Els tribunals poden entrar a valorar si l’aplicació de l’índex hipotecari IRPH ha estat abusiva, segons ha dictaminat l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE, amb la qual cosa obre la porta al fet que els jutges puguin anul·lar aquestes clàusules.
L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE considera que el valor de referència que estableix el IRPH es basa en una fórmula matemàtica complexa i poc transparent per al consumidor mitjà. En conseqüència, el jutge nacional ha de comprovar si quan es va signar el contracte es va exposar de forma transparent el mètode de càlcul del tipus d’interès, de manera que el consumidor pogués valorar les conseqüències econòmiques que li suposarien.
La posició de l’Advocat General no és vinculant. No obstant això, condicionarà en gran manera la sentència que s’espera per al primer trimestre de 2020.
L’impacte de la decisió del Tribunal de Justícia de la UE serà significatiu per l’exposició que tenen els grans bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell, Kutxabank, Unicaja i Liberbank). L’exposició no està clarament xifrada, va des dels 3.000 milions que van calcular Morgan Stanley i Credit Suisse fins als 44.000 milions que va estimar Goldman Sachs.
Enfront de les denúncies inicials dels afectats, el Tribunal Suprem en una sentència de desembre de 2014 va avalar la utilització d’aquest índex. Posteriorment, el jutjat de primera instància número 38 de Barcelona, va elevar la qüestió al Tribunal de la UE perquè interpretés si el funcionament i la comercialització d’aquest índex eren prou transparents.
L’índex IRPH amb el qual es van referenciar les hipoteques es va situar a partir de 2013 molt per sobre de l’Euribor, amb el cost addicional per als clients que el van subscriure. Actualment, el IRPH se situa sobre el 1,84% i l’Euribor sobre el -0,356%.
El 24 de desembre de 2025 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el Reial Decret Llei 16/2025, de 23 de desembre, pel qual es prorroguen determinades mesures per fer front a situacions de vulnerabilitat social i s’adopten mesures en matèria tributària i de Seguretat Social. Ies prorroguen fins al 31 de desembre de […]
...
L’1 de gener va entrar en vigor la nova regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions. La principal conseqüència d’aquesta normativa és que la regulació de preus de les zones declarades d’habitatge residencial tensionat s’aplica també als contractes temporals i que, com hem indicat en comunicacions anteriors, afecta a 47 municipis de les comarques gironines. […]
...
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’adopció de mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme, una norma d’ampli abast que introdueix canvis rellevants en la regulació del lloguer d’habitacions i de temporada i en la política d’habitatge, amb un impacte directe sobre els propietaris. La llei ha estat aprovada amb els vots favorables […]
...
La Unió Europea ha presentat un pla que busca facilitar l’accés a l’habitatge a la classe treballadora, als joves i a les persones sense llar. Aquest pla inclourà també una regulació específica dels pisos turístics i impulsarà la construcció de nous habitatges, per tal d’augmentar l’oferta de lloguer disponible. El pla, però, no contempla controlar […]
...
