Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
Del 5 al 28 d’agost es podrà visitar l’obra escultòrica d’Àngel Armengol a la seu de la Cambra de la Propietat de Girona, al carrer Ciutadans, 12, de dilluns a divendres de 17 a 20 h. La inauguració tindrà lloc aquest dimecres 5 d’agost, a les 19 h. Exposició organitzada pels Amics del Museu d’Art […]
...
Figueres i Banyoles deixaran de ser zona tensionada si ho autoritza el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, mentre que s’hi sumaran 16 municipis més de les comarques gironines. Cal destacar, però, que aquesta modificació del mapa, de moment, no està vigent. Perquè ho estigui, cal, en primer lloc, que la Generalitat publiqui una Resolució administrativa […]
...
Els preus de lloguer als municipis gironins van disminuir durant el primer trimestre de 2026, a excepció de Figueres. La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat l’informe del primer trimestre de 2026 del mercat del lloguer, que permet fer un balanç anual de la situació a les comarques gironines. La dada més […]
...
La nova llei d’erradicació de l’amiant: què han de saber els propietaris i les comunitats de veïns. La Generalitat de Catalunya ha aprovat la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant, amb l’objectiu d’accelerar la identificació i la retirada dels materials que contenen amiant, coneguts popularment com a “uralita”, encara presents en […]
...
