Sota la denominació d’Habitatges de Protecció Oficial hi ha molt diverses regulacions que fan que la situació i les condicions de venda siguin molt diferents. Caldrà veure quin és el règim aplicable per a cada cas concret.
La primera qüestió que ens hem de plantejar és si l’habitatge segueix sent de Protecció Oficial o ja està “desprotegit” perquè ha transcorregut el nombre d’anys que preveia el seu règim; les durades són ben diferent segons la regulació aplicable: 20 anys, 30, 50, etc… Si ha transcorregut aquest termini, l’habitatge està “desprotegit” i queda “lliure”, de manera que no hi ha cap limitació a l’hora de vendre’l.
Per aquells habitatges que segueixen afectats pe la regulació d’HPO, caldrà conèixer si es poden vendre al preu que lliurament determinin comprador o venedor o, contràriament, l’habitatge està afecte al preu màxim de venda regulat. En aquest cas, el venedor està obligat a vendre l’habitatge com a màxim al preu establert per l’administració. Val a dir que la diferència entre els preus del mercat lliure i els previstos pels Habitatges de Protecció Oficial, era molt gran durant la bombolla immobiliària; mentre ara és molt probable que el preu del mercat lliure d’habitatges sigui fins i tot inferior al preu màxim de venda establert pels HPO.
Per la resta, hem de tenir en compte diverses qüestions quan venem un Habitatge de Protecció Oficial. El comprador ha de tenir clar que l’immoble només pot tenir com a destinació ser el seu domicili habitual i permanent i que ha de prendre el compromís que l’habitatge serà ocupat en el termini màxim de tres mesos des de la seva adquisició.
Un altre tràmit ineludible, en el cas de venda d’habitatges protegits, és l’obligació de presentar el contracte de compravenda, ja sigui privat o en escriptura pública, perquè sigui visat per tal que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya constati que s’ajusta a la legalitat i que conte les clàusules que obligatòriament s’han d’incorporar en els contracte subjectes al règim de protecció oficial.
I, finalment de manera més esporàdica, s’ha de tenir en compte que hi ha habitatges que estan subjectes al règim de tempteig i retracte per part de l’administració.
Miquel Costa
Gerent-secretari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...
