Sota la denominació d’Habitatges de Protecció Oficial hi ha molt diverses regulacions que fan que la situació i les condicions de venda siguin molt diferents. Caldrà veure quin és el règim aplicable per a cada cas concret.
La primera qüestió que ens hem de plantejar és si l’habitatge segueix sent de Protecció Oficial o ja està “desprotegit” perquè ha transcorregut el nombre d’anys que preveia el seu règim; les durades són ben diferent segons la regulació aplicable: 20 anys, 30, 50, etc… Si ha transcorregut aquest termini, l’habitatge està “desprotegit” i queda “lliure”, de manera que no hi ha cap limitació a l’hora de vendre’l.
Per aquells habitatges que segueixen afectats pe la regulació d’HPO, caldrà conèixer si es poden vendre al preu que lliurament determinin comprador o venedor o, contràriament, l’habitatge està afecte al preu màxim de venda regulat. En aquest cas, el venedor està obligat a vendre l’habitatge com a màxim al preu establert per l’administració. Val a dir que la diferència entre els preus del mercat lliure i els previstos pels Habitatges de Protecció Oficial, era molt gran durant la bombolla immobiliària; mentre ara és molt probable que el preu del mercat lliure d’habitatges sigui fins i tot inferior al preu màxim de venda establert pels HPO.
Per la resta, hem de tenir en compte diverses qüestions quan venem un Habitatge de Protecció Oficial. El comprador ha de tenir clar que l’immoble només pot tenir com a destinació ser el seu domicili habitual i permanent i que ha de prendre el compromís que l’habitatge serà ocupat en el termini màxim de tres mesos des de la seva adquisició.
Un altre tràmit ineludible, en el cas de venda d’habitatges protegits, és l’obligació de presentar el contracte de compravenda, ja sigui privat o en escriptura pública, perquè sigui visat per tal que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya constati que s’ajusta a la legalitat i que conte les clàusules que obligatòriament s’han d’incorporar en els contracte subjectes al règim de protecció oficial.
I, finalment de manera més esporàdica, s’ha de tenir en compte que hi ha habitatges que estan subjectes al règim de tempteig i retracte per part de l’administració.
Miquel Costa
Gerent-secretari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
El passat 24 de novembre de 2022 es va publicar l’acord del Consell de Ministres pel qual s’aprova el Codi de Bones Pràctiques per deutors hipotecaris en situació de vulnerabilitat. El Reial Decret Llei 19/22, de 22 de novembre, indica que el Consell de Ministres aprovarà les condicions i els requisits a complir pels deutors […]
...
El Tribunal Suprem ha declarat que sí que tributa a l’IRPF la dissolució d’una comunitat de béns, o el que és el mateix, la venda per part d’un dels propietaris de part de l’habitatge i que el que es queda amb la casa compensa en metàl·lic a l’altre. És una operació molt habitual després d’un […]
...
A partir del 9 de setembre fins el 30 de juny de 2023 es podrán sol·licitar els ajuts per a la millora de les infraestructures de telecomunicacions en edificis, adreçats a comunitats de propietaris d’edificis subjectes al règim de propietat horitzontal i construïts abans de l’any 2.000. La convocatòria s’emmarca en el Pla de recuperació, transformació i resiliència –finançat […]
...
El Consell de Ministres va aprovar a principis d’any el “Proyecto de Ley por el Derecho a la Vivienda”, que actualment s’està tramitant pel procediment d’urgència a les Corts Generals, preveient-se que la seva aprovació podria tenir lloc abans de final d’any. Aquesta futura Llei estatal per al Dret a l’Habitatge incorporarà sistemes de contenció […]
...
