El Carrer Ciutadans a principi del segle XX. Foto: Ajuntament de Girona. CRDI (Fototípia Thomas, ed.)
Amb motiu del centenari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona anirem publicant de forma periòdica el relat de la nostra història. En aquest segon text parlem de la seu de l’entitat. Esperem que sigui del vostre interès
No sempre, en els seus cent anys d’història, la Cambra de la Propietat de Girona ha tingut la mateixa seu, tot i que només una cinquantena de metres separen el primer estatge del que es coneix ara, al carrer de Ciutadans d’aquesta ciutat.
La reunió constitutiva de l’entitat i les immediatament posteriors es van celebrar a les dependències que la Cambra de Comerç i Indústria ocupava, des de 1910, al número 19 d’aquell carrer, que corresponia a la coneguda com a Fontana d’Or. Però ben aviat es va veure que les coses no anaven prou bé. I el setembre de 1920, en la mateixa sessió de constitució de la Junta, aquesta va discutir el fet que el Banc de Catalunya acabava de comprar tot l’edifici i el pensava reformar de dalt a baix.
El President de la Corporació va explicar “la especial situación en que se hallará la Cámara por desocupo forzoso del local que actualmente ocupa al amparo de la Cámara de Comercio”. Ara bé, en la mateixa reunió ja es va informar que el banc projectava reservar el pis principal per a les dues cambres i per a la Federació Patronal, que també hi tenia la seu.
Tot just un parell de mesos més tard i en la mateixa sessió que es va donar el enterado de que la guàrdia civil demanava la cessió d’un local per als nous efectius que havien d’arribar, es va discutir sobre la qüestió del local. D’entrada, s’agraïa la deferència de la Cambra de Comerç en cedir algunes dependències però “acaso fuera más conveniente a los intereses de esta Cámara proporcionarse un local exclusivo”.
Com que hi havia la idea que les obres serien llargues i costoses, el preu del lloguer que en sortiria “no lo podria soportar la potencia económica de esta Corporación. Por ello, optaba por el arriendo inmediato de un local ó piso definitivo y exclusivo”.
Tot i que la situació econòmica no va tardar en millorar sensiblement, l’oportunitat de tenir “sede propia” no es va materialitzar fins nou anys després. En el darrer plenari de 1927, quan l’àmbit d’actuació de la Cambra era provincial i comptava amb diversos treballadors, es facultava al president “para que haga las gestiones que estime mas necesarias y convenientes para dotar a esta Corporación de un local adecuado y a propósito para la misma”.
No és fins al llarg de 1928 quan s’acceleren les gestions per a l’adquisició d’una nova seu. En una reunió de la Junta del mes de gener, “se acuerda facultar ampliamente a Don Isidro Bosch y Bataller para que estudie y exponga a esta Junta de Gobierno las negociaciones que crea necesarias para la adquisición, en buenas condiciones de la casa número 10 de la calle de Ciudadanos de esta capital propiedad de Dª Catalina Massaguer Viuda de Coll para instalar en ella la Cámara”. El mes d’octubre es nomenava una comissió per a l’adquisició de l’edifici, el febrer de 1929 se n’aprova el pressupost extraordinari i el 15 de març el plenari n’aprovava la compra.
Ha començat una nova legislatura a Catalunya, en què el PSC governarà en solitari. No obstant això, necessitarà el suport d’altres formacions polítiques per a aprovar les principals lleis del mandat. Per aquest motiu, el PSC ha establert uns Acords de Govern amb Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns, fet que ha permès tant […]
...
La cèdula d’habitabilitat és el document administratiu que certifica que un habitatge compleix les condicions necessàries per poder-hi viure. Aquest certificat l’ha d’expedir la Generalitat de Catalunya i determina que l’habitatge no presenta riscos per a la seguretat i salut dels inquilins. Obligatorietat Aquesta cèdula és necessària en qualsevol transmissió, ja sigui que es vulgui […]
...
El Certificat d’Eficiència Energètica (CEE) és un document oficial que informa sobre el consum d’energia i les emissions de CO₂ d’un habitatge. Aquest certificat classifica l’habitatge en una escala que va de la lletra A (màxima eficiència) a la G (mínima eficiència). Aquesta classificació es basa en factors com l’aïllament tèrmic, l’orientació de l’habitatge, els […]
...
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
