Article d’opinió: Polítiques d’habitatge, pal o pastanaga?

Ens trobem ara mateix amb dos projectes normatius que tenen com a pretensió incidir sobre la permanent problemàtica de l’accés a l’habitatge. Per una banda la Proposició de Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional que es tramita actualment en el Parlament de Catalunya i per altra banda el «Proyecto de Real Decreto por el que se regula el Plan Estatal para el Acceso a la Vivienda 2022-2025» que promou el Govern central.

La problemàtica a resoldre és la mateixa: les dificultats d’accés a l’habitatge que afecta a una gran part de la població i en especial aquella que disposa de menys recursos per manca de habitatge social a preu assequible. Ara, les estratègies per a combatre aquest problema són totalment oposades. La regulació del Parlament de Catalunya basa la seva política única i exclusivament en constrenyir als propietaris d’immobles amb un reguitzell d’obligacions i sancions, mentre que la normativa estatal posa el seu accent en incentivar la construcció d’habitatges socials per totes les vies i en ajudar als qui no poden fer front al cost del lloguer per tal de no caure en l’anomenada exclusió residencial.

Veiem quines son les mesures que s’adopten en cadascun dels referits texts normatius. Per una banda la proposició de Llei que està actualment en tràmit al Parlament de Catalunya incideix en les següents qüestions:

• Lloguer social. Determinats propietaris anomenats “ grans tenidors” tenen l’obligació, sense rebre cap compensació, d’oferir un lloguer social per uns imports ínfims (10% dels ingressos del llogater), podent resultar imports inferiors als 100€ mensuals, imports que no arriben a cobrir les despeses de l’habitatge. Aquest lloguer social és obligatori per aquests propietaris afectats per situacions d’impagament del lloguer que interposen un desnonament, també per als desnonaments per finalització de contracte, per als desnonaments d’ocupes, si es donen certes circumstancies i, per als supòsits d’execucions hipotecàries. Aquest lloguer social té una durada mínima de cinc anys i pot arribar fins els 12 anys si el titular és persona jurídica i la causa es la finalització de contracte.
• Habitatges buits. En són afectats aquells propietaris “grans tenidors”, que siguin titulars d’habitatges desocupats en un període de dos o més anys. Tenen aquesta mateixa consideració els habitatges “ocupats” sense títol. Pels titulars d’habitatges buits es contemplen mesures com: L’aplicació de l’impost sobre habitatges buits; sancions de mil euros mensuals; cessió obligatòria d’habitatges per 7 anys, o l’expropiació forçosa dels habitatges. També els hi serà d’aplicació totes aquestes mesures, des del primer moment, als nous propietaris que adquireixin un habitatges buit.
• Registre de Grans Tenidors. Tenen aquesta consideració les persones físiques titulars de 15 habitatges o més, persones jurídiques titulars de 10 o més habitatges, i les entitats financeres. Ara se’ls imposa l’obligació de comunicar a l’Agencia de l’Habitatge la relació d’habitatges dels que siguin titulars als efectes de crear un Registre de Grans Tenidors, altrament els és d’aplicació les sancions previstes per les infraccions greus.

A tot això cal afegir la llei de Contenció de Rendes, que limita els preus dels lloguers dels nous contractes d’arrendament de forma arbitraria i discriminatòria, com hem explicat en anteriors ocasions.

D’altra banda el Projecte de Llei del Govern Central, recull 12 programes amb ajudes als mes desfavorits i incentius per a la construcció d’habitatge social: Es preveuen ajudes per atendre al pagament del lloguer per arrendataris amb ingressos reduïts, per aquells qui pateixen violència de gènere o que estan en vies de ser desnonats, per a persones sense llar, pels afectats per situacions econòmiques vulnerables sobrevingudes, pel joves menors de 35 anys. El ajuts van des del 50 fins el 100% del lloguer segons el programa de que es tracti i les circumstancies personals dels afectats, els lloguers no poden ser superiors als 600 €, tot i, per situacions excepcionals, poden arribar als 900€.

Altres programes dins l’esmentat Pla, van encaminats a subvencionar la construcció o rehabilitació d’habitatges per a destinar-los a lloguer social tant si els promotors son persones físiques, com empreses privades mixtes o públiques. També hi ha un programa que subvenciona fins al 50% l’adquisició d’habitatges per part de les administracions, empreses i demés entitats públiques que adquireixin habitatges per tal de destinar-los al lloguer social.

Correspon a les Administracions Publiques garantir el dret constitucional de l’accés a un habitatge digne per a tots els ciutadans, i per això cal disposar d’un parc d’habitatges socials. En aquest sentit el Decret Estatal va en la bona direcció. No pertoca als propietaris privats suplir les actuals mancances d’habitatge conseqüència de la històrica manca d’inversions en habitatge social per part de les Administracions Publiques. La Generalitat de Catalunya fa temps que ha optat per carregar sobre la propietat privada, la problemàtica social de l’accés a l’habitatge en base a imposar obligacions, restriccions, i sancions sense cap compensació als propietaris d’immobles. Els propietaris arrendadors no han generat aquest problema social de manca d’habitatge, sinó que han sigut els únics que han aportat habitatges al mercat de lloguer, per tant no haurien de ser objecte d’aquestes polítiques desincentivadores basades en obligacions, restriccions, sancions, expropiacions, etc… Contràriament haurien de ser estimulats a ampliar el parc de pisos de lloguer, ja que són part de la solució.

Miquel Costa Perich
Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona