No és una llei de contenció de preus, és una llei de reducció de preus. En primer lloc l’índex de preus es nodreix dels preus de lloguer de fa tres anys (contractes del 2017, 2018 i 2019), com tots sabem, aquets son preus més baixos dels vigents el 2020. En el període 2013-2016 els preu dels lloguer es mantenien en el seu nivell més baix després d’un descens d’entre el 25 i el 30%. És a partir del 2017 que inicien una recuperació. Contenció seria mantenir els preus vigents, reducció és aplicar preus dels anys anteriors. En segon lloc l’obligació d’utilitzar l’índex mig i no el nivell superior, encara que el pis estigui en immillorables condicions, torna a ser un factor de reducció, no de contenció. I finalment si existeix un contracte fet els darrers cinc anys i el seu preu és inferior a l’índex de referència, s’aplica el més baix. Una vegada més no es contenció és disminució.
Si l’objectiu de la llei és “contenir” els preus dels lloguers i això es fa en base a vincular els nous contractes a l’índex de referència, no calen majors restriccions, aquest objectiu s’assoleix pel sol fet d’aplicar als nous contractes el preu resultant de l’índex. No te raó de ser perjudicar especialment a aquells arrendadors que varen llogar dins el darrers cinc anys a un preu més baix del resultant de l’índex. Aquests arrendadors es veuen afectats per una doble rebaixa, la pròpia, que en resultaria de l’aplicació de l’índex, i aquella altra derivada del preu del contracte anterior. Un cop més, queda clar que no es fa contenció sinó reducció de preus. És necessari donar un tracte diferenciat i més perjudicial a aquells arrendadors pel sol fet d’haver formalitzat un contracte els darrers cinc anys?
A llarg termini, la incorporació en l’índex de noves anualitats les quals incorporaran els nous contractes amb rendes ja reduïdes per l’aplicació de la pròpia Llei, suposarà alhora, que els nous índex resultants seran més baixos, i així successivament. No és una contenció, és una reducció.
La llei s’aplica en la mateixa mesura per zones tant poc homogènies entre elles com pot ser la ciutat de Barcelona, on els preus de lloguer de mitjana el 2019 eren de 978 € mensuals, i ciutats com Olot o Figueres amb lloguers de 464 € i 482 € mensuals respectivament. És evident que no té res a veure l’esforç que li representa a un arrendatari de Barcelona atendre el lloguer, que a un altre arrendatari de les comarques gironines. Per contra al propietari arrendador gironí, que recordem-ho, obté molts menys ingressos de la seva inversió immobiliària, se li apliquen les mateixes limitacions, i ha de rebaixar el preu del lloguer en similar proporció.
Tots estem d’acord en que hi ha una part de la societat que té dificultats habitacionals, a qui s’ha de donar solucions, però la solució del problema és de tots, o dit d’una altra manera de les administracions, no dels arrendadors qui ja aporten pisos al mercat. Calen molts més habitatges socials, però fa anys que l’administració no els fa, ni ofereix unes condicions que permetin que els faci el sector privat o amb formules mixtes publico-privades.
Les limitacions, congelacions o reduccions sobre les rendes dels contractes de lloguer, n’hem tingut sobrada experiència el segle passat, tenen un efecte assegurat, que no és altra
que la reducció de l’oferta d’habitatges en lloguer degut a la inseguretat jurídica-economica que genera desconfiança als arrendadors. Davant la incertesa dels ingressos que es poden obtenir, hi ha qui no destinarà els seus estalvis a comprar un pis i posar-ho a lloguer, qui no reformarà el pis heretat dels avis o qui preferirà posar el seu pis en venda a mantenir-lo en lloguer, més quant aquestes mesures venen acompanyades de múltiples normatives que perjudiquen directament als arrendadors sense cap compensació; indefensió davant les ocupacions il·legals, suspensió dels desnonaments, reduccions d’arrendaments com a conseqüència del Covid, etc…
Aquesta Llei no es la solució.
Miquel Costa
Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona
El 27 de juny de 2022 va entrar en vigor el Reial Decret Llei 11/2022, de 25 de juny, de pròrroga i ampliació de les mesures aprovades pel Govern a l’anterior Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març, i que establia mesures de protecció social a les llars vulnerables davant dels efectes provocats per […]
...
Des del dimarts 28 de juny i fins al 15 de juliol, estarà obert el termini per demanar les subvencions per al pagament del lloguer o la cessió d’ús. Aquests ajuts van dirigits a facilitar l’accés i la permanència en un habitatge o habitació en règim de lloguer o cessió d’ús a sectors de població […]
...
Dins del programa d’ajuts Fons Next Generation Europe, des del 21 de juny i fins el 31 de desembre de 2022, es poden presentar sol·licituds a les convocatòries de subvenció pel programa per a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació, tal i com es […]
...
La Cambra de la Propietat de Barcelona ha publicat el dossier “El control de alquileres como medida de la política de vivienda en España (1920-1976)”, elaborat per Joan Ràfols Esteve, economista, a l’abril de 1979 al número 548 de la Revista Información Comercial Española (ICE). En aquest informe es parla de la revisió de la […]
...