El Tribunal Constitucional haurà de resoldre sobre els decrets d’habitatge 17/2019 i 1/2020 ja que, segons el Partit Popular -autor del recurs-, suposen un atac frontal al dret a la propietat privada i una vulneració competencial en matèria de drets ja que tant l’Estatut de Catalunya com la Constitució espanyola, estableixen que un dret fonamental com el de la propietat privada mai pot ser alterat a través d’un decret llei.
L’al·legació se centra en els conceptes més polèmics d’aquests decrets, com el d’expropiació forçosa, el de gran tenidor d’habitatge i el d’habitatge buit, que segons els recurrents, són clarament inconstitucionals i suposen una indefensió del propietari enfront de les possibles ocupacions.
La formació política també considera que els decrets són contraris a les famílies que esperen un habitatge social, i les que decideixen invertir i estalviar a través de l’habitatge o que decideixen convertir l’habitatge en el seu projecte empresarial sense que per això hagin de ser qualificats d’especuladors.
Cal tenir en compte que poc després de l’aprovació dels decrets d’habitatge, una altra formació política, en aquest cas Ciutadans, va portar el text al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que va resoldre que hi havia aspectes del decret que eren inconstitucionals, malgrat que el seu dictamen no és vinculant. El Consell ja posava en qüestió la definició d'”habitatge buit”, que considera que la nova definició que recull l’article 3 del decret llei del Govern vulnera dos articles de la Constitució que protegeixen el dret dels propietaris a recuperar els habitatges ocupats.
El Govern va aprovar el decret el mes de març de 2019, però al desembre del mateix any va aprovar una modificació per aconseguir els suports necessaris per tirar-lo endavant al Parlament. Un dels canvis importants que va incorporar el text és que els bancs i els fons d’inversió, que ja estan obligats a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les, també estaran obligats a fer aquest gest amb “les famílies a qui se’ls acabi el contracte de lloguer”, les que “es trobin afectades per processos de desnonament” o bé les que estiguin “ocupant un habitatge” sense cap tipus de contracte i puguin demostrar que porten més de sis mesos vivint al pis en el moment d’entrada en vigor de la llei i que estiguin en situació de vulnerabilitat.
Evolució dels preus dels habitatges de lloguer a Girona, Figueres, Olot i zona St Feliu-Palamos en el 4t trimestre de 2020 a Girona, el lloguer d’aquest últim trimestre es de 600 €, i ja son set trimestres amb petites oscilacions entre els 600 i 625 €. a Figueres aquest trimestre amb 470€, un trimestre mes […]
...
S’ha publicat i ha entrat en vigor el Decret Llei 53/2020, de 22 de desembre, que modifica el Decret Llei 10/2020, de 27 de març, pel qual s’estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social de la COVID-19. L’única modificació operada es refereix al termini de compliment de l’obligació de convocar […]
...
Aquesta regulació estatal es ve a sumar a les mesurers que en el mateix sentit va decretar la Generalitat de Catalunya i que varem exposar en el Newletter del passat 22 d’octubre. Ambdues disposicions pretenen pal·liar els greu efectes econòmics que sobre determinats negocis causen les mesures restrictives que es dicten per a la contenció […]
...
Aquest 24 de desembre entra en vigor el Reial Decret Llei 37/2020, de 22 de desembre (BOE 334) que, entre d’altres mesures, preveu la suspensió durant l’estat d’alarma dels desnonament i dels llançaments d’habitatges de persones econòmicament vulnerables sense alternativa habitacional. En concret la norma preveu que des d’avui i fins que finalitzi l’actual estat […]
...
