La sala civil del Tribunal Suprem, en una sentència del 15 de juny de 2016, ha aclarit una qüestió que era controvertida i amb jurisprudència discrepant: qui ha de pagar l’IBI (Impost de Béns Immobles) en cas d’una compravenda?
Com hem dit, aquesta era una qüestió discutida, amb jurisprudència contradictòria de les Audiències Provincials. El problema es plantejava en aquells casos, molt freqüents, on l’escriptura de compravenda no contenia un pacte o una clàusula expressa regulant qui havia de pagar l’IBI de l’immoble venut (és per això que, per evitar dubtes, s’aconsellava incorporar una pacte exprés en aquest sentit).
Alguns tribunals entenien que en aquest casos, davant la inexistència d’un pacte escrit, s’havia de seguir la mateixa regla que estableix la norma tributaria que regula el referit Impost de Béns Immobles: la persona o ens jurídic obligat a pagar l’IBI de l’immoble venut (subjecte passiu de l’impost) era aquell qui era propietari l’1 de gener de l’any en què es formalitzava la compravenda; no podent repercutir al comprador la part proporcional de l’any en curs en què ja no era propietari, tret que així s’hagués pactat expressament al contracte de compravenda.
Per contra, altres tribunals entenien que el criteri de la norma fiscal no era aplicable a l’àmbit estrictament contractual civil. Afirmaven que, a nivell tributari, no hi havia dubte que el subjecte passiu de l’IBI era aquell qui era propietari l’1 de gener de l’any en curs, podent l’administració exigir-li la totalitat de l’anualitat de l’IBI, encara que hagués venut la finca abans de finalitzar l’any. Però entenien que això no impedia que a nivell contractual-civil, el venedor, un cop pagat l’IBI en la seva totalitat, pogués repercutir i reclamar al comprador la part proporcional d’aquella anualitat corresponent al temps que el comprador ja esdevenia nou propietari (tret sempre, de pacte en sentit contrari).
Ara, la sala civil del Tribunal Suprem resol la qüestió en aquest segon sentit, és a dir, estableix que el propietari de l’immoble a 1 de gener podrà repercutir/reclamar al comprador la part proporcional de l’anualitat en què s’ha formalitzat la compravenda a partir del moment que el comprador esdevé el nou propietari, tret de pacte en contrari.
Amb tot, cal no oblidar que, a efectes tributaris, el propietari a 1 de gener continua essent el subjecte passiu de l’IBI i, per tant, és qui està obligat a atendre el pagament a l’Ajuntament o davant de qualsevol altre organisme recaptador, sens perjudici del dret de repercussió al comprador que ara l’alt tribunal reconeix.
Sovint surten als mitjans de comunicació notícies relacionades amb els expedients que, des de la Generalitat, s’inicien pels incompliments dels requeriments formals relacionats amb el procediment de contractació de nous arrendaments. És per aquest motiu que volem fer un recordatori dels requeriments establerts a les normatives que regulen els contractes de lloguer. Aquestes estipulacions són […]
...
La Sala Tercera del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, en la sentència 620/2026, de 19 de maig, ha anul·lat parcialment el Reial decret 1312/2024, de 23 de desembre, pel qual es regula el procediment del Registre Únic d’Arrendaments de curta durada (turístics i de temporada), que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2025. […]
...
Article de Josep María Font, president de la Confederació de Cambres de la Propietat Urbana Ja fa més d’una dècada que els preus dels habitatges a Espanya no han deixat d’augmentar. Concretament, l’Índex de Preus de l’Habitatge (IPV) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indica que els preus han crescut sense aturador des de l’any 2014, […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de abril de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...