El 20 de setembre s’ha publicat la resolució de l’Agencia de l’Habitatge de Catalunya declarant diversos municipis com a àrea amb mercat d’habitatge tens. A aquets municipis els seguirà sent d’aplicació la llei de contenció de rendes.
La llei 11/2020, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes de lloguer, dictada per la Generalitat de Catalunya, ja incloïa en el seu annex una relació de 60 municipis als quals es declarava de manera transitòria àrees de mercat tens d’habitatge i als quals se’ls aplicava basant-se en aquesta declaració l’índex de referència de preus de lloguer, impedint la possibilitat que les parts en un contracte poguessin pactar lliurement quina havia de ser la renda a pagar. Aquesta declaració transitòria, tenia una durada d’UN ANY i deixava de tenir efecte si els municipis no sol·licitaven i la Generalitat els hi aprovava la declaració d’àrea amb mercat d’habitatge tens.
Del llistat inicial de municipis declarats com a àrees amb mercat d’habitatge tens establert en la Llei, a les comarques gironines, segueixen afectats per la contenció de rendes Blanes, Figueres, Girona i Salt, mentre que actualment queden fora Olot, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols. Això no vol dir que en un futur pròxim no se’ls pugui declarar com àrees amb mercat d’habitatge tens.
La conseqüència immediata és que durant els propers cinc anys, els nous contractes d’arrendament d’habitatge situats dins els esmentats municipis no podran superar el preu de referència consignat per la Generalitat, i si es donés l’existència d’un contracte de lloguer formalitzat en els cinc anys anteriors a l’entrada en vigor de la llei, no podran superar la renda de lloguer pactada en l’últim contracte, si aquesta és inferior a la que resultaria de l’aplicació de l’esmentat índex.
Contràriament, els nous contractes de lloguer que es formalitzin a les altres poblacions gironines, el preu del lloguer serà aquell que lliurament convinguin propietari i llogater, ara també s’inclouen els municipis d’Olot, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols.
Les Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya a través del seu Consell General de Cambres varen presentar al·legacions en oposició a les esmentades declaracions d’àrees de mercat d’habitatge tens, posant de manifest l’oposició a les pretensions d’aquesta llei, que fa recaure en els propietaris arrendadors el cost de la problemàtica de l’accés a l’habitatge, en lloc de fomentar les politiques de creació d’una major oferta d’habitatges, que mitjançant una major oferta, comporti una real i estable contenció en els preus i amb mesures socials que possibilitin a les famílies més necessitades disposar d’un habitatge digne.
Recordem que la llei 11/2020 de contenció de rendes va ser valorada com inconstitucional pel tribunal de Garanties Estatutàries i en aquest sentit ha estat objecte d’interposició de recursos d’inconstitucionalitat tant per part del partit Popular com per part del Govern d’Espanya , però tot i així, no ha quedat suspesa i continua essent de compliment obligatori, mentre no es resolguin els esmentats recursos.
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...
