Catalunya lidera l’estadística estatal de denúncies per ocupació il·legal d’habitatges i immobles

El sector immobiliari denuncia davant la Fiscalia l’elaboració d’un manual d’okupació

Sovint els mitjans de comunicació recullen notícies sobre ocupacions il·legals d’habitatge i l’alarma i conflictivitat que generen en la vida de les comunitats, la falta d’assistència de l’Administració a les famílies davant d’una reducció dràstica dels seus ingressos, l’actuació de màfies que es lucren de les situacions de necessitat. De vegades s’oblida el trasbals que suposa per als propietaris així com pels residents de les comunitats de propietaris, tan des del punt de vista emocional com econòmic, els problemes de convivència i seguretat.

Considerem que les corporacions públiques representatives dels professionals i de les empreses del nostre sector no poden mantenir-se impassibles davant dels greus perjudicis que s’estan provocant a la propietat, a les comunitats, als veïns i a la ciutadania en general, per uns fets cada vegada més alarmants i, per això, creiem que cal instar a les autoritats públiques perquè actuïn en defensa de la legalitat i en defensa de la protecció de l’interès comú.

Les dades del Sistema Estadística de Criminalitat del Ministeri de l’Interior, que recull denúncies per ocupació il·legal, permet una anàlisi més acurada de l’evolució temporal i la seva incidència a les Comunitats Autònomes més poblades.

• Taxa Ocupacions per cada 10.000 habitants a Andalusia:
  • 2015: 2,45
  • 2019: 3,01
  • Increment del 22,83%

• Taxa Ocupacions per cada 10.000 habitants a Madrid:
  • 2015: 2,53
  • 2019: 2,16
  • Disminució del 14,98%

• Taxa Ocupacions per cada 10.000 habitants a Catalunya:
  • 2015: 5,26
  • 2019: 8,71
  • Increment del 65,63%

La taxa catalana és clarament superior des de 2015 i és la més elevada en tots els anys i triplica la de Madrid el 2019.

De la dada de 2019 cal assenyalar:

• Mínim estatal, La Rioja amb una taxa del 0,35
• Màxim estatal, Catalunya amb una taxa de 8,71
• Segon màxim estatal, Andalusia amb 3,01
• Mitjana Estatal 3,11

En conclusió, l’any 2019 Catalunya està en 280% per sobre de la taxa mitjana estatal, un 323% per sobre Andalusia, i un 403% sobre la de Madrid.

Buscant explicacions interessa relacionar l’evolució de la taxa d’atur entre 2015 i 2019 amb l’evolució de les ocupacions durant el mateix període:

• Andalusia:
  • Taxa d’atur: baixa un 37%. (23,80% respecte 4T 2020)
  • Ocupacions: incrementen un 23,06%

• Madrid:
  • Taxa d’atur: baixa un 34,27%. (18% 4T 2020)
  • Ocupacions: disminueixen un 11,60%

• Barcelona:
  • Taxa d’atur: baixa un 42,29%. (21,8% 4T 2020)
  • Ocupacions: incrementen un 69,32%

En conclusió, Catalunya, de les tres comunitats més poblades, és la que té una disminució de l’atur més important fins al 2019, en la que més creixen les ocupacions. És interessant ressaltar el fet que a Catalunya s’incrementen les ocupacions gairebé un 70% mentre que a Madrid disminueixen gairebé un 12%.

És evident que a Catalunya la millora de la situació econòmica i la reducció de la taxa d’atur no han reduït el nombre de denúncies d’ocupació il·legal, que segueix creixent.

L’explicació es pot trobar en el foment de l’ocupació il·legal per part d’alguns partits i la major permissivitat de les administracions a Catalunya, davant les dificultats d’allotjament de les famílies, i de mesures de polítiques d’habitatge demagògiques, poc eficaces i amb pocs recursos pressupostaris. Les administracions han renunciat a complir el mandat constitucional del dret a l’habitatge (article 47 de la Constitució), que estableix que els poders públics promouran les condicions i les normes pertinents per fer efectiu aquest dret. El Decret llei 17/2019, traspassa als propietaris d’habitatges ocupats aquesta responsabilitat, obligant-los a un lloguer social a llarg termini que no cobreix en molts casos les despeses de funcionament i manteniment, amb l’amenaça de multes coercitives exorbitants. Cap altre país de la UE té una legislació que comporta la legalització de l’ocupació.

El Decret llei 17/2019 ha estat declarat anticonstitucional i nul en aquest aspecte i d’altres articles en la Sentència 16/2021 del TC.

Aquesta sentència del TC constitueix una oportunitat per a una nova reflexió sobre com abordar les situacions de vulnerabilitat en l’accés a l’habitatge, amb mesures de política d’allotjament eficaces i d’acord amb el marc constitucional. Les entitats signants ho demanem i oferim la plena disposició.

En aquest context d’expansió de l’ocupació a Catalunya, donat que cap organisme ni cap poder públic ha denunciat aquest manual, s’informa que les entitats catalanes representatives que treballen l’habitatge i del sector immobiliari, Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya, Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya i el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya i l’Associació de Promotors de Catalunya, han presentat denúncia davant la Fiscalia demanant s’esbrini i identifiqui els responsables de l’elaboració i publicació d’un “Llibret d’Okupació”, difós a la pàgina web de l’organització política juvenil ARRAN. El manual consta de 100 pàgines amb infografies, entrevistes amb experiències, consells i assessorament jurídic per evitar la desocupació. S’explica en detall quines eines són necessàries per forçar una porta, per fer entroncaments en el subministrament elèctric i per manipular els comptadors de subministres.

Sens dubte es tracta d’un document que incita amb caràcter públic a la delinqüència i a la provocació de delictes de diferent índole, contemplats a l’article 18 del Codi Penal.