Les regulacions d’habitatge de Catalunya i el tribunal constitucional

Recentment el Tribunal Constitucional, atenent a un recurs del Partit Popular, va deixar inaplicable la llei de Contenció de rendes catalana en anular un seguit d’articles que incidien sobre la determinació de la renda dels contractes de lloguer, quant aquest concepte forma part de la regulació bàsica dels contractes i com a tal, es competència reservada a l’Estat, i ara setmanes més tard, estimant un recurs del govern espanyol sobre la mateixa regulació, el TC amplia els articles anul·lats de la mateixa norma de la Generalitat. En aquest cas el tribunal Constitucional, acaba d’anunciar una nova sentencia per la que s’anul·la l’obligació d’acreditar que s’ha realitzat l’oferiment de lloguer social abans de presentar una demanda d’execució hipotecaria o de desnonament per manca de pagament per part d’aquells grans tenidors propietaris d’habitatges inscrits en el Registre d’habitatges buits en les condicions que determina l’article 16 de la llei 4/2016 en el que es regula l’obligació de reallotjament en els supòsits de risc d’exclusió social.

En la mateixa linea el Tribunal Constitucional anul·la també l’actual redactat de l’article 5.3 de la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge quant en el seu apartat tercer imposa l’obligació d’acreditar que s’ha fet l’oferiment de lloguer social per aquelles persones o unitats familiars en risc d’exclusió residencial que no tinguin una alternativa d’habitatge. Aquesta obligació afecta als grans tenidors d’habitatges i als adquirents d’habitatges que provenen d’execucions hipotecaries, vendes obligades per la impossibilitat d’atendre el pagament de la hipoteca o operacions de dació en pagament

En el mateix sentit podem afegir la sentencia del TC que derogant els apartats 1, 2 i 3 del Decret Llei 37/2020 (de modificació de la llei 24/2015) quant obligava a acreditar que s’hagués realitzat la proposta de lloguer social com a condició per interposar determinades demandes judicials.

Per altra banda recordar que la recent llei 1/2022 per afrontar l’emergència en l’àmbit habitacional, regula novament aquestes figures que s’han declarat inconstitucionals en les normatives anteriors com s’acaba d’especificar.

Aquest allau de sentencies d’inconstitucionalitat posa de manifest que els legisladors catalans prescindeixen completament dels marcs constitucionals dins els quals es pot legislar, especialment pel que fa a les limitacions competencials ignorant en molts casos els advertiments del Tribunal de Garanties Estatutàries.

L’àmbit de l’habitatge a Catalunya esta marcat per un excés de regulació, dispersa en múltiples normatives, i una falta de rigor jurídic de les mateixes, com queda demostrat en aquestes repetides sentencies del TC amb anulacions parcials d’aquestes normatives. Totes aquestes regulacions tenen com a denominador comú la restricció dels drets a la propietat amb figures com la regulació de rendes dels lloguers, el lloguer social obligatori, el registre de grans tenidors, el registre de pisos buits, etc. Tot plegat crea un clima d’inseguretat jurídica que no afavoreix l’entrada d’inversors que aportin un major nombre d’habitatges de lloguer al mercat. Contràriament calen més polítiques incentivadores que afavoreixin l’aportació d’habitatges de lloguer i la construcció d’habitatge social, sigui públic, privat o en col·laboració publico-privada per a pal·liar l’actual dèficit d’habitatge de lloguer.