Les polítiques d’habitatge a tots els països presenten dos problemes. El primer, la seva complexitat, ja que conjuguen el foment de nova oferta en propietat i en lloguer amb el subsidi als demandants amb baixos nivells d’ingressos familiars, la qual cosa implica coordinació en finançament i pressupostos públics i fiscalitat. Segon, les polítiques d’habitatge són cares, molt cares, consumeixen molts recursos públics i privats, i s’han de mantenir molts anys.
A Alemanya i Gran Bretanya la despesa social en habitatge supera l’1% del producte interior brut (PIB). A casa nostra representa el 0,01% del PIB. A França suma 35.000 milions d’euros el 2019. El 2018, la despesa prevista als Pressupostos de l’Estat espanyol per a polítiques d’habitatge és de 360 milions d’euros.
No és d’estranyar doncs que a casa nostra la política d’habitatge no sigui alguna cosa més que un programa de bones intencions, sense resultats significatius. Mentre creixen les situacions d’emergència social no creix el parc d’habitatges, i es vol traspassar la responsabilitat de la situació als propietaris privats.
Inactivitat real de les administracions en urbanització de sòl; de construcció de nou habitatge social; foment de la rehabilitació… Estem en un entorn de declaracions demagògiques i de creixent desgovern al carrer, com bé demostra la deriva del fenomen de l’ocupació d’habitatges cap a situacions totalment delictives.
Les referències puntuals a París o Berlín, presentades al marge del conjunt d’instruments de polítiques d’habitatge que aquestes ciutats han implementat dins del marc de la política estatal, són utilitzades per proposar mesures amb una exclusiva voluntat electoral, i que sovint dificulten l’activitat privada en lloguer i en promoció de nous habitatges.
Per contribuir a un debat més seriós, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona publicarà al gener dossiers sobre la política d’habitatge a Alemanya, França i Gran Bretanya, amb especial referència a Berlín, París i Londres.
Aquest article ha estat publicat com a editorial a la Revista de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
El Consell de Ministres va recuperar ahir bona part de les mesures rebutjades pel Congrés només quatre dies després de la seva derogació. El Govern va aprovar ahir, dia 6 d’octubre de 2026, dos nous reials decrets llei en matèria d’habitatge. Aquests recuperen bona part de les mesures dels RDL 26/2026 i 27/2026, rebutjats pel […]
...
Des del 3 d’octubre de 2026, si vols vendre o llogar un habitatge a Catalunya, has de lliurar un certificat de presència o absència d’amiant. No fer-ho pot comportar multes d’entre 100 i 3.000€. La Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant, és la primera norma catalana que regula de manera integral […]
...
Les noves mesures sobre arrendaments, desnonaments i estabilitat dels contractes no van superar la votació parlamentària de divendres. El Congrés dels Diputats va acordar, per tant, la derogació dels dos reials decrets llei, que es va publicar oficialment al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). BOE-A-2026-20526: Derogació del Reial decret llei 26/2026 BOE-A-2026-20527: Derogació del Reial […]
...
Totes les Cambres de la Propietat Urbanes de Catalunya considerem que el Govern ha tornat a carregar sobre els propietaris privats una part creixent de la política social d’habitatge i que ha introduït, per la via excepcional del Reial decret llei, modificacions de gran abast en el règim dels arrendaments urbans. La solució al problema […]
...
