Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
Amb la puja dels darrers anys els preus de lloguer recuperen la caiguda de la crisi immobiliària i superen els imports del 2008. La variació dels preus de lloguer és clarament inferior a l’IPC d’aquest període. La manca d’oferta de pisos en lloguer fa que el 2022 disminueixin el nombre de contractes de lloguer concertats. […]
...
Decàleg per a l’estalvi d’aigua amb petits consells i informació de servei amb un resum de les mesures a aplicar arrel de la declaració de situació d’excepcionalitat per sequera. Alguns petits gestos sostenibles per aplicar des de casa, que estalvien grans quantitats d’aigua, amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania i cuidar el planeta. Si reculls […]
...
Conferència – Col·loqui sobre la Llei d’Habitatge i Estadística lloguers Catalunya Dimecres 29 de març de 2023, a les 18:00 h (Gratuït) Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Via Laietana 22 – Sala d’Actes (sense inscripció prèvia i fins a esgotar l’aforament de la sala). També es podrà seguir en línia a través del […]
...
La pujada del tipus d’interès bancari i el desmesurat IPC fa que el lloguer d’una habitació s’hagi convertit en una opció per obtenir ingressos. Ara bé, en cas que ens decidim per aquesta opció, convé conèixer els aspectes fiscals més rellevants d’aquest tipus de contracte. Es perd la deducció per inversió en habitatge habitual? Aquesta […]
...