Hi ha determinades forces polítiques que estan obsessionades a fer desaparèixer els contractes de lloguer de temporada. En aquest sentit, recordem el següent: cap de les lleis que han cercat la regulació dels lloguers de temporada ha acabat prosperant, ni el Decret llei aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el passat mes d’abril, ni la proposició de llei presentada durant el mes de juliol al Congrés dels Diputats.
No obstant això, ara s’hi sumen, d’una banda, una nova proposició de Llei presentada al Congrés el dia 31 d’octubre, que modifica la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per a regular els lloguers de temporada i, de l’altra, el Decret que regula els arrendaments de curta durada d’immobles amoblats, siguin o no per ús turístic i siguin habitatges sencers o lloguer per habitacions. Així es crea un Registre identificatiu per a cada immoble que s’ofereixi llogar.
Aquesta nova proposició de Llei, com en el cas de les anteriors, no es limita a regular els contractes de temporada, sinó que els inhabilita, ja que estableix que aquests contractes han de tenir una durada màxima de 9 mesos. Si superen aquest termini, queden regulats com a contracte d’habitatge habitual, amb tot el que comporta la durada regulada: pròrrogues obligatòries, regulació de preus, la subjecció al lloguer social si és el cas, etc.
No s’han publicat dades oficials per part de l’Incasòl referents al nombre de contractes de temporada existents ni sobre quina és la seva proporció respecte dels contractes d’habitatge habitual. Tampoc s’ha informat sobre si, des de l’entrada en vigor de la regulació de preus dels habitatges habituals, ha variat amb desmesura aquesta proporció. Sense aquestes dades hi ha qui no dubta a afirmar que els arrendadors utilitzen fraudulentament els contractes de temporada per eludir la regulació de preus.
Els contractes de temporada es necessiten per atendre situacions especials: els pisos d’estudiants, els desplaçats laborals, per temporades turístiques d’estiu o per altres raons professionals, els contractes de lloguer turístic de temporada… Així doncs, des de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, entenem que en cap cas s’han de suprimir o sotmetre a les condicions pròpies dels contractes d’habitatge habitual.
És evident que els habitatges que són per ús habitual mereixen una protecció especial, que ja els hi dona la LAU. Els lloguers de temporada, però, obeeixen a altres finalitats i no els cal aquesta sobreprotecció que ofereix la LAU. L’administració té eines per a combatre els supòsits fraudulents.El Decret que elabora el Ministerio de la Vivienda per a regular els arrendaments de curta durada n’és un exemple. Per a aquests tipus d’arrendament serà obligatori obtenir un número de registre per a cada immoble i, a través d’una plataforma informàtica que s’anomena “Ventanilla única digital de arrendamientos”, els portals immobiliaris que comercialitzen els lloguers facilitaran a l’administració tota l’activitat que registri l’immoble alhora que l’administració transmetrà a aquests portals, les resolucions dels immobles inhabilitats.
Confiem que, durant la tramitació parlamentària sorgeixin, per part d’altres forces polítiques, criteris en defensa de la diversitat de contractes i de regulacions, per a atendre a situacions tan diverses com la residència habitual i la residència per altres circumstàncies temporals.
Un cop més hem d’expressar que, per a incrementar l’oferta d’habitatges de lloguer, no és bon camí seguir aplicant mesures perjudicials als arrendadors, com per exemple la regulació de preus, el lloguer social obligatori a càrrec dels propietaris, la supressió dels contractes temporals, les dificultats davant les ocupacions o els procediments de desnonament, etc. Són les administracions i no els propietaris particulars les que han d’assumir les seves responsabilitats davant les situacions d’emergència habitacional i han de fomentar l’oferta, sigui pública, privada o publicoprivada.
Miquel Costa i Perich
Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
Actualització del 2 de desembre: El sistema de facturació VeriFactu, previst inicialment per a l’1 de gener de 2026, s’endarrereix i no serà obligatori fins a l’1 de gener de 2027. Segons fonts d’Hisenda, el canvi té com a objectiu facilitar l’adaptació dels autònoms i empreses. Quins propietaris arrendadors es veuran afectats per la nova […]
...
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha publicat el seu informe trimestral del preu del lloguer, elaborat a partir de les dades de fiances registrades, que permet fer una anàlisi del mercat del lloguer durant el segon trimestre de l’any 2025. Totes poblacions analitzades mostren un increment moderat del preu de lloguer i […]
...
El 25 de febrer de 2025, el Govern de Catalunya va aprovar el Decret Llei 2/2025, el qual estableix mesures com l’ampliació dels drets de tanteig i retracte de l’Administració en zones tensades o la creació d’un Registre de Grans Tenidors d’Habitatges. Inicialment, aquesta regulació no afectava els contractes de lloguer temporal. No obstant això, […]
...
La fiança és l’import que l’arrendatari entrega a l’arrendador com a garantia que el primer complirà amb les obligacions pactades en el contracte de lloguer ja que, si no és així, i la propietat presenta desperfectes una vegada ha finalitzat el contracte, el propietari podrà retenir parcialment o totalment aquesta quantitat. La fiança és un […]
...
