Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes d’octubre de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es va […]
...
L’anomenat Decret “Maricarmen”, que recentment ha estat convalidat per la Comissió permanent del Congrés, comporta, entre altres, unes limitacions extraordinàries en les actualitzacions dels lloguers. Habitualment, els contractes de lloguer preveuen que la renda pactada s’actualitzi anualment, essent l’aplicació de l’IPC sobre la renda del darrer any la modalitat més generalitzada. La llei de l’Habitatge […]
...
Ahir, dia 12 de novembre, la Diputació Permanent del Congrés dels Diputat va convalidar, per 35 vots a favor i 34 en contra, el Reial decret llei 29/2026, de 6 d’octubre, que inclou diverses mesures en matèria d’habitatge, i va rebutjar la convalidació del Reial decret llei 28/2026, que preveia ampliar la duració dels contractes […]
...
Entre els dies 3 i 5 de novembre de 2026, es reorganitzaran els canals de la Televisió Digital Terrestre (TDT) per poder incorporar noves emissions en ultra altra definició (UHD). També està previst que el 5 de novembre comenci a emetre La Séptima, un nou canal que inicialment emetrà en alta definició (HD). Cal […]
...