El Carrer Ciutadans a principi del segle XX. Foto: Ajuntament de Girona. CRDI (Fototípia Thomas, ed.)
Amb motiu del centenari de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona anirem publicant de forma periòdica el relat de la nostra història. En aquest segon text parlem de la seu de l’entitat. Esperem que sigui del vostre interès
No sempre, en els seus cent anys d’història, la Cambra de la Propietat de Girona ha tingut la mateixa seu, tot i que només una cinquantena de metres separen el primer estatge del que es coneix ara, al carrer de Ciutadans d’aquesta ciutat.
La reunió constitutiva de l’entitat i les immediatament posteriors es van celebrar a les dependències que la Cambra de Comerç i Indústria ocupava, des de 1910, al número 19 d’aquell carrer, que corresponia a la coneguda com a Fontana d’Or. Però ben aviat es va veure que les coses no anaven prou bé. I el setembre de 1920, en la mateixa sessió de constitució de la Junta, aquesta va discutir el fet que el Banc de Catalunya acabava de comprar tot l’edifici i el pensava reformar de dalt a baix.
El President de la Corporació va explicar “la especial situación en que se hallará la Cámara por desocupo forzoso del local que actualmente ocupa al amparo de la Cámara de Comercio”. Ara bé, en la mateixa reunió ja es va informar que el banc projectava reservar el pis principal per a les dues cambres i per a la Federació Patronal, que també hi tenia la seu.
Tot just un parell de mesos més tard i en la mateixa sessió que es va donar el enterado de que la guàrdia civil demanava la cessió d’un local per als nous efectius que havien d’arribar, es va discutir sobre la qüestió del local. D’entrada, s’agraïa la deferència de la Cambra de Comerç en cedir algunes dependències però “acaso fuera más conveniente a los intereses de esta Cámara proporcionarse un local exclusivo”.
Com que hi havia la idea que les obres serien llargues i costoses, el preu del lloguer que en sortiria “no lo podria soportar la potencia económica de esta Corporación. Por ello, optaba por el arriendo inmediato de un local ó piso definitivo y exclusivo”.
Tot i que la situació econòmica no va tardar en millorar sensiblement, l’oportunitat de tenir “sede propia” no es va materialitzar fins nou anys després. En el darrer plenari de 1927, quan l’àmbit d’actuació de la Cambra era provincial i comptava amb diversos treballadors, es facultava al president “para que haga las gestiones que estime mas necesarias y convenientes para dotar a esta Corporación de un local adecuado y a propósito para la misma”.
No és fins al llarg de 1928 quan s’acceleren les gestions per a l’adquisició d’una nova seu. En una reunió de la Junta del mes de gener, “se acuerda facultar ampliamente a Don Isidro Bosch y Bataller para que estudie y exponga a esta Junta de Gobierno las negociaciones que crea necesarias para la adquisición, en buenas condiciones de la casa número 10 de la calle de Ciudadanos de esta capital propiedad de Dª Catalina Massaguer Viuda de Coll para instalar en ella la Cámara”. El mes d’octubre es nomenava una comissió per a l’adquisició de l’edifici, el febrer de 1929 se n’aprova el pressupost extraordinari i el 15 de març el plenari n’aprovava la compra.
El dia 26 de maig va entrar en vigor la Llei pel dret a l’habitatge, la llei 12/2023. Les polítiques orientades a limitar els preus i disminuir la seguretat jurídica sobre l’oferta impliquen una reducció del parc d’habitatges a lloguer i, alhora, un increment de les garanties i solvència exigida als llogaters, penalitzant als que […]
...
El dimarts 23 de maig del 2023 la Cambra de la Propietat Urbana de Girona va organitzar una jornada per parlar de les novetats de la llei d’habitatge que ha aprovat el Senat. A la jornada hi van participar la senyora Elena Vila i el senyor Antoni Calle, advocats del Servei Jurídic de la Cambra, […]
...
Si us voleu beneficiar de deduccions fiscals, heu de tenir el Certificat d’Eficiència Energètica abans d’iniciar-ne les obres El Reial Decret-Llei 18/2022, en l’article 21, estableix una deducció en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per a aquelles obres que millorin l’eficiència energètica dels habitatges, edificis o oficines. Segons el punt 5 […]
...
El gran problema de l’habitatge de lloguer és l’escassetat de pisos. No s’han aplicat polítiques que afavoreixin posar l’habitatge a lloguer La nova Ley de la Vivienda és un conjunt de mesures focalitzades a regular els preus de lloguer, no a fomentar l’oferta de pisos en lloguer Les mesures de la nova llei clarament són […]
...
