La Cambra de la Propietat Urbana de Girona compleix cent anys de la seva creació. L’aniversari va ser el 6 de juny de l’any passat, però la situació de pandèmia ha posposat la celebració fins ara. Entre els actes previstos hi ha la publicació d’un llibre commemoratiu i d’una exposició que recull els moments més rellevants de la seva història, així com l’edició d’un logotip que recorda l’efemèride.
La creació de la Cambra cal situar-la el 6 de juny de 1920 quan diversos propietaris de la ciutat van reunir-se a la seu de la Cambra de Comerç de Girona amb la intenció de crear una entitat que defensés els seus interessos. La creació de les cambres de la Propietat anaven avalades per un Reial Decret de 25 de novembre de 1919 que establia l’obligació que tots els propietaris d’edificis i solars pertanyessin a una Cambra de la Propietat Urbana.
La primera sessió la va presidir Ramon de Berenguer, que va ser el president de la primera junta gestora. Els assistents van dedicar la tarda a nomenar una junta provisional al capdavant de la qual s’hi va situar Francesc Casadevall com a president; el mateix Berenguer i Bonaventura de Viñals, vicepresidents, i Santiago Masó, com a secretari, a més d’altres càrrecs. El setembre d’aquell mateix any se celebrarien les primeres eleccions per a escollir la primera junta democràtica, i Francesc Casadevall en seria el president fins a la seva mort, ocorreguda durant la Guerra Civil.
Ja en la transició el 1982, la Generalitat de Catalunya promulga un decret on assumeix les competències en matèria de cambres de la propietat. El decret les reconeix com a corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’interlocució amb els poders públics. Un segon decret, aquest de 1990, estableix l’actual marc jurídic de les cambres a Catalunya i defineix la seva afiliació com a voluntària, i orientades a la defensa dels interessos dels seus socis. Des de llavors la seva cartera de serveis ha anat en augment, i també la seva funció com a òrgan de consulta i col·laboració davant l’administració pública.
Al llarg d’aquest cent anys la Cambra de la Propietat Urbana no ha parat de créixer i actualment compta amb més de 6.000 socis i cinc oficines distribuïdes pel territori: dues a Girona, una a Figueres, una a Olot i una a Sant Feliu de Guíxols.
Amb aquesta ja són sis les oficines que l’entitat té repartides pel territori gironí La Cambra de la Propietat Urbana va inaugurar ahir, dia 27 de setembre, la seva nova oficina a Palamós. L’acte va comptar amb la presència del president de l’entitat, Martí Casanovas, l’alcalde de Palamós, Lluís Puig i el President del Consell […]
...
Davant la resolució de la Secretaria d’Habitatge declarant zones de mercat residencial tensionat a diferents municipis de Catalunya, s’ha presentat un Recurs d’alçada instat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb: – El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya – El Consell de Col·legis Oficials d’Agents de […]
...
Quan es lloga un habitatge, un dels punts que més controvèrsia sol generar entre propietari i llogater és el fet de saber qui ha d’assumir les despeses de les reparacions o avaries de l’habitatge. Per tal d’evitar malentesos en un futur, és fonamental que el contracte defineixi el millor possible aquestes responsabilitats. És important conèixer […]
...
La Generalitat ja ha resolt la cinquantena d’al·legacions que ha rebut arran de la declaració del passat 22 de juny, quan es van assenyalar 140 municipis com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. Les al·legacions presentades per diferents Cambres de la Propietat i pel Consell General […]
...
