La Generalitat desestima les al·legacions presentades contra la declaració d’àrees amb mercat d’habitatge tens

Aquest passat dimarts 22 d’agost, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar la Resolució de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat per la qual es declara 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionat. Abans d’aquesta resolució, la Secretaria d’Habitatge va desestimar de forma genèrica les al·legacions presentades, entre d’altres i a títol individual per la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, així com les altres Cambres de la Propietat de Catalunya i Consell General de Cambres.

Consulta les al·legacions presentades fent clic aquí

La Generalitat no només desestima les al·legacions formulades en contra de la declaració de 140 municipis com zones tensionades, sinó que amb una clara parcialitat, modifica alguns dels punts continguts a la memòria inicial de la declaració, estenent encara més l’aplicació del règim de contenció de rendes als propietaris.

En aquest sentit, cal destacar la modificació de la definició inicial de gran tenidor que ara passa a ser aquella persona física o jurídica propietari de cinc o més immobles urbans d’ús residencial (habitatges) o una superfície construïda de més de 1500 m2 d’ús residencial, excloent garatges i trasters. El motiu d’aquesta modificació, segons la Generalitat, és que un 7,7% de tots els habitatges de lloguer són de propietaris que tenen entre 6 i 10 habitatges, segons diferents estudis de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. A la definició de gran tenidor, però, no s’hi inclouen els promotors de lloguer social.

Alhora, la Generalitat també desestima les peticions dirigides a la possibilitat d’articular un sistema de compensacions econòmiques per als propietaris que asseguraria el proveïment suficient d’habitatges en lloguer.

D’altra banda, aclareix possibles dubtes i vincula l’aplicació del sistema d’Índex de Preus de Referència ( i no la renda de l’últim contracte vigent) als nous contractes d’arrendament quan l’últim contracte vigent en els cinc anys anteriors s’hagi subscrit abans de l’1 de gener de 1995 (és a dir, contractes de renda antiga), ho sigui amb finalitats socials, o quan la renda mensual anterior sigui un 25% inferior a la resultant d’aplicar l’Índex.

I ara què?

Amb la publicació en el DOGC de la Resolució TER/2940/2023, una vegada clos el tràmit d’informació publica i signada pel Govern la Memòria definitiva, caldrà la ratificació del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana aprovant una resolució que reculli aquesta declaració. Una vegada publicada en el BOE, el sistema de contenció de rendes de lloguer previst en la Llei Estatal d’Habitatge 12/2023, serà d’aplicació als 140 municipis de Catalunya declarats zones de mercat residencial tensionat durant un període de tres anys, que podrà ser prorrogat per anualitats.

Tanmateix, encara queda un altre punt important a resoldre per la Generalitat com és la confecció de l’Índex de Preus de Referència que requereix l’inici d’un procés específic per part de l’Estat en col·laboració amb les comunitats autònomes, per la qual cosa la contenció de rendes basada en l’Índex de Preu de Referència no serà encara d’aplicació fins que no culmini aquest procés i sigui aprovat per l’Estat Central un nou índex, no sent vàlid l’Índex confeccionat per la Generalitat i que s’aplica des de l’any 2017 a Catalunya.

La Generalitat està accelerant els tràmits i pressionant al Govern Central perquè aquesta normativa pugui ser aprovada i entri en vigor a finals d’agost. Tot i això, els serveis jurídics de la Cambra estudiaran les accions legals que siguin menester contra les accions i parts del procediment administratiu que no s’ajusten a la legalitat vigent.