
El darrer any s’ha comptabilitzat un boom del lloguer d’habitacions, ja que, als portals immobiliaris que reben més visites, la comercialització d’aquest tipus de lloguer, que suposen una parcel·lació dels habitatges, s’ha convertit en la seva oferta habitual. Per exemple, segons dades de Fotocasa, l’oferta de pisos compartits ha crescut un 20% en els darrers mesos a Madrid, mentre que a la ciutat de Barcelona aquesta pujada ha arribat fins al 30%. Per contra, a la ciutat comtal, el nombre d’habitatges que es lloguen sencers ha caigut més d’un 20%, fent evident que aquesta és una aposta que ha arribat amb força al mercat immobiliari.
Llogar un habitatge per habitacions és una aposta cada cop més estesa per part dels arrendadors, perquè aquesta és una forma de treure un rendiment més alt de les seves propietats com a conseqüència de què la nova llei estatal no recull, de moment, cap mena de condicions ni limita el preu d’aquest. Per tant, faria falta que, per regular-ne el preu, aquest tipus de lloguers fossin reconeguts com d’habitatge habitual i quedés regulada dins del marc de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), ja que, en l’actualitat, aquests contractes es regulen pel Codi Civil, una normativa que data del segle XIX. Una voluntat dels propietaris que coincideix en un moment com l’actual on hi ha una gran demanda de persones que no poden assumir els preus del mercat de lloguer actual i que, per tant, veuen en l’arrendament d’una habitació una resposta de mínims a les seves necessitats residencials, a l’espera de poder millorar les condicions personals que li permetin accedir a un immoble sencer.
Un altre col·lectiu que també ha apostat pel lloguer d’habitacions ha estat el de milers de petits propietaris que han vist com la inflació disparada i les mesures per part del Banc Central Europeu de pujar els tipus d’interès per fer-hi front, ha disparat el preu de les hipoteques variables i les mensualitats i alguns d’aquests propietaris han decidit llogar habitacions per tal de contrarestar la pujada hipotecària que, en alguns casos, s’ha situat per sobre dels 200 euros mensuals.
A les grans ciutats, el contracte d’habitacions per norma general, sempre s’ha centrat en professionals independents o estudiants, tot i que ara s’hi ha sumat, per necessitat econòmica, milers de persones amb recursos limitats que no poden assumir el pagament d’un lloguer sencer i aposten per compartir aquests tipus d’immobles per aconseguir així tenir el seu espai propi i compartit un seguit de llocs comuns (cuina, bany, menjador…).
En aquest sentit, val a dir que hi ha dues maneres de fer un contracte d’habitacions: una primera on és el propietari el que ho gestiona tot i una segona on hi ha un llogater titular del contracte que té autorització del propietari per subarrendar habitacions, totes dues totalment legals, però que cal establir de manera diferenciada.
En primer lloc, cal establir un contracte per cada una de les habitacions i aquesta hauria d’incorporar sempre de manera obligatòria els següents sis elements:
Quan el pis compartit el gestiona un inquilí amb dret a subarrendament, és ell mateix qui assumeix la responsabilitat de tot el que succeeixi a l’habitatge de cara al propietari, perquè el contracte va al seu nom i és ell qui va posar la fiança, l’aval o qualsevol altra garantia addicional que li sol·licités el propietari. Per tant, li convé establir unes normes clares de funcionament.
Mentre que, si el lloguer per habitacions el gestiona el propietari, l’inquilí que causi el dany és el que respon, però enfront de la comunitat de propietaris, respon el propietari.
El Consell de Ministres va recuperar ahir bona part de les mesures rebutjades pel Congrés només quatre dies després de la seva derogació. El Govern va aprovar ahir, dia 6 d’octubre de 2026, dos nous reials decrets llei en matèria d’habitatge. Aquests recuperen bona part de les mesures dels RDL 26/2026 i 27/2026, rebutjats pel […]
...
Des del 3 d’octubre de 2026, si vols vendre o llogar un habitatge a Catalunya, has de lliurar un certificat de presència o absència d’amiant. No fer-ho pot comportar multes d’entre 100 i 3.000€. La Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant, és la primera norma catalana que regula de manera integral […]
...
Les noves mesures sobre arrendaments, desnonaments i estabilitat dels contractes no van superar la votació parlamentària de divendres. El Congrés dels Diputats va acordar, per tant, la derogació dels dos reials decrets llei, que es va publicar oficialment al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). BOE-A-2026-20526: Derogació del Reial decret llei 26/2026 BOE-A-2026-20527: Derogació del Reial […]
...
Totes les Cambres de la Propietat Urbanes de Catalunya considerem que el Govern ha tornat a carregar sobre els propietaris privats una part creixent de la política social d’habitatge i que ha introduït, per la via excepcional del Reial decret llei, modificacions de gran abast en el règim dels arrendaments urbans. La solució al problema […]
...