El Tribunal Suprem ha declarat que sí que tributa a l’IRPF la dissolució d’una comunitat de béns, o el que és el mateix, la venda per part d’un dels propietaris de part de l’habitatge i que el que es queda amb la casa compensa en metàl·lic a l’altre. És una operació molt habitual després d’un divorci o quan diversos copropietaris decideixen acabar la situació de comunitat, adjudicant l’immoble o immobles a un sol dels copropietaris, a canvi d’una compensació en metàl·lic.
L’extinció d’una comunitat de béns sol tenir un tractament fiscal favorable, ja que no tributa ni a l’Impost de Transmissions Patrimonials, i tampoc a la plusvàlua municipal. Per què? Perquè com que no és una veritable transmissió en si, no ha de tributar.
Ara, però l’Alt Tribunal ha dictaminat que en aquesta operació el que no es queda amb l’immoble i rep la compensació en metàl·lic, ha de tributar a l’IRPF. Hisenda considera que si el valor de l’habitatge en dissoldre la comunitat, és superior al que tenia quan es va adquirir, llavors hi ha un guany patrimonial i, per tant, ha de tributar a l’IRPF.
La sentència del Tribunal Suprem de 10 d’octubre de 2022
Aquesta sentència suposa un cop dur per als contribuents, ja que fixa com a doctrina que “la compensación percibida por un comunero, a quien no se adjudica el bien cuando se disuelve el condominio, comportará para dicho comunero la existencia de una ganancia patrimonial sujeta al IRPF, cuando exista una actualización del valor de ese bien entre el momento de su adquisición y el de su adjudicación y esa diferencia de valor sea positiva.” Considera en definitiva el Suprem que en aquests casos existirà un guany patrimonial quan, amb motiu de l’extinció de la comunitat, s’actualitzi el valor de l’immoble.
L’Agència Tributària ha vingut sostenint que en els casos d’extinció del condomini no existeix una transmissió patrimonial, però que sí que hi ha una alteració patrimonial. Per exemple, passa en els casos en què un contribuent compra en comú un habitatge per 100.000 euros (corresponent-li un 50%) i quan s’extingeix la comunitat aquesta casa té un valor de 350.000 euros. En aquest cas, el fisc considera que el contribuent que abandona la comunitat rep a l’extinció 175.000 euros, davant els 50.000 euros que valia l’immoble quan el va adquirir. I és precisament aquesta alteració en el valor del patrimoni (175.000 euros – 50.000 euros) la que considera Hisenda que ha de quedar gravada a l’IRPF.
És possible dissoldre la comunitat sense actualitzar el valor de l’immoble?
Seguint amb l’exemple abans esmentat, si el contribuent decideix no actualitzar el valor de la casa amb motiu de l’extinció de la comunitat i l’adjudiquen pel mateix valor que tenia quan es va comprar o adquirir, aleshores, en aquest cas no hi hauria ni transmissió, ni alternació patrimonial i no hauria de pagar IRPF.
Però, a la pregunta de si és possible dissoldre la comunitat sense actualitzar el valor de l’immoble, hem de dir que en la mesura que hagin passat uns quants anys des que l’immoble es va adquirir, l’opció de dissoldre la comunitat sense actualitzar el valor de l’immoble és insostenible. Això, en primer lloc, perquè la mateixa tributació d’aquesta operació a l’ITPAJD s’haurà de fer pel valor de referència de Cadastre (si l’immoble en té un d’assignat), o pel valor de mercat.
A més, tenint en compte aquest valor actualitzat, cap copropietari voldrà sortir de la comunitat rebent únicament a canvi, l’import pel qual va adquirir al seu dia l’immoble. Estem, en tots dos casos, davant de valors que seran superiors a l’originari pel qual es va adquirir l’immoble, de manera que la decisió de no actualitzar valors resulta fiscalment difícil i complicada. Per això, a la pràctica la doctrina del Suprem suposa que la majoria de les extincions de comunitat quedaran gravades a l’IRPF. I és una dolentíssima notícia per als contribuents, que a més podrien veure com Hisenda els reclama una tributació més gran a l’IRPF per les extincions de condomini realitzades en els últims quatre exercicis.
Departament de Territori de la Generalitat El Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb les següents entitats: Consell de Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya L’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya El Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya L’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de […]
...
El Departament de Territori de la Generalitat inicia la tramitació per declarar 131 nous municipis de Catalunya com a zona de mercat residencial tensat i on s’aplicaran les mesures de contenció de rendes. El Govern català ja va declarar l’agost passat 140 municipis zona de mercat residencial tensionat, als quals ara s’afegiran els nous 131. […]
...
Hi ha múltiples possibilitats per rendibilitzar un habitatge. Una opció poc coneguda és la de compravenda amb lloguer garantit. Es tracta d’una possibilitat interessant per a aquelles persones que volen vendre el seu habitatge i, al mateix temps, continuar vivint-hi. Com el seu nom indica, la compra amb lloguer garantit consisteix en l’adquisició del ple […]
...
El passat dimarts es va dur a terme una conferència presencial i telemàtica que va servir per exposar els principals aspectes de la nova regulació de preus dels lloguers d’habitatges. Aquesta conferència va anar a càrrec de l’advocat dels Serveis Jurídics de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, Antoni Calle. En primer lloc, […]
...