Les cambres van ser creades per un Reial Decret de juny de 1907. D’altra banda, el Reglament provisional per al seu funcionament va ser aprovat per un altre R. D. de maig de 1920 i el definitiu, el maig de 1927. El punt disset de l’article vuitè d’aquesta norma estableix que aquestes institucions “oficialmente organizadas” podran “otorgar premios a las fincas mejor construidas y las que reúnan mejores condiciones de saneamiento, de ornato y habitabilidad”. També podien, segons el punt precedent, “organizar, promover y fomentar estudios y enseñanzas y concursos relacionados con la construcción, con la urbanización, saneamientos y servicios de las ciudades”.
La Cambra de la Propietat de Girona va començar a organitzar el concurs d’edificis el 1929 i feia saber que s’instauraven amb voluntat d’atorgar-los anualment. Les primeres bases que es van aprovar (cada any es modificaven lleugerament) establien que s’instituïen tres premis de mil pessetes cadascun: Un, a la finca amb les millors condicions artístiques i d’embelliments; un altre, a la finca que reunís millors condicions d’higiene i habitabilitat i un tercer, a la millor restauració d’un edifici o habitatge de caràcter històric i artístic. Hi podien prendre part les obres acabades entre el primer d’octubre i el 30 de setembre de l’any següent, dintre del marc territorial de la Corporació, és a dir, les comarques gironines. Les bases les havia redactat, i sotmès a aprovació, la comissió d’Edificació, urbanització i sanejament, formada pels arquitectes Manuel Almeda Esteve i Isidre Bosch Bataller i Josep Mirandes. Més endavant s’hi van afegir dos premis de cinc-centes pessetes cadascun a les obres que, amb millors condicions d’higiene i habitabilitat, s’haguessin construït amb el pressupost més baix.
El concurs d’edificis de la Cambra va tenir dues etapes absolutament diferenciades. I no només perquè hi va haver la guerra i les seves conseqüències entre mig, sinó perquè en la primera, les obres presentades eren més agosarades i “modernes”, fins i tot per a una institució d’un to conservador tan marcat com tenia aleshores, que en la segona. I això s’entén per les dates en què es va celebrar o, si més no, de les quals n’ha quedat alguna constància: Del 1929 al 1936 i de 1943 a 1947. En ambdós casos, però, les obres que concursaven es referien a noves construccions o rehabilitacions acabades l’any en que es presentaven. Perquè aquesta és una característica rellevant: el concurs es fornia mitjançant obres presentades directament pels mateixos arquitectes que volien prendre-n’hi part. No era, per tant, un concurs “obert” a tot allò bastit o rehabilitat durant l’any a les comarques gironines. En qualsevol cas, la iniciativa de la Cambra gironina va obtenir cert ressò fins i tot a Madrid, on en una publicació dedicada a l’arquitectura i l’urbanisme, de 1931, s’hi afirmava que aquest certamen es feia, a més de Girona, a Badajoz i a Valladolid.
En la primera època, a més del premi s’atorgava una placa que s’havia de col·locar a la façana dels immobles guanyadors. Es van triar sengles models de dos escultors: un, de Joan Carrera, el mateix que faria l’àngel de la catedral de Girona, i l’altre, obra de Joan Oliver, autor del lleó de la plaça Calvet i Rubalcaba o del Mercat.
Tot amb tot, ja fos com a integrants del jurat o com a autors de les obres presentades, hi van participar els més importants arquitectes actius en aquells moments en el territori de la Cambra de Girona. Vist a posteriori, el catàleg resultat, si bé és força eclèctic, no deixa de recollir exemples de la bona arquitectura que es feia a Catalunya. Des del noucentisme al racionalisme passant, també, l’arquitectura tradicional. Noms com Manuel Almeda, Emili Blanch, Isidre Bosch Bataller, Josep Danés Torra, Josep Esteve, Ricard Giralt Casadesús, Joaquim Maggioni, Pelai Martínez, Rafael Masó, Joaquim M. Masramon, Josep Riera i Reguer o Martí Sureda i Vila, entre alguns altres, forneixen una bona panoràmica de l’arquitectura que es desenvolupava en aquestes terres.
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...
