Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
El 27 de juny de 2022 va entrar en vigor el Reial Decret Llei 11/2022, de 25 de juny, de pròrroga i ampliació de les mesures aprovades pel Govern a l’anterior Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març, i que establia mesures de protecció social a les llars vulnerables davant dels efectes provocats per […]
...
Des del dimarts 28 de juny i fins al 15 de juliol, estarà obert el termini per demanar les subvencions per al pagament del lloguer o la cessió d’ús. Aquests ajuts van dirigits a facilitar l’accés i la permanència en un habitatge o habitació en règim de lloguer o cessió d’ús a sectors de població […]
...
Dins del programa d’ajuts Fons Next Generation Europe, des del 21 de juny i fins el 31 de desembre de 2022, es poden presentar sol·licituds a les convocatòries de subvenció pel programa per a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació, tal i com es […]
...
La Cambra de la Propietat de Barcelona ha publicat el dossier “El control de alquileres como medida de la política de vivienda en España (1920-1976)”, elaborat per Joan Ràfols Esteve, economista, a l’abril de 1979 al número 548 de la Revista Información Comercial Española (ICE). En aquest informe es parla de la revisió de la […]
...
