La Cambra de la Propietat Urbana de Girona compleix cent anys de la seva creació. L’aniversari va ser el 6 de juny de l’any passat, però la situació de pandèmia ha posposat la celebració fins ara. Entre els actes previstos hi ha la publicació d’un llibre commemoratiu i d’una exposició que recull els moments més rellevants de la seva història, així com l’edició d’un logotip que recorda l’efemèride.
La creació de la Cambra cal situar-la el 6 de juny de 1920 quan diversos propietaris de la ciutat van reunir-se a la seu de la Cambra de Comerç de Girona amb la intenció de crear una entitat que defensés els seus interessos. La creació de les cambres de la Propietat anaven avalades per un Reial Decret de 25 de novembre de 1919 que establia l’obligació que tots els propietaris d’edificis i solars pertanyessin a una Cambra de la Propietat Urbana.
La primera sessió la va presidir Ramon de Berenguer, que va ser el president de la primera junta gestora. Els assistents van dedicar la tarda a nomenar una junta provisional al capdavant de la qual s’hi va situar Francesc Casadevall com a president; el mateix Berenguer i Bonaventura de Viñals, vicepresidents, i Santiago Masó, com a secretari, a més d’altres càrrecs. El setembre d’aquell mateix any se celebrarien les primeres eleccions per a escollir la primera junta democràtica, i Francesc Casadevall en seria el president fins a la seva mort, ocorreguda durant la Guerra Civil.
Ja en la transició el 1982, la Generalitat de Catalunya promulga un decret on assumeix les competències en matèria de cambres de la propietat. El decret les reconeix com a corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’interlocució amb els poders públics. Un segon decret, aquest de 1990, estableix l’actual marc jurídic de les cambres a Catalunya i defineix la seva afiliació com a voluntària, i orientades a la defensa dels interessos dels seus socis. Des de llavors la seva cartera de serveis ha anat en augment, i també la seva funció com a òrgan de consulta i col·laboració davant l’administració pública.
Al llarg d’aquest cent anys la Cambra de la Propietat Urbana no ha parat de créixer i actualment compta amb més de 6.000 socis i cinc oficines distribuïdes pel territori: dues a Girona, una a Figueres, una a Olot i una a Sant Feliu de Guíxols.
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...
