Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
El president del Govern espanyol ha anunciat un paquet de mesures destinades a combatre la crisi de l’accés a l’habitatge i a proporcionar a la ciutadania més pisos, amb una regulació més estricta i més ajudes. Amb aquest pla de promoció de l’accés a l’habitatge, Pedro Sánchez ha destacat la necessitat d’una intervenció pública compartint […]
...
Des d’aquest 2 de gener ja està en vigor la nova regulació dels contractes de curta durada. No obstant això, la seva aplicació es demorarà fins a l’1 de juliol ja que, d’aquesta forma, es donarà un termini per a generar les eines tecnològiques necessàries per a la seva aplicació. La regulació afecta a tots […]
...
Aquest nou índex de referència afecta només als signats després de l’entrada en vigor de la Llei d’Habitatge, el 26 maig del 2023. Una de les mesures incloses en la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, consisteix en limitar els percentatges a l’hora d’actualitzar les rendes dels lloguers. Així doncs, per tal […]
...
Et convidem a visitar l’Exposició “Les cares dels colors”, on s’exposaran les obres d’Ezequiel Casamada. La inauguració d’aquesta exposició tindrà lloc aquest divendres 3 de gener a les 19 h, i es podrà visitar a la seu de la Cambra, al carrer Ciutadans, 12, de Girona, del 3 de gener al 3 de febrer, de […]
...
