Sota la denominació d’Habitatges de Protecció Oficial hi ha molt diverses regulacions que fan que la situació i les condicions de venda siguin molt diferents. Caldrà veure quin és el règim aplicable per a cada cas concret.
La primera qüestió que ens hem de plantejar és si l’habitatge segueix sent de Protecció Oficial o ja està “desprotegit” perquè ha transcorregut el nombre d’anys que preveia el seu règim; les durades són ben diferent segons la regulació aplicable: 20 anys, 30, 50, etc… Si ha transcorregut aquest termini, l’habitatge està “desprotegit” i queda “lliure”, de manera que no hi ha cap limitació a l’hora de vendre’l.
Per aquells habitatges que segueixen afectats pe la regulació d’HPO, caldrà conèixer si es poden vendre al preu que lliurament determinin comprador o venedor o, contràriament, l’habitatge està afecte al preu màxim de venda regulat. En aquest cas, el venedor està obligat a vendre l’habitatge com a màxim al preu establert per l’administració. Val a dir que la diferència entre els preus del mercat lliure i els previstos pels Habitatges de Protecció Oficial, era molt gran durant la bombolla immobiliària; mentre ara és molt probable que el preu del mercat lliure d’habitatges sigui fins i tot inferior al preu màxim de venda establert pels HPO.
Per la resta, hem de tenir en compte diverses qüestions quan venem un Habitatge de Protecció Oficial. El comprador ha de tenir clar que l’immoble només pot tenir com a destinació ser el seu domicili habitual i permanent i que ha de prendre el compromís que l’habitatge serà ocupat en el termini màxim de tres mesos des de la seva adquisició.
Un altre tràmit ineludible, en el cas de venda d’habitatges protegits, és l’obligació de presentar el contracte de compravenda, ja sigui privat o en escriptura pública, perquè sigui visat per tal que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya constati que s’ajusta a la legalitat i que conte les clàusules que obligatòriament s’han d’incorporar en els contracte subjectes al règim de protecció oficial.
I, finalment de manera més esporàdica, s’ha de tenir en compte que hi ha habitatges que estan subjectes al règim de tempteig i retracte per part de l’administració.
Miquel Costa
Gerent-secretari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Figueres i Banyoles deixaran de ser zona tensionada si ho autoritza el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, mentre que s’hi sumaran 16 municipis més de les comarques gironines. Cal destacar, però, que aquesta modificació del mapa, de moment, no està vigent. Perquè ho estigui, cal, en primer lloc, que la Generalitat publiqui una Resolució administrativa […]
...
Els preus de lloguer als municipis gironins van disminuir durant el primer trimestre de 2026, a excepció de Figueres. La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat l’informe del primer trimestre de 2026 del mercat del lloguer, que permet fer un balanç anual de la situació a les comarques gironines. La dada més […]
...
La nova llei d’erradicació de l’amiant: què han de saber els propietaris i les comunitats de veïns. La Generalitat de Catalunya ha aprovat la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant, amb l’objectiu d’accelerar la identificació i la retirada dels materials que contenen amiant, coneguts popularment com a “uralita”, encara presents en […]
...
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de juny de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
