L’acord polític assolit entre els partits de govern amb ERC i EH Bildu entorn al projecte de “Ley de Vivienda” conforma una majoria parlamentària, i fa preveure que en un breu termini de temps quedarà aprovat.
Les contundents mesures intervencionistes sobre el mercat de lloguer en aquelles zones declarades “de mercat residencial tensionat”, obligaran als propietaris arrendadors a prendre decisions. Per una part, en cas de seguir en el mercat residencial, seran aplicables un seguit de limitacions, com ara que els preus de lloguer no seran els lliurament pactats per les parts sinó que vindran condicionats pel preu establert en contractes anteriors, o bé que no es podrà actualitzar el preu de lloguer segons IPC, sinó que hi ha topalls del 2% i del 3% per aquest any 2023 i 2024, a partir de llavors l’actualització serà en base a un nou índex del que es desconeixen les directrius. Tan sols se sap que aquest nou índex no podrà superar en cap cas l’IPC, i que les despeses de contractació seran a càrrec del propietari. També es preveu que la durada del contracte pugui quedar alterada, a criteri del llogater, amb noves pròrrogues de fins a 3 anys més.
Les restriccions son majors per aquells propietaris titulars de 5 habitatges o més, a qui es qualifica de “grans tenidors”. Aquests propietaris es veuran afectats per unes condicions diferents tant en la determinació dels preus de nova contractació, com en les posteriors actualitzacions de preus, com per les dificultats per recuperar l’habitatge en els procediments de desnonament, sigui per finalització de contracte o per impagaments. També es veuran afectats pel lloguer social obligatori amb rendes ínfimes que, fàcilment no arriben ni a cobrir els costos de l’habitatge.
En tot cas, els arrendaments d’habitatges quedaran afectats per una gran complexitat que requerirà, en tot moment, l’assessorament d’experts per conèixer en quines condicions es pot arrendar un habitatge, si aquest està afectat per “zona tensionada” o no, si el propietari té la consideració de gran tenidor o no, quin es el preu al que es pot ofertar l’habitatge, quines son les limitacions a les actualitzacions de renda, o quin es el termini de finalització del contracte i les pròrrogues aplicables. En resum més complexitat i noves incerteses.
Tant des de l’Estat espanyol, com des de Catalunya, s’ha optat per aplicar mesures contra els arrendadors per resoldre el problema de la greu manca d’habitatges de lloguer. L’incomodidat i els perjudicis que comporta als arrendadors aquest conjunt de mesures, previsiblement farà que es retirin molts habitatges del mercat residencial. Els propietaris optaran per altres solucions com poden ser la venda de l’habitatge, el lloguer turístic o seleccionar situacions que s’ajustin al lloguer de temporada (estudiants, estades laborals o docents, etc.). En conseqüència l’oferta d’habitatges de lloguer disminuirà significativament i l’accés a l’habitatge serà més exigent, quedant a l’abast només d’aquells inquilins més solvents i quedant exclosos aquelles capes de la societat econòmicament més febles.
Des de la Cambra no podem més que denunciar una vegada més l’error d’aquestes polítiques que, amb tota seguretat comportaran una reducció del nombre d’habitatges de lloguer. Aquest efecte contraproduent ja es va constatar el segle passat, quan les pròrrogues forçoses i les rendes congelades varen portar Espanya a un dels nivells més baixos d’habitatges de lloguer d’Europa. Contràriament es fan necessàries mesures incentivadores que ajudin a incrementar l’oferta de pisos de lloguer i les inversions en habitatge públic i social, en la línia de les últimes mesures anunciades pel govern d’Espanya, sempre que siguin factibles, i estiguin degudament dotades econòmicament per assolir els objectius pretesos.
Miquel Costa Perich
Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...
