CAT / ESP

La Legítima i els drets al Cònjuge

legítima

Podem nomenar hereu lliurement a qui vulguem ?

Tenen dret els nostres familiars directes a una part del patrimoni que deixem quan ens morim ?

Que és desheretar ?

Quin dret li queda al cònjuge ?

D’entrada podem afirmar que qualsevol pot deixar els seus béns, a través de l’atorgament d’un testament, a qui vulgui; sigui, o no, un familiar directe.

No obstant, en el Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya ( igual que succeeix en el dret espanyol ) la institució de la LEGÍTIMA constitueix un límit a aquesta llibertat de testar.

Això vol dir que, si en el nostre testament no deixem res pels nostres legitimaris, la Llei els hi permet reclamar el seu dret (a menys, és clar, que abans de la mort del causant, aquest ja els hi hagués fet donacions en vida, que es podran tenir en compte com avançaments de la legítima que els hi correspondria en el moment de la mort del causant; donacions com podrien ser, a títol d’exemple, les fetes als fills per a adquirir el primer habitatge o per emprendre una activitat que els proporcioni independència personal o econòmica )

Son legitimaris legals: tots els fills del causant, per parts iguals; o, si no n’hi ha, els progenitors del causant

El termini legal per a reclamar una legítima és de deu anys (si bé, quan qui l’ha de pagar és un progenitor del legitimari, el termini no comença a comptar sinó a partir de la mort d’aquest progenitor)

En el cas dels descendents, si moren sense haver-la reclamat, el seu dret passa als seus hereus. En canvi, en el cas dels progenitors, si no ho reclamen durant la seva vida, el dret es perd.

Es pot privar a un legitimari del seu dret legal a la legítima si el DESHERETEM; desheretar, doncs, esdevé sinònim de privació del dret a la legítima.

El desheretament, que s’ha de fer en testament, es pot fer si concorre alguna de les causes legals per fer-ho, como són:

la denegació d’aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què hi ha l’obligació legal de prestar-los-en; el maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador; la suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat; així com l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari per causa exclusivament imputable a aquest darrer.

D’altra banda, si bé no és legitimari, el cònjuge vidu o el convivent en parella estable que, amb els béns propis, els que li puguin correspondre per raó de liquidació del règim econòmic matrimonial i els que el causant li atribueixi per causa de mort o en consideració a aquesta, no tingui recursos econòmics suficients per a satisfer les seves necessitats té dret a obtenir en la successió del cònjuge o convivent premort el que s’anomena la QUARTA VIDUAL.

La quarta vidual és la quantitat que li calgui per a atendre les seves necessitats, fins a un màxim de la quarta part de l’actiu hereditari líquid, calculat d’acord amb el que estableix la Llei; que estableix que per a determinar les necessitats del cònjuge o del convivent creditor, s’ha de tenir en compte el nivell de vida de què gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, i també la seva edat, l’estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant.

Aquesta quarta vidual es pot reclamar sempre que calgui per a cobrir les necessitats vitals del vidu o del convivent i no es poden imputar a la quantia de la quarta els béns propis d’aquest, els que rebi per liquidació del règim econòmic, els que li puguin ésser atribuïts per causa de mort ni, menys encara, els seus ingressos presents o futurs. Lògicament, la tinença d’un patrimoni, l’adquisició de béns per algun títol hereditari i la perspectiva de futurs ingressos incideixen en els recursos de què hom disposa per a satisfer les pròpies necessitats i, per tant, mediatament, repercuteix en el reconeixement del dret a la quarta i en el seu import.

En consonància amb el caràcter finalista d’aquesta atribució patrimonial, la Llei estableix que la quarta vidual s’extingeix si el vidu o el convivent mor sense haver-la reclamada.

Elena Vila, advocada de La Cambra de la Propietat Urbana de Girona

ACTUALITAT

18/09/23

Recurs d’alçada contra la limitació de rendes en zones de mercat residencial tens

Davant la resolució de la Secretaria d’Habitatge declarant zones de mercat residencial tensionat a diferents municipis de Catalunya, s’ha presentat un Recurs d’alçada instat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb: – El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya – El Consell de Col·legis Oficials d’Agents de […]

...

07/09/23

Quines reparacions corren a càrrec de l’inquilí i quines a càrrec del propietari en un immoble de lloguer?

Quan es lloga un habitatge, un dels punts que més controvèrsia sol generar entre propietari i llogater és el fet de saber qui ha d’assumir les despeses de les reparacions o avaries de l’habitatge. Per tal d’evitar malentesos en un futur, és fonamental  que el contracte defineixi el millor possible aquestes responsabilitats. És important conèixer […]

...

28/08/23

La Generalitat determina que els propietaris de cinc habitatges o més siguin considerats grans tenidors

La Generalitat ja ha resolt la cinquantena d’al·legacions que ha rebut arran de la declaració del passat 22 de juny, quan es van assenyalar 140 municipis com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. Les al·legacions presentades per diferents Cambres de la Propietat i pel Consell General […]

...

23/08/23

La Generalitat desestima les al·legacions presentades contra la declaració d’àrees amb mercat d’habitatge tens

Aquest passat dimarts 22 d’agost, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar la Resolució de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat per la qual es declara 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionat. Abans d’aquesta resolució, la Secretaria d’Habitatge va desestimar de forma genèrica les al·legacions presentades, entre d’altres […]

...

 

 

Tota l'actualitat

SERVEIS

Oferim un ampli ventall de serveis als propietaris
Comunitats

Comunitats

Administració de comunitats de propietaris Demana CITA online
Comunitats

Lloguers

Administració de finques, contractes de lloguers
Comunitats

Advocats

Especialistes en serveis immobiliaris Demana CITA online Consulta gratuïta
Comunitats

Serveis tècnics

Assessorament en reformes, certificats energètics, ITE, cèdules, valoracions Demana CITA online
Comunitats

Contractes de lloguer

Formalització i redacció del contracte de lloguer personalitzat Demana CITA online

Confia'ns la venda del teu habitatge.

Som la teva garantia!

Porta'ns el teu habitatge* i et regalem la Cèdula d'Habitabilitat i el Certificat Energètic

* Per habitatge en exclusiva, a preu de mercat fixat pels nostres professionals

Altres Cambres a Catalunya

Formem part de

Girona Centre
Carrer Ciutadans, 12
Tel. 972 200 616
Girona Eixample
Carrer Emili Grahit, 37
Tel. 972 416 413
Figueres
Carrer Nou, 105
Tel. 972 500 821
Olot
Carrer Mulleras, 16
Tel. 972 268 350
Sant Feliu de Guíxols
Passeig dels Guíxols, 27
Tel. 972 321 284
Palamós
Av. Onze de Setembre, 12
Tel. 872 591 959

MENU