Després que el Tribunal Constitucional declarés inconstitucionalitat la normativa de la coneguda popularment com a plusvàlua municipal i tècnicamnt com Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) en una sentència dictada l’11 de maig de 2017, els jutjats i Tribunals Superiors de Justícia de l’ordre contenciós-administratiu van aplicar criteris propis, arribant a considerar nul·les liquidacions àdhuc en transmissions amb guanys, com és el cas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en una sentència dictada el 30 d’octubre de 2017.
No obstant això, la Sala Tercera del Tribunal Suprem, en una sentència de 9 de juliol de 2018, posa fi a aquestes interpretacions, en considerar que el Tribunal Constitucional no pretenia anul·lar totes les liquidacions de plusvàlua municipal, ni considerar nuls i inconstitucionals els articles que regulen la normativa de l’impost en tots els casos, sinó tan sols en els supòsits de transmissions amb pèrdues.
La principal novetat de la sentència del Tribunal Suprem és la de considerar que la sentència del Tribunal Constitucional d’11 de maig de 2017, declara dos tipus d’inconstitucionalitat: per als articles 107.1, 107.2.a) i 110,4, de la Llei d’Hisendes Locals (TRLHL), que regulen l’impost de plusvàlua municipal.
D’una banda, la dels articles 107.1 i 107.2.a), que regulen la base imposable de l’impost, ”adolecen sólo de una inconstitucionalidad y nulidad parcial “, i només es produirà quan es gravin situacions en les quals no s’ha produït increment de valor.
D’altra banda, la inconstitucionalitat de l’article 110.4 és total perquè “impide a los sujetos pasivos que puedan acreditar la existencia de una situación inexpresiva de capacidad económica“, és a dir, aquest article impedia aportar proves per acreditar la inexistència d’increment de valor, enfront del resultat obtingut d’aplicar les normes de l’impost.
És precisament aquesta nul·litat total de l’article 110.4 la que permet que els contribuents puguin aportar un principi de prova de la inexistència d’increment de valor (per exemple, les escriptures). Amb això no aconseguiran evitar que se’ls exigeixi l’impost, sinó traslladar la càrrega de la prova de l’existència de tal increment a l’administració.
En relació amb la prova de la inexistència d’una plusvàlua real i efectiva obtinguda en la transmissió del terreny, considera el tribunal, en primer lloc, que correspon “ al obligado tributario probar la inexistencia de incremento de valor del terreno onerosamente transmitido “; en segon terme, que per acreditar que no ha existit la plusvàlua gravada pel IIVTNU “podrá el sujeto pasivo ofrecer cualquier principio de prueba, que al menos indiciariamente permita apreciarla ” (com és, per exemple, la diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió que es reflecteix en les corresponents escriptures públiques); i, en tercer lloc, en fi, que aportada “por el obligado tributario la prueba de que el terreno no ha aumentado de valor, deberá ser la administración la que pruebe en contra de dichas pretensiones para poder aplicar los preceptos del TRLHL que el fallo de la STC 59/2017 ha dejado en vigor en caso de plusvalía“.
Com ha de ser l’actuació del contribuent a partir d’ara?
La sentència del Tribunal Suprem suposarà, per als contribuents, un replantejament de la reclamació o el recurs. El Tribunal Suprem en “ressuscitar” els articles 107.1 i 107.2.a), possibilita l’exigència i liquidació de l’impost en els casos en què existeixi increment de valor, i també quan el contribuent no aporti un indici de prova sobre la inexistència d’increment de valor, o quan, aportada aquesta, l’administració acrediti que el valor del terreny sí que s’ha incrementat.
Ara n’hi haurà prou amb aportar un principi de prova (les simples escriptures, per exemple), per traslladar la càrrega de la prova a l’ajuntament. Però compte, que si aquest justifica l’existència d’increment de valor mitjançant un informe tècnic, la prova amb simples escriptures resultarà del tot punt insuficient.
En la pràctica, per tant, el més prudent serà tramitar el recurs no només amb les escriptures, sinó també amb una prova pericial.
El passat 24 de novembre de 2022 es va publicar l’acord del Consell de Ministres pel qual s’aprova el Codi de Bones Pràctiques per deutors hipotecaris en situació de vulnerabilitat. El Reial Decret Llei 19/22, de 22 de novembre, indica que el Consell de Ministres aprovarà les condicions i els requisits a complir pels deutors […]
...
El Tribunal Suprem ha declarat que sí que tributa a l’IRPF la dissolució d’una comunitat de béns, o el que és el mateix, la venda per part d’un dels propietaris de part de l’habitatge i que el que es queda amb la casa compensa en metàl·lic a l’altre. És una operació molt habitual després d’un […]
...
A partir del 9 de setembre fins el 30 de juny de 2023 es podrán sol·licitar els ajuts per a la millora de les infraestructures de telecomunicacions en edificis, adreçats a comunitats de propietaris d’edificis subjectes al règim de propietat horitzontal i construïts abans de l’any 2.000. La convocatòria s’emmarca en el Pla de recuperació, transformació i resiliència –finançat […]
...
El Consell de Ministres va aprovar a principis d’any el “Proyecto de Ley por el Derecho a la Vivienda”, que actualment s’està tramitant pel procediment d’urgència a les Corts Generals, preveient-se que la seva aprovació podria tenir lloc abans de final d’any. Aquesta futura Llei estatal per al Dret a l’Habitatge incorporarà sistemes de contenció […]
...
