Ens trobem ara mateix amb dos projectes normatius que tenen com a pretensió incidir sobre la permanent problemàtica de l’accés a l’habitatge. Per una banda la Proposició de Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional que es tramita actualment en el Parlament de Catalunya i per altra banda el “Proyecto de Real Decreto por el que se regula el Plan Estatal para el Acceso a la Vivienda 2022-2025” que promou el Govern central.
La problemàtica a resoldre és la mateixa: les dificultats d’accés a l’habitatge que afecta a una gran part de la població i en especial aquella que disposa de menys recursos per manca de habitatge social a preu assequible. Ara, les estratègies per a combatre aquest problema són totalment oposades. La regulació del Parlament de Catalunya basa la seva política única i exclusivament en constrenyir als propietaris d’immobles amb un reguitzell d’obligacions i sancions, mentre que la normativa estatal posa el seu accent en incentivar la construcció d’habitatges socials per totes les vies i en ajudar als qui no poden fer front al cost del lloguer per tal de no caure en l’anomenada exclusió residencial.
Veiem quines son les mesures que s’adopten en cadascun dels referits texts normatius. Per una banda la proposició de Llei que està actualment en tràmit al Parlament de Catalunya incideix en les següents qüestions:
A tot això cal afegir la llei de Contenció de Rendes, que limita els preus dels lloguers dels nous contractes d’arrendament de forma arbitraria i discriminatòria, com hem explicat en anteriors ocasions.
D’altra banda el Projecte de Llei del Govern Central, recull 12 programes amb ajudes als mes desfavorits i incentius per a la construcció d’habitatge social: Es preveuen ajudes per atendre al pagament del lloguer per arrendataris amb ingressos reduïts, per aquells qui pateixen violència de gènere o que estan en vies de ser desnonats, per a persones sense llar, pels afectats per situacions econòmiques vulnerables sobrevingudes, pel joves menors de 35 anys. El ajuts van des del 50 fins el 100% del lloguer segons el programa de que es tracti i les circumstancies personals dels afectats, els lloguers no poden ser superiors als 600 €, tot i, per situacions excepcionals, poden arribar als 900€.
Altres programes dins l’esmentat Pla, van encaminats a subvencionar la construcció o rehabilitació d’habitatges per a destinar-los a lloguer social tant si els promotors son persones físiques, com empreses privades mixtes o públiques. També hi ha un programa que subvenciona fins al 50% l’adquisició d’habitatges per part de les administracions, empreses i demés entitats públiques que adquireixin habitatges per tal de destinar-los al lloguer social.
Correspon a les Administracions Publiques garantir el dret constitucional de l’accés a un habitatge digne per a tots els ciutadans, i per això cal disposar d’un parc d’habitatges socials. En aquest sentit el Decret Estatal va en la bona direcció. No pertoca als propietaris privats suplir les actuals mancances d’habitatge conseqüència de la històrica manca d’inversions en habitatge social per part de les Administracions Publiques. La Generalitat de Catalunya fa temps que ha optat per carregar sobre la propietat privada, la problemàtica social de l’accés a l’habitatge en base a imposar obligacions, restriccions, i sancions sense cap compensació als propietaris d’immobles. Els propietaris arrendadors no han generat aquest problema social de manca d’habitatge, sinó que han sigut els únics que han aportat habitatges al mercat de lloguer, per tant no haurien de ser objecte d’aquestes polítiques desincentivadores basades en obligacions, restriccions, sancions, expropiacions, etc… Contràriament haurien de ser estimulats a ampliar el parc de pisos de lloguer, ja que són part de la solució.
Miquel Costa Perich
Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Amb aquesta ja són sis les oficines que l’entitat té repartides pel territori gironí La Cambra de la Propietat Urbana va inaugurar ahir, dia 27 de setembre, la seva nova oficina a Palamós. L’acte va comptar amb la presència del president de l’entitat, Martí Casanovas, l’alcalde de Palamós, Lluís Puig i el President del Consell […]
...
Davant la resolució de la Secretaria d’Habitatge declarant zones de mercat residencial tensionat a diferents municipis de Catalunya, s’ha presentat un Recurs d’alçada instat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb: – El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya – El Consell de Col·legis Oficials d’Agents de […]
...
Quan es lloga un habitatge, un dels punts que més controvèrsia sol generar entre propietari i llogater és el fet de saber qui ha d’assumir les despeses de les reparacions o avaries de l’habitatge. Per tal d’evitar malentesos en un futur, és fonamental que el contracte defineixi el millor possible aquestes responsabilitats. És important conèixer […]
...
La Generalitat ja ha resolt la cinquantena d’al·legacions que ha rebut arran de la declaració del passat 22 de juny, quan es van assenyalar 140 municipis com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. Les al·legacions presentades per diferents Cambres de la Propietat i pel Consell General […]
...