Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
El 25 de febrer de 2025, el Govern de Catalunya va aprovar el Decret Llei 2/2025, el qual estableix mesures com l’ampliació dels drets de tanteig i retracte de l’Administració en zones tensades o la creació d’un Registre de Grans Tenidors d’Habitatges. Inicialment, aquesta regulació no afectava els contractes de lloguer temporal. No obstant això, […]
...
La fiança és l’import que l’arrendatari entrega a l’arrendador com a garantia que el primer complirà amb les obligacions pactades en el contracte de lloguer ja que, si no és així, i la propietat presenta desperfectes una vegada ha finalitzat el contracte, el propietari podrà retenir parcialment o totalment aquesta quantitat. La fiança és un […]
...
Catalunya i Euskadi volen respondre conjuntament a les dificultats creixents d’accés a l’habitatge. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha assegurat que “és imprescindible mantenir les inversions en habitatge de manera permanent els propers anys i amb fons suficients per donar suport a l’ampliació dels parcs d’habitatge públics […]
...
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona et convida a visitar l’exposició “Fires’25”, una mostra col·lectiva dels socis de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Girona. L’exposició es podrà visitar a la seu de la Cambra, al carrer Ciutadans, 12, de Girona, fins al 30 d’octubre. Estarà oberta al públic de dilluns a divendres, de 17 a […]
...
