Aquest decret, que agrupava mesures de diferents àrees, havia de ser convalidat o derogat pel Congrés dels Diputats. El Congrés ha decidit no convalidar-lo.
La suspensió dels desnonaments va sorgir l’any 2020, arran de la pandèmia sanitària. Aquesta va ser pactada com una mesura transitòria i excepcional. Tot i això, la mesura s’ha anat prorrogant any a any de forma sistemàtica, malgrat que ja no es dona la situació imprevisible de la pandèmia. Segons diferents mitjans de comunicació, es preveu que els Tribunals reactivin els 60.000 desnonaments que es trobaven suspesos i que impedien als propietaris recuperar els seus habitatges (Font: El Economista.es).
La mesura legal vigent anteriorment determinava la suspensió d’aquests procediments per a arrendataris o unitats familiars vulnerables que no tinguessin una alternativa habitacional. I ho suspenia fins el 31 de desembre de 2025. Així mateix es prorrogava el termini perquè els propietaris sol·licitessin una compensació econòmica fins el 2 de febrer de l’any 2026.
L’actual situació comporta dos efectes immediats:
El Reial Decret Llei derogat, també denominat “Decret Òmnibus” agrupava, en un sol text, múltiples mesures de diversos àmbits: mesures urgents en matèria tributària i de Seguretat Social, revaloració de les pensions, actualització dels coeficients de la plusvàlua municipal, matèries processals, civils…
Per aquest motiu, els Grups Parlamentaris que han votat en contra han exigit al Govern separar les normes legals en diferents decrets. En conseqüència, tècnicament res impedeix que es puguin tornar a regular les diferents matèries contingudes al Reial Decret Llei que s’ha derogat si es dicten en diferents normes i s’obté la majoria parlamentària necessària.
Aquestes limitacions de l’arrendament que s’imposen als propietaris provoquen que aquests optin per vendre els seus habitatges i que l’oferta d’habitatges de lloguer continuï disminuint. El BOE ha publicat el Decret Llei del govern espanyol amb les 80 mesures per afrontar el conflicte a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha noves limitacions pels arrendadors […]
...
A Girona ciutat el preu mitjà de lloguer puja un 3,4%. A Figueres augmenta un 1,2% i a Olot un 1%. La Zona de la Costa és l’únic lloc on el preu disminueix. Hem publicat l’informe del tercer trimestre de 2025 del mercat del lloguer, amb dades que confirmen el fracàs de les polítiques d’habitatge. […]
...
La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu que el parc d’habitatges sigui de zero emissions l’any 2050. Per aconseguir-ho, es vol reduir el CO₂ que genera el sector residencial i impulsar que els edificis de nova construcció tinguin un consum d’energia pràcticament nul. Al mateix temps, també es vol promoure la rehabilitació dels habitatges ja construïts […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de Febrer de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
