Col·loquialment era conegut com un pacte de supervivència i més formalment com adquisicions oneroses amb pacte de supervivència. Aquesta figura era molt habitual en les escriptures de compravenda d’immobles fetes per cònjuges a Catalunya. Sembla haver caigut en desús, en part, entenem, perquè se’l desconeix.
El pacte de supervivència és una figura que actualment regula el codi civil català, en l’apartat de dret de família. Aquest acord afecta els cònjuges (o futurs contraents, que s’hauran de casar en el termini màxim d’un any) i les parelles estables de fet (segons reconeix la jurisprudència) quan adquireixen conjuntament un bé a títol onerós (per exemple, compren un pis). Arribat el moment de la compra, la parella pot pactar en el mateix títol d’adquisició (per exemple en l’escriptura notarial de compravenda) que quan qualsevol d’ells mori, el cònjuge supervivent esdevindrà titular únic de la totalitat del bé.
Aquest fet és especialment rellevant si tenim en compte que ens regeix el dret català, on el règim econòmic matrimonial principal és el de separació de béns.
Amb el pacte de supervivència, el cònjuges ja preveuen i determinen en el moment de l’adquisició que quan una de les dues persones que adquireixen el bé mori, la seva part passarà al cònjuge supervivent, amb independència del que hagi pogut preveure en el seu testament respecte d’aquell bé.
La incorporació d’aquest pacte pot ser interessant per evitar que el cònjuge supervivent hagi de compartir la propietat amb d’altres persones una vegada el seu cònjuge premori (per exemple, perquè aquest ha deixat com hereu en testament una persona diferent al seu cònjuge). Aquest estat de coses dona lloc a situacions de copropietat que no sempre són fàcils de gestionar (sobretot si els diversos copropietaris no estan ben avinguts).
En cas que s’hagi incorporat el pacte de supervivència a la compra, i mentre visquin ambdós cònjuges, els béns adquirits amb l’esmentat pacte:
a) No poden ésser alienats ni gravats, si no és per acord d’ambdós cònjuges
b) Cap dels cònjuges no pot transmetre a terceres persones el seu dret sobre els béns
c) S’ha de mantenir la indivisió dels béns
L’afavorit pel pacte de supervivència hi pot renunciar en cas de mort d’un dels cònjuges. Aleshores s’entén que el renunciant no ha adquirit mai la participació del premort. En cas que no es renunciï, la part del bé propietat del cònjuge premort passa a l’altre cònjuge, havent-se de computar aquella part en l’herència del premort pel valor que tingui la propietat en el moment de produir-se la mort, als efectes del càlcul de la llegítima i de la quarta vidual.
És un pacte incompatible amb un heretament universal anterior. Per tant, seria inútil si els cònjuges adquirents ja han atorgat amb anterioritat un heretament universal que sigui eficaç en morir l’heretant.
El pacte de supervivència s’extingeix per:
a) Acord d’ambdós cònjuges durant el matrimoni
b) Declaració de nul·litat del matrimoni, separació judicial o de fet, o divorci. És a dir, si en el moment de la mort d’un del cònjuges, el supervivent ja s’havia separat o divorciat de l’altre amb qui va signar el pacte de supervivència, no produirà efectes
c) Adjudicació a un tercer de la meitat del bé com a conseqüència de l’embargament o d’un procediment concursal
En cas que no s’hagi incorporat aquest pacte (o sigui ineficaç per alguna causa), la part del bé del cònjuge premort passarà als seus hereus (testamentaris o abintestat), generant, cas que l’hereu no sigui el cònjuge supervivent (cosa que pot passar), una situació de comunitat indivisa que, com hem dit, no sempre serà desitjable.
Antoni Calle Ortega
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona organitza una jornada presencial i telemàtica el 9 d’abril a les 18.30h La presentació de la jornada anirà a càrrec de Miquel Costa, Gerent de la Cambra. Després, tindrà lloc la conferència, que farà Antoni Calle, Advocat dels Serveis Jurídics de la Cambra, qui explicarà tot el que has de saber com a […]
...
En aplicació de la “Ley de Vivienda”, des del 16 de març de 2024, a Catalunya és aplicable la regulació dels preus del lloguer, que afecta només els contractes de lloguer que es formalitzin a partir d’aquest dia, de l’entrada en vigor d’aquesta nova regulació. Per tant, en res afecta als lloguers que ja estiguin […]
...
Comença, de nou, una etapa en què els preus de lloguer dels habitatges quedaran regulats i, per tant, deixaran de ser els pactats entre propietaris i llogaters, és a dir, deixaran de tenir el preu que es determinava d’acord amb les condicions de l’habitatge, la superfície, l’estat de conservació, la ubicació… Els preus de lloguer […]
...
El Tribunal Suprem ha reconegut, en la sentència dictada el passat 28 de febrer, el dret dels contribuents a recuperar el que s’ha pagat per l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), més conegut com a «plusvàlua municipal». Aquesta nul·litat afecta també a les liquidacions fermes, quan en la transmissió per […]
...