Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
El Govern ha aprovat un Decret llei que regula els lloguers de temporada i d’habitacions i que entrarà en vigor al dia següent de la seva publicació al DOGC. Aquesta és la nota de premsa publicada per la Generalitat. En els propers dies us oferirem el nostre resum, un cop hàgim estudiat detingudament el contingut […]
...
Departament de Territori de la Generalitat El Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb les següents entitats: Consell de Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya L’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya El Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya L’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de […]
...
El Departament de Territori de la Generalitat inicia la tramitació per declarar 131 nous municipis de Catalunya com a zona de mercat residencial tensat i on s’aplicaran les mesures de contenció de rendes. El Govern català ja va declarar l’agost passat 140 municipis zona de mercat residencial tensionat, als quals ara s’afegiran els nous 131. […]
...
Hi ha múltiples possibilitats per rendibilitzar un habitatge. Una opció poc coneguda és la de compravenda amb lloguer garantit. Es tracta d’una possibilitat interessant per a aquelles persones que volen vendre el seu habitatge i, al mateix temps, continuar vivint-hi. Com el seu nom indica, la compra amb lloguer garantit consisteix en l’adquisició del ple […]
...
