Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
El passat 26 de febrer, el Govern de la Generalitat de Catalunya va publicar un Decret que determina la creació del Registre de persones grans tenidores d’habitatges, entre altres qüestions. Aquest registre serveix per identificar els propietaris que tenen cinc habitatges o més en àrees de mercat tensionat, així com per determinar qui són aquests […]
...
Et convidem a visitar l’exposició “Suposem que parlem de tu-ancestres” de Lola Ventós. La inauguració d’aquesta exposició tindrà lloc el dijous 6 de març a les 19 h, a la sala de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona del carrer Ciutadans, 12. L’exhibició, organitzada per la Fundació Atrium Artis, es podrà visitar del […]
...
El subarrendament d’un habitatge es produeix quan un arrendatari decideix llogar una part o la totalitat d’un habitatge a una altra persona, coneguda com a subarrendatari. Tot i això, en aquests casos, és el primer arrendatari qui continua mantenint el seu propi contracte de lloguer amb el propietari. Això significa que es mantenen les obligacions […]
...
Els Magistrats de l’Audiència Provincial de Girona han manifestat i unificat criteris per abordar aquestes ocupacions per la via penal. Les ocupacions il·legals d’habitatges fa temps que són un problema greu per als propietaris, ja que els procediments oficials per fer-hi front són molt lents i, a més, la policia es troba amb moltes limitacions […]
...
