Ben aviat els homes de la Cambra de la Propietat van veure que necessitaven una seu pròpia. Les actes tant de la junta de govern com del plenari reflecteixen des de les primeres reunions aquest desig que, a mesura que anaven creixent els serveis que s’oferien als associats, es convertia en necessitat.
I més quan, a partir de 1927 va ser autoritzada a que el seu àmbit d’actuació passés de ser local a provincial. Només amb la realització dels censos de propietaris que hi havia en el conjunt de les comarques va provocar que la feina que havien d’atendre fos ingent. Per tant, l’adquisició de l’immoble del carrer Ciutadans, número 12, de Girona a Caterina Masseguer va alleugerir les preocupacions d’espai a l’entitat.
Des del seu naixement el 1920 i fins a la Guerra Civil, la Cambra va viure diferents períodes polítics: El bipartidisme, fins el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera i l’etapa anomenada “dictablanda”, per conviure, a partir de 1931, en temps de la República. Teòricament i segons establia l’article 40 del Reial Decret de constitució, el 1907, i recollit per totes les normes posteriors, “en ningún caso ni por ninguna causa podrán las Cámaras deliberar ni tomar acuerdos respecto de los asuntos ajenos a los fines de su creación y atribuciones. Queda especialmente prohibido a las Cámaras su ingerencia en asuntos políticos”. Tanmateix, la línia que separava la ingerència de la no ingerència era molt fina. Però sí que els homes que la van regir van practicar una norma (no escrita) de remar sempre amb el vent dels governants.
D’entrada, cada vegada que hi havia un canvi de president del Govern, del ministre que correspongués o, fins i tot, de governador civil o delegat governatiu, quan s’escaigué, hi havia sempre un telegrama de felicitació, tot afegint, en ocasions, l’encert de la decisió.
Pocs dies després de la presa del poder per Primo de Rivera, el president de la Cambra li envià un telegrama “felicitándole con gran entusiasmo y aclamándole […] y mostrándole que esta Cámara tiene en el régimen iniciado para la salvación de la Patria”. En la darrera sessió de 1924 s’informava d’haver enviat un altre telegrama al Rei i al Presidente del Directorio Militar, en aquest cas “protestando de la campaña de difamación iniciada en el extranjero para desprestigiar a España cobarde y rastreramente”. En la reunió següent es va acordar assistir a una manifestació de protesta contra aquesta “campanya”.
A l’estiu de 1930 els homes de la Cambra es van veure involucrats en una polèmica sostinguda pel president de la Diputació, el catalanista Emili Saguer, en el sentit de que eren contraris als treballs de redacció d’un possible Estatuto Regional. Van sortir al pas tot dient que, pel que feia a aquesta qüestió, el plenari havia decidit passar-la a la “comisión de legislación para su estudio”.
El 14 d’abril, fruit d’unes eleccions municipals guanyades pels partits republicans, es va declarar la República Espanyola. Dos dies després la Cambra celebrava una sessió monogràfica. Per unanimitat es va decidir trametre un telegrama al nou ministre de Treball, del qual depenien aquestes entitats. Deien que la Cambra de Girona “al ponerse a sus órdenes le felicita por su nombramiento y testimonio adhesión República Española”. Com sempre, el signava el president, Ferran Casadevall. A instàncies del membre del plenari Isidre Bosch Bataller també es va decidir enviar-ne un altre: “Cambra Oficial Propietat Urbana Província Girona saluda i felicita amb motiu de testimoniar la seva adhesió a la República Catalana”. La vigència de la proclamació de Francesc Macià, des del balcó de la Generalitat, només va durar unes hores.
El dia 26 de maig va entrar en vigor la Llei pel dret a l’habitatge, la llei 12/2023. Les polítiques orientades a limitar els preus i disminuir la seguretat jurídica sobre l’oferta impliquen una reducció del parc d’habitatges a lloguer i, alhora, un increment de les garanties i solvència exigida als llogaters, penalitzant als que […]
...
El dimarts 23 de maig del 2023 la Cambra de la Propietat Urbana de Girona va organitzar una jornada per parlar de les novetats de la llei d’habitatge que ha aprovat el Senat. A la jornada hi van participar la senyora Elena Vila i el senyor Antoni Calle, advocats del Servei Jurídic de la Cambra, […]
...
Si us voleu beneficiar de deduccions fiscals, heu de tenir el Certificat d’Eficiència Energètica abans d’iniciar-ne les obres El Reial Decret-Llei 18/2022, en l’article 21, estableix una deducció en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per a aquelles obres que millorin l’eficiència energètica dels habitatges, edificis o oficines. Segons el punt 5 […]
...
El gran problema de l’habitatge de lloguer és l’escassetat de pisos. No s’han aplicat polítiques que afavoreixin posar l’habitatge a lloguer La nova Ley de la Vivienda és un conjunt de mesures focalitzades a regular els preus de lloguer, no a fomentar l’oferta de pisos en lloguer Les mesures de la nova llei clarament són […]
...
