Els judicis ràpids contra els ocupants d’habitatges són tant efectius com promet la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener?

El passat dia 3 d’abril de 2025 va entrar en vigor La Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia i els judicis ràpids contra els ocupants d’habitatges. Aquesta llei modifica, entre altres qüestions, molta part de la legislació processal.

En concret, modifica el procediment d’instrucció i d’enjudiciament dels delictes de violació de domicili, és a dir, l’entrada il·legal a l’habitatge habitual del seu titular, així com la usurpació d’immobles, que impliquen l’entrada il·legal a un domicili que no constitueix la morada del seu titular.

Aquesta reforma estableix que el procediment penal per aquests delictes a partir d’ara serà el designat per un enjudiciament ràpid, que permet obtenir una Resolució Judicial en un termini d’entre 15 i 20 dies, aproximadament.

El procediment d’enjudiciament ràpid s’instrumentalitza en tres fases:

• Obertura de diligències. Que realitzarà la policia, prèvia denúncia, en un termini màxim de 72 hores abans de posar al detingut a disposició judicial.
• Fase d’instrucció. Té lloc al Jutjat de Guàrdia. En aquesta fase es pot arribar a un acord amb el Ministeri Fiscal.
• Judici oral. Si no existeix acord, l’acusat haurà de presentar un escrit de defensa. El judici oral es celebrarà dins dels 15 dies següents. El Jutge disposarà de 3 dies per dictar sentència.

No obstant això, quina és la realitat de la Llei Orgànica 1/2025?

La realitat és bastant diferent al que estableix la norma, ja que la celebració d’aquests tipus de judicis està condicionada pel col·lapse actual dels Jutjats i, a més, fins que la sentència no és ferma, es pot presentar un recurs d’apel·lació.

Aquests fets tenen com a conseqüència que aquests judicis es dilatin a la pràctica i, en el cas de no existir un recurs d’apel·lació, la resolució pot trigar entre 3 o 4 mesos.

D’altra banda, veus de referència com el Magistrat del Tribunal Suprem, el D. Vicente Magro Servet, indiquen que la via de solució per l’enjudiciament d’aquests dos delictes no pot consistir en un judici ràpid, sinó que ha de consistir en una mesura cautelar d’expulsió urgent en un termini màxim de 48 o 72 hores, sempre que així es sol·liciti a la denúncia i sense que la possible vulnerabilitat econòmica dels ocupants il·legals pugui dilatar el procediment. Aquesta mesura cautelar és la que s’aplica a altres països d’Europa, com per exemple a França (48 hores), a Alemanya (24 hores) o a Països Baixos. En aquests països, una simple denúncia a la policia és suficient perquè aquesta es personi a l’immoble amb una autorització judicial i procedeixi a desallotjar els ocupes.

En el sentit apuntat anteriorment, en el mes de febrer de 2025, es va presentar al Congrés dels Diputats una Proposició de Llei de mesures urgents de desallotjament en un termini de 48 hores, proposició que haurà de ser tramitada i, en el seu cas, aprovada pel Congrés.

Què ocorre amb la “inquiocupació”?

La Llei que va entrar en vigor el dia 3 d’abril no inclou dins de l’enjudiciament ràpid als supòsits coneguts com a “inquiocupació” que constitueixen, de fet, una altra forma d’ocupació il·legal d’immobles.

La “inquiocupació” es produeix essencialment quan una persona simula la voluntat de pagar els rebuts del lloguer al signar un contracte d’arrendament, abonant el primer o el segon mes, per després deixar de pagar els rebuts de lloguer sense abandonar l’immoble.

En aquests casos i, com la persona disposa d’un contracte d’arrendament que li permet ocupar l’habitatge, el propietari es veu obligar a instar una demanda de desnonament per manca de pagament per la via civil, que pot arribar a demorar-se més de 20 mesos.