Sota la denominació d’Habitatges de Protecció Oficial hi ha molt diverses regulacions que fan que la situació i les condicions de venda siguin molt diferents. Caldrà veure quin és el règim aplicable per a cada cas concret.
La primera qüestió que ens hem de plantejar és si l’habitatge segueix sent de Protecció Oficial o ja està “desprotegit” perquè ha transcorregut el nombre d’anys que preveia el seu règim; les durades són ben diferent segons la regulació aplicable: 20 anys, 30, 50, etc… Si ha transcorregut aquest termini, l’habitatge està “desprotegit” i queda “lliure”, de manera que no hi ha cap limitació a l’hora de vendre’l.
Per aquells habitatges que segueixen afectats pe la regulació d’HPO, caldrà conèixer si es poden vendre al preu que lliurament determinin comprador o venedor o, contràriament, l’habitatge està afecte al preu màxim de venda regulat. En aquest cas, el venedor està obligat a vendre l’habitatge com a màxim al preu establert per l’administració. Val a dir que la diferència entre els preus del mercat lliure i els previstos pels Habitatges de Protecció Oficial, era molt gran durant la bombolla immobiliària; mentre ara és molt probable que el preu del mercat lliure d’habitatges sigui fins i tot inferior al preu màxim de venda establert pels HPO.
Per la resta, hem de tenir en compte diverses qüestions quan venem un Habitatge de Protecció Oficial. El comprador ha de tenir clar que l’immoble només pot tenir com a destinació ser el seu domicili habitual i permanent i que ha de prendre el compromís que l’habitatge serà ocupat en el termini màxim de tres mesos des de la seva adquisició.
Un altre tràmit ineludible, en el cas de venda d’habitatges protegits, és l’obligació de presentar el contracte de compravenda, ja sigui privat o en escriptura pública, perquè sigui visat per tal que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya constati que s’ajusta a la legalitat i que conte les clàusules que obligatòriament s’han d’incorporar en els contracte subjectes al règim de protecció oficial.
I, finalment de manera més esporàdica, s’ha de tenir en compte que hi ha habitatges que estan subjectes al règim de tempteig i retracte per part de l’administració.
Miquel Costa
Gerent-secretari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Davant la resolució de la Secretaria d’Habitatge declarant zones de mercat residencial tensionat a diferents municipis de Catalunya, s’ha presentat un Recurs d’alçada instat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb: – El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya – El Consell de Col·legis Oficials d’Agents de […]
...
Quan es lloga un habitatge, un dels punts que més controvèrsia sol generar entre propietari i llogater és el fet de saber qui ha d’assumir les despeses de les reparacions o avaries de l’habitatge. Per tal d’evitar malentesos en un futur, és fonamental que el contracte defineixi el millor possible aquestes responsabilitats. És important conèixer […]
...
La Generalitat ja ha resolt la cinquantena d’al·legacions que ha rebut arran de la declaració del passat 22 de juny, quan es van assenyalar 140 municipis com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. Les al·legacions presentades per diferents Cambres de la Propietat i pel Consell General […]
...
Aquest passat dimarts 22 d’agost, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar la Resolució de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat per la qual es declara 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionat. Abans d’aquesta resolució, la Secretaria d’Habitatge va desestimar de forma genèrica les al·legacions presentades, entre d’altres […]
...
