Els tribunals poden entrar a valorar si l’aplicació de l’índex hipotecari IRPH ha estat abusiva, segons ha dictaminat l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE, amb la qual cosa obre la porta al fet que els jutges puguin anul·lar aquestes clàusules.
L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE considera que el valor de referència que estableix el IRPH es basa en una fórmula matemàtica complexa i poc transparent per al consumidor mitjà. En conseqüència, el jutge nacional ha de comprovar si quan es va signar el contracte es va exposar de forma transparent el mètode de càlcul del tipus d’interès, de manera que el consumidor pogués valorar les conseqüències econòmiques que li suposarien.
La posició de l’Advocat General no és vinculant. No obstant això, condicionarà en gran manera la sentència que s’espera per al primer trimestre de 2020.
L’impacte de la decisió del Tribunal de Justícia de la UE serà significatiu per l’exposició que tenen els grans bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell, Kutxabank, Unicaja i Liberbank). L’exposició no està clarament xifrada, va des dels 3.000 milions que van calcular Morgan Stanley i Credit Suisse fins als 44.000 milions que va estimar Goldman Sachs.
Enfront de les denúncies inicials dels afectats, el Tribunal Suprem en una sentència de desembre de 2014 va avalar la utilització d’aquest índex. Posteriorment, el jutjat de primera instància número 38 de Barcelona, va elevar la qüestió al Tribunal de la UE perquè interpretés si el funcionament i la comercialització d’aquest índex eren prou transparents.
L’índex IRPH amb el qual es van referenciar les hipoteques es va situar a partir de 2013 molt per sobre de l’Euribor, amb el cost addicional per als clients que el van subscriure. Actualment, el IRPH se situa sobre el 1,84% i l’Euribor sobre el -0,356%.
El 9 de novembre de 2023 va entrar en vigor el Decret llei de la Generalitat de Catalunya que estableix una nova regulació per als pisos turístics, subjectant-los a l’obtenció prèvia de llicència urbanística. Aquesta llicència s’exigirà en aquells municipis de Catalunya on existeixen problemes d’accés a l’habitatge, i en aquells altres municipis on la […]
...
Com succeeix cada any per aquestes dates, els ajuntaments comencen a tramitar l’aprovació de les ordenances fiscals que determinaran, entre altres aspectes, els impostos, preus públics i taxes municipals que s’aplicaran durant l’exercici de 2024. En les aprovacions inicials d’aquestes ordenances pels municipis de Girona, Figueres, Olot, Sant Feliu de Guíxols i Palamós (municipis on […]
...
El passat 14 d’octubre es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) una Ordre Ministerial per la qual es va aprovar un factor de minoració dels valors de referència dels immobles, que serà d’aplicació per l’exercici fiscal de 2024. Per entendre a quins impostos afecta aquest factor, és necessari tenir clars alguns conceptes: Què […]
...
La Llei d’arrendaments urbans (LAU) i el Codi Civil regulen la durada dels contractes de lloguer i les seves pròrrogues, els supòsits de finalització anticipada i els terminis de preavís, tant per als propietaris com per als llogaters. A continuació, analitzem les causes de terminació del contracte de lloguer i els terminis de preavís que […]
...
