És una evidència que els darrers temps ha crescut amb força l’ús de modalitats d’allotjament alternatiu a l’hoteler. Per aquells qui busquen una resposta diferent a l’allotjament tradicional sigui perquè es busca una solució conjunta per a un grup familiar, d’amics o de feina, o es busca una major autonomia per resoldre les qüestions d’organització, d’alimentació, o altres qüestions diferents per a cada situació o simplement per raons econòmiques.
Si bé aquests demandants d’habitatges no requereixen d’uns serveis tals com aquells que podem trobar als hotels, també és cert que les prestacions bàsiques que ofereix un contracte d’arrendament d’habitatge, encara que aquest sigui moblat, es queden curtes per atendre les seves necessitats, ja que l’habitatge requerit, ha d’estar en condicions per a ser habitat d’immediat, això comporta, entre altres requeriments, els estar en les adequades condicions de neteja, equipat amb atuells de cuina i tenir la seguretat de que els electrodomèstics i altres instal·lacions estiguin en perfecte funcionament.
Són moltes les variables que incideixen per a definir davant quin tipus d’arrendament ens trobem, en molts casos, es fa difícil de diferenciar quan un arrendament es pot qualificar d’habitatge de temporada o ha d’estar subjecte a la regulació d’habitatges d’ús turístics. La durada de l’arrendament és dels factors més indicatius del tipus de relació, les durades curtes estan més relacionades amb finalitats de oci i turisme mentre que les estades llargues, de mesos, les trobem més vinculades a l’ús dels habitatges per altres finalitats sovint relacionades amb qüestions laborals, o de negocis, varia també el perfil dels ocupants com a grup familiar o d’amistat o simplement diverses persones compartint el mateix habitatge.
En un altre àmbit, pel que fa a l’oferta dels habitatges en lloguer podem apreciar que existeixen diferents modalitats de comercialització des dels sistemes més tradicionals de les oficines dels professionals Administradors de finques fins a les modalitats més actuals a través de portals d’Internet. Els tipus de contractes que trobem en aquests diferents canals són diverses.
S’ha de tenir en compte que hi ha diversitat d’interessos a considerar, per una part els dels usuaris que han de tenir la seguretat dels productes que contracten i les seves prestacions, els dels propietaris arrendadors amb els seus drets i obligacions i també els dels veïns atès que habitualment aquests habitatges formen part de Comunitats de Propietaris i aquestes activitats han de ser respectuoses amb una pacífica convivència dels veïns de la Comunitat.
Aquest seguit de variables fa necessària l’existència d’una regulació que defineixi amb claredat quan estem davant de l’arrendament d’un habitatge de temporada regulat per la Llei d’Arrendaments Urbans, contractació que dóna resposta a unes necessitats per a tots conegudes com són els pisos d’estudiants o els habitatges que responen a una durada determinada per a raons laborals, entre d’altres, i quan contràriament estem davant d’un arrendament d’habitatge per a ús turístic que ha de tenir unes prestacions molt diferents i ha de contemplar, com s’ha dit anteriorment, molts altres aspectes.
En un altre àmbit val a dir que els habitatges d’ús turístic per la seva complexitat i les seves implicacions sobre l’activitat econòmica i la convivència ciutadana requereixen un control per part de les administracions amb competències sobre aquests tipus d’activitats, Generalitat i Ajuntaments, que les d’arrendament de temporada no precisen.
Actualment la Generalitat està en procés de regular els habitatges d’ús turístic, que prendrà com a paràmetre per a la consideració com a tals, aquells arrendaments o cessions d’habitatges moblats que es faci de forma habitual per un període inferior a tres mesos.
Davant la resolució de la Secretaria d’Habitatge declarant zones de mercat residencial tensionat a diferents municipis de Catalunya, s’ha presentat un Recurs d’alçada instat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb: – El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya – El Consell de Col·legis Oficials d’Agents de […]
...
Quan es lloga un habitatge, un dels punts que més controvèrsia sol generar entre propietari i llogater és el fet de saber qui ha d’assumir les despeses de les reparacions o avaries de l’habitatge. Per tal d’evitar malentesos en un futur, és fonamental que el contracte defineixi el millor possible aquestes responsabilitats. És important conèixer […]
...
La Generalitat ja ha resolt la cinquantena d’al·legacions que ha rebut arran de la declaració del passat 22 de juny, quan es van assenyalar 140 municipis com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. Les al·legacions presentades per diferents Cambres de la Propietat i pel Consell General […]
...
Aquest passat dimarts 22 d’agost, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar la Resolució de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat per la qual es declara 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionat. Abans d’aquesta resolució, la Secretaria d’Habitatge va desestimar de forma genèrica les al·legacions presentades, entre d’altres […]
...