Durant les darreres setmanes hem anat publicant les novetats que inclou el “Plan Estatal de Vivienda 2018-2021”. Avui n’abordarem el penúltim capítol, el dedicat als ajuts per a la rehabilitació. Recordar que el pla presentat pel Ministeri de Foment l’estan debatent a les diferents comunitats autònomes. El projecte preveu un ampli ventall d’ajudes i de mesures que haurien de permetre aportar solucions que ajudin a resoldre els problemes que a molts ciutadans els comporta l’accés a l’habitatge.
Sense ànim d’entrar en el detall dels requeriments que per aquest tipus d’ajuts es demanen, cal esmentar que en matèria de rehabilitació d’habitatges aquest nou pla segueix les directrius de l’anterior i focalitza els ajuts a la rehabilitació en tres aspectes: la millora de l’eficiència energètica; l’accessibilitat i les obres de conservació dels immobles. Els requisits són similars als programes de rehabilitació vigents, per bé que s’hi ha introduït alguna millora.
Algunes novetats que paga la pena destacar són les següents: podran accedir als ajuts a la rehabilitació actuacions que es facin en habitatges unifamiliars i d’altres que es facin en habitatges d’edificis plurifamiliars, als quals es considerarà individualment. Pel que fa a la quantia dels ajuts s’incrementen els imports màxims establerts per habitatge fins els 6.000€ (2.000€ si només es fan obres de conservació ); també s’incrementa el percentatge de subvenció respecte de la inversió fins al 40 %, percentatge que arriba fins al 75% per a persones amb mobilitat reduïda i per a majors de 65 anys i per a persones amb ingressos per sota de tres vegades l’IPREM.
S’amplia molt significativament el nombre d’immobles que podran accedir a aquests ajuts. Fins ara tots els programes de rehabilitació requerien que l’edifici tingues una antiguitat superior als 36 anys; en canvi, ara també hi podran optar tots aquells immobles finalitzats abans del 1996, per tant amb més de 21 anys d’antiguitat.
Tot i que es manté com a requisit per optar als ajuts el fet que el 70 % de l’edifici estigui destinat a ús residencial (habitatges), s’ha flexibilitat l’altre requisit referent a la consideració d’habitatge habitual, que passa del 70 al 50 %.
Amb aquesta ja són sis les oficines que l’entitat té repartides pel territori gironí La Cambra de la Propietat Urbana va inaugurar ahir, dia 27 de setembre, la seva nova oficina a Palamós. L’acte va comptar amb la presència del president de l’entitat, Martí Casanovas, l’alcalde de Palamós, Lluís Puig i el President del Consell […]
...
Davant la resolució de la Secretaria d’Habitatge declarant zones de mercat residencial tensionat a diferents municipis de Catalunya, s’ha presentat un Recurs d’alçada instat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb: – El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya – El Consell de Col·legis Oficials d’Agents de […]
...
Quan es lloga un habitatge, un dels punts que més controvèrsia sol generar entre propietari i llogater és el fet de saber qui ha d’assumir les despeses de les reparacions o avaries de l’habitatge. Per tal d’evitar malentesos en un futur, és fonamental que el contracte defineixi el millor possible aquestes responsabilitats. És important conèixer […]
...
La Generalitat ja ha resolt la cinquantena d’al·legacions que ha rebut arran de la declaració del passat 22 de juny, quan es van assenyalar 140 municipis com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. Les al·legacions presentades per diferents Cambres de la Propietat i pel Consell General […]
...