats

Comunitats

Administració de comunitats de propietaris
Comunitats

Lloguers

Administració de finques, contractes de lloguers
Comunitats

Advocats

Especialistes en serveis immobiliaris Demana CITA online Consulta gratuïta
Comunitats

Serveis tècnics

Assessorament en reformes, certificats energètics, ITE, cèdules, valoracions
Comunitats

Contractes de lloguer

Formalització i redacció del contracte de lloguer personalitzat

Confia'ns la venda del teu habitatge.

Som la teva garantia!

Porta'ns el teu habitatge* i et regalem la Cèdula d'Habitabilitat i el Certificat Energètic

* Per habitatge en exclusiva, a preu de mercat fixat pels nostres professionals

Altres Cambres a Catalunya

Formem part de

Girona Centre
Carrer Ciutadans, 12
Tel. 972 200 616
Girona Eixample
Carrer Emili Grahit, 37
Tel. 972 416 413
Figueres
Carrer Nou, 105
Tel. 972 500 821
Olot
Carrer Mulleras, 16
Tel. 972 268 350
Sant Feliu de Guíxols
Passeig dels Guíxols, 27
Tel. 972 321 284

MENU