Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’adopció de mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme, una norma d’ampli abast que introdueix canvis rellevants en la regulació del lloguer d’habitacions i de temporada i en la política d’habitatge, amb un impacte directe sobre els propietaris. La llei ha estat aprovada amb els vots favorables […]
...
La Unió Europea ha presentat un pla que busca facilitar l’accés a l’habitatge a la classe treballadora, als joves i a les persones sense llar. Aquest pla inclourà també una regulació específica dels pisos turístics i impulsarà la construcció de nous habitatges, per tal d’augmentar l’oferta de lloguer disponible. El pla, però, no contempla controlar […]
...
Actualització del 2 de desembre: El sistema de facturació VeriFactu, previst inicialment per a l’1 de gener de 2026, s’endarrereix i no serà obligatori fins a l’1 de gener de 2027. Segons fonts d’Hisenda, el canvi té com a objectiu facilitar l’adaptació dels autònoms i empreses. Quins propietaris arrendadors es veuran afectats per la nova […]
...
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat el seu informe trimestral del preu del lloguer, elaborat a partir de les dades de fiances registrades, que permet fer una anàlisi del mercat del lloguer durant el segon trimestre de l’any 2025. Totes poblacions analitzades mostren un increment moderat del preu de lloguer i […]
...
