El Tribunal Constitucional haurà de resoldre sobre els decrets d’habitatge 17/2019 i 1/2020 ja que, segons el Partit Popular -autor del recurs-, suposen un atac frontal al dret a la propietat privada i una vulneració competencial en matèria de drets ja que tant l’Estatut de Catalunya com la Constitució espanyola, estableixen que un dret fonamental com el de la propietat privada mai pot ser alterat a través d’un decret llei.
L’al·legació se centra en els conceptes més polèmics d’aquests decrets, com el d’expropiació forçosa, el de gran tenidor d’habitatge i el d’habitatge buit, que segons els recurrents, són clarament inconstitucionals i suposen una indefensió del propietari enfront de les possibles ocupacions.
La formació política també considera que els decrets són contraris a les famílies que esperen un habitatge social, i les que decideixen invertir i estalviar a través de l’habitatge o que decideixen convertir l’habitatge en el seu projecte empresarial sense que per això hagin de ser qualificats d’especuladors.
Cal tenir en compte que poc després de l’aprovació dels decrets d’habitatge, una altra formació política, en aquest cas Ciutadans, va portar el text al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que va resoldre que hi havia aspectes del decret que eren inconstitucionals, malgrat que el seu dictamen no és vinculant. El Consell ja posava en qüestió la definició d'”habitatge buit”, que considera que la nova definició que recull l’article 3 del decret llei del Govern vulnera dos articles de la Constitució que protegeixen el dret dels propietaris a recuperar els habitatges ocupats.
El Govern va aprovar el decret el mes de març de 2019, però al desembre del mateix any va aprovar una modificació per aconseguir els suports necessaris per tirar-lo endavant al Parlament. Un dels canvis importants que va incorporar el text és que els bancs i els fons d’inversió, que ja estan obligats a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les, també estaran obligats a fer aquest gest amb “les famílies a qui se’ls acabi el contracte de lloguer”, les que “es trobin afectades per processos de desnonament” o bé les que estiguin “ocupant un habitatge” sense cap tipus de contracte i puguin demostrar que porten més de sis mesos vivint al pis en el moment d’entrada en vigor de la llei i que estiguin en situació de vulnerabilitat.
Davant la resolució de la Secretaria d’Habitatge declarant zones de mercat residencial tensionat a diferents municipis de Catalunya, s’ha presentat un Recurs d’alçada instat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb: – El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya – El Consell de Col·legis Oficials d’Agents de […]
...
Quan es lloga un habitatge, un dels punts que més controvèrsia sol generar entre propietari i llogater és el fet de saber qui ha d’assumir les despeses de les reparacions o avaries de l’habitatge. Per tal d’evitar malentesos en un futur, és fonamental que el contracte defineixi el millor possible aquestes responsabilitats. És important conèixer […]
...
La Generalitat ja ha resolt la cinquantena d’al·legacions que ha rebut arran de la declaració del passat 22 de juny, quan es van assenyalar 140 municipis com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. Les al·legacions presentades per diferents Cambres de la Propietat i pel Consell General […]
...
Aquest passat dimarts 22 d’agost, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar la Resolució de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat per la qual es declara 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionat. Abans d’aquesta resolució, la Secretaria d’Habitatge va desestimar de forma genèrica les al·legacions presentades, entre d’altres […]
...
