Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
Aquest dijous 10 d’octubre entra en vigor la segona delimitació de municipis als quals li són aplicables les limitacions en els preus dels lloguers d’habitatge habitual. Aquests 31 municipis se sumen als 16 que ja havien estat declarats municipis en Zones Tensionades prèviament. En total són 47 els municipis de les comarques gironines en què […]
...
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona et convida a visitar l’exposició sobre Manel Roqueta, nomenat secretari d’aquesta Cambra el gener de 1928, i que durant l’any 1929 va gestionar i obtenir, a Madrid, la compra de la casa que ara acull aquesta exposició, a la seu de la Cambra ubicada al Carrer Ciutadans, 12, […]
...
“La regulació dels contractes de lloguer de temporada no prospera” és el titular que s’està repetint als mitjans al llarg d’aquests últims dies. Després del titular, la majoria de mitjans exposen els posicionaments ideològics que identifiquen als qui no consideren adequada aquesta regulació, acusant l’altra postura de voler perjudicar els llogaters i als afectats per […]
...
Ha començat una nova legislatura a Catalunya, en què el PSC governarà en solitari. No obstant això, necessitarà el suport d’altres formacions polítiques per a aprovar les principals lleis del mandat. Per aquest motiu, el PSC ha establert uns Acords de Govern amb Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns, fet que ha permès tant […]
...