Nova proposició de llei per inhabilitar els contractes de temporada

En tràmit un projecte de Reial decret per regular els lloguers de curta durada que es comercialitzen per les plataformes informàtiques.

Hi ha determinades forces polítiques que estan obsessionades a fer desaparèixer els contractes de lloguer de temporada. En aquest sentit, recordem el següent: cap de les lleis que han cercat la regulació dels lloguers de temporada ha acabat prosperant, ni el Decret llei aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el passat mes d’abril, ni la proposició de llei presentada durant el mes de juliol al Congrés dels Diputats.

No obstant això, ara s’hi sumen, d’una banda, una nova proposició de Llei presentada al Congrés el dia 31 d’octubre, que modifica la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per a regular els lloguers de temporada i, de l’altra, el Decret que regula els arrendaments de curta durada d’immobles amoblats, siguin o no per ús turístic i siguin habitatges sencers o lloguer per habitacions. Així es crea un Registre identificatiu per a cada immoble que s’ofereixi llogar. 

Aquesta nova proposició de Llei, com en el cas de les anteriors, no es limita a regular els contractes de temporada, sinó que els inhabilita, ja que estableix que aquests contractes han de tenir una durada màxima de 9 mesos. Si superen aquest termini, queden regulats com a contracte d’habitatge habitual, amb tot el que comporta la durada regulada: pròrrogues obligatòries, regulació de preus, la subjecció al lloguer social si és el cas, etc.

L’escassetat d’habitatges és una realitat, però la supressió dels contractes de temporada no és la solució.

No s’han publicat dades oficials per part de l’Incasòl referents al nombre de contractes de temporada existents ni sobre quina és la seva proporció respecte dels contractes d’habitatge habitual. Tampoc s’ha informat sobre si, des de l’entrada en vigor de la regulació de preus dels habitatges habituals, ha variat amb desmesura aquesta proporció. Sense aquestes dades hi ha qui no dubta a afirmar que els arrendadors utilitzen fraudulentament els contractes de temporada per eludir la regulació de preus.

Els contractes de temporada es necessiten per atendre situacions especials: els pisos d’estudiants, els desplaçats laborals, per temporades turístiques d’estiu o per altres raons professionals, els contractes de lloguer turístic de temporada… Així doncs, des de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, entenem que en cap cas s’han de suprimir o sotmetre a les condicions pròpies dels contractes d’habitatge habitual.

És evident que els habitatges que són per ús habitual mereixen una protecció especial, que ja els hi dona la LAU. Els lloguers de temporada, però, obeeixen a altres finalitats i no els cal aquesta sobreprotecció que ofereix la LAU. L’administració té eines per a combatre els supòsits fraudulents.El  Decret que elabora el Ministerio de la Vivienda per a regular els arrendaments de curta durada n’és un exemple. Per a aquests tipus d’arrendament serà obligatori obtenir un número de registre per a cada immoble i, a través d’una plataforma informàtica que s’anomena “Ventanilla única digital de arrendamientos”, els portals immobiliaris que comercialitzen els lloguers facilitaran a l’administració tota l’activitat que registri l’immoble alhora que l’administració transmetrà a aquests portals, les resolucions dels immobles inhabilitats.

Confiem que, durant la tramitació parlamentària sorgeixin, per part d’altres forces polítiques,  criteris en defensa de la diversitat de contractes i de regulacions, per a atendre a situacions tan diverses com la residència habitual i la residència per altres circumstàncies temporals.

Un cop més hem d’expressar que, per a incrementar l’oferta d’habitatges de lloguer, no és bon camí seguir aplicant mesures perjudicials als arrendadors, com per exemple la regulació de preus, el lloguer social obligatori a càrrec dels propietaris, la supressió dels contractes temporals, les dificultats davant les ocupacions o els procediments de desnonament, etc. Són les administracions i no els propietaris particulars les que han d’assumir les seves responsabilitats davant les situacions d’emergència habitacional i han de fomentar l’oferta, sigui pública, privada o publicoprivada.

 Miquel Costa i Perich

Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona