La nova Llei pel dret a l’habitatge recull mesures de caràcter fiscal que afecten l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost sobre béns immobles (IBI). En concret, aquestes mesures plantegen canvis en els incentius fiscals als propietaris a l’IRPF, aspecte que provocarà o bé que el propietari a l’hora de llogar decideixi cobrar més al llogater havent de pagar més a Hisenda, o bé rebaixar el lloguer i, per tant, pagar menys a l’Agència Tributària. Aquesta mesura és un mecanisme per intentar augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer.
Aquestes són les principals novetats que comporten aquestes mesures fiscals:
Des de l’any 1999, l’arrendador gaudeix d’un règim fiscal molt beneficiós: pot reduir la seva renda immobiliària el 60% si lloga l’immoble per ser un habitatge habitual.
A partir de l’1 de gener de 2024, per als contractes d’arrendament d’immobles destinats a habitatge habitual formalitzats a partir del 26 de maig de 2023, es rebaixa aquesta reducció al 50%.
No obstant això, val a dir que la reducció pot augmentar si es donen les següents circumstàncies:
Règim transitori
Per als contractes d’arrendament d’habitatge formalitzats abans del 26 de maig de 2023 continuarà sent aplicable la reducció del 60% als rendiments nets del lloguer.
Abans de l’aprovació de la Llei pel dret a l’habitatge, els Ajuntaments ja podien exigir un recàrrec de fins al 50% de la quota líquida de l’IBI als immobles d’ús residencial que es troben desocupats. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei:
Els recàrrecs no podran aplicar-se fins que l’Ajuntament hagi formalitzat la corresponent declaració de desocupació dels immobles afectats, prèvia audiència del contribuent.
Entre les causes justificades de desocupació temporal que impedeixen l’aplicació dels recàrrecs trobem les següents:
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...