Ben aviat els homes de la Cambra de la Propietat van veure que necessitaven una seu pròpia. Les actes tant de la junta de govern com del plenari reflecteixen des de les primeres reunions aquest desig que, a mesura que anaven creixent els serveis que s’oferien als associats, es convertia en necessitat.
I més quan, a partir de 1927 va ser autoritzada a que el seu àmbit d’actuació passés de ser local a provincial. Només amb la realització dels censos de propietaris que hi havia en el conjunt de les comarques va provocar que la feina que havien d’atendre fos ingent. Per tant, l’adquisició de l’immoble del carrer Ciutadans, número 12, de Girona a Caterina Masseguer va alleugerir les preocupacions d’espai a l’entitat.
Des del seu naixement el 1920 i fins a la Guerra Civil, la Cambra va viure diferents períodes polítics: El bipartidisme, fins el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera i l’etapa anomenada “dictablanda”, per conviure, a partir de 1931, en temps de la República. Teòricament i segons establia l’article 40 del Reial Decret de constitució, el 1907, i recollit per totes les normes posteriors, “en ningún caso ni por ninguna causa podrán las Cámaras deliberar ni tomar acuerdos respecto de los asuntos ajenos a los fines de su creación y atribuciones. Queda especialmente prohibido a las Cámaras su ingerencia en asuntos políticos”. Tanmateix, la línia que separava la ingerència de la no ingerència era molt fina. Però sí que els homes que la van regir van practicar una norma (no escrita) de remar sempre amb el vent dels governants.
D’entrada, cada vegada que hi havia un canvi de president del Govern, del ministre que correspongués o, fins i tot, de governador civil o delegat governatiu, quan s’escaigué, hi havia sempre un telegrama de felicitació, tot afegint, en ocasions, l’encert de la decisió.
Pocs dies després de la presa del poder per Primo de Rivera, el president de la Cambra li envià un telegrama “felicitándole con gran entusiasmo y aclamándole […] y mostrándole que esta Cámara tiene en el régimen iniciado para la salvación de la Patria”. En la darrera sessió de 1924 s’informava d’haver enviat un altre telegrama al Rei i al Presidente del Directorio Militar, en aquest cas “protestando de la campaña de difamación iniciada en el extranjero para desprestigiar a España cobarde y rastreramente”. En la reunió següent es va acordar assistir a una manifestació de protesta contra aquesta “campanya”.
A l’estiu de 1930 els homes de la Cambra es van veure involucrats en una polèmica sostinguda pel president de la Diputació, el catalanista Emili Saguer, en el sentit de que eren contraris als treballs de redacció d’un possible Estatuto Regional. Van sortir al pas tot dient que, pel que feia a aquesta qüestió, el plenari havia decidit passar-la a la “comisión de legislación para su estudio”.
El 14 d’abril, fruit d’unes eleccions municipals guanyades pels partits republicans, es va declarar la República Espanyola. Dos dies després la Cambra celebrava una sessió monogràfica. Per unanimitat es va decidir trametre un telegrama al nou ministre de Treball, del qual depenien aquestes entitats. Deien que la Cambra de Girona “al ponerse a sus órdenes le felicita por su nombramiento y testimonio adhesión República Española”. Com sempre, el signava el president, Ferran Casadevall. A instàncies del membre del plenari Isidre Bosch Bataller també es va decidir enviar-ne un altre: “Cambra Oficial Propietat Urbana Província Girona saluda i felicita amb motiu de testimoniar la seva adhesió a la República Catalana”. La vigència de la proclamació de Francesc Macià, des del balcó de la Generalitat, només va durar unes hores.
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...
