La sala civil del Tribunal Suprem, en una sentència del 15 de juny de 2016, ha aclarit una qüestió que era controvertida i amb jurisprudència discrepant: qui ha de pagar l’IBI (Impost de Béns Immobles) en cas d’una compravenda?
Com hem dit, aquesta era una qüestió discutida, amb jurisprudència contradictòria de les Audiències Provincials. El problema es plantejava en aquells casos, molt freqüents, on l’escriptura de compravenda no contenia un pacte o una clàusula expressa regulant qui havia de pagar l’IBI de l’immoble venut (és per això que, per evitar dubtes, s’aconsellava incorporar una pacte exprés en aquest sentit).
Alguns tribunals entenien que en aquest casos, davant la inexistència d’un pacte escrit, s’havia de seguir la mateixa regla que estableix la norma tributaria que regula el referit Impost de Béns Immobles: la persona o ens jurídic obligat a pagar l’IBI de l’immoble venut (subjecte passiu de l’impost) era aquell qui era propietari l’1 de gener de l’any en què es formalitzava la compravenda; no podent repercutir al comprador la part proporcional de l’any en curs en què ja no era propietari, tret que així s’hagués pactat expressament al contracte de compravenda.
Per contra, altres tribunals entenien que el criteri de la norma fiscal no era aplicable a l’àmbit estrictament contractual civil. Afirmaven que, a nivell tributari, no hi havia dubte que el subjecte passiu de l’IBI era aquell qui era propietari l’1 de gener de l’any en curs, podent l’administració exigir-li la totalitat de l’anualitat de l’IBI, encara que hagués venut la finca abans de finalitzar l’any. Però entenien que això no impedia que a nivell contractual-civil, el venedor, un cop pagat l’IBI en la seva totalitat, pogués repercutir i reclamar al comprador la part proporcional d’aquella anualitat corresponent al temps que el comprador ja esdevenia nou propietari (tret sempre, de pacte en sentit contrari).
Ara, la sala civil del Tribunal Suprem resol la qüestió en aquest segon sentit, és a dir, estableix que el propietari de l’immoble a 1 de gener podrà repercutir/reclamar al comprador la part proporcional de l’anualitat en què s’ha formalitzat la compravenda a partir del moment que el comprador esdevé el nou propietari, tret de pacte en contrari.
Amb tot, cal no oblidar que, a efectes tributaris, el propietari a 1 de gener continua essent el subjecte passiu de l’IBI i, per tant, és qui està obligat a atendre el pagament a l’Ajuntament o davant de qualsevol altre organisme recaptador, sens perjudici del dret de repercussió al comprador que ara l’alt tribunal reconeix.
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...