Si a banda de l’habitatge habitual es disposa d’un segon habitatge, aquest fet no surt gratis als seus propietaris, té un cost fiscal. Hi ha una gran diferència entre mantenir buit aquest segon habitatge o tenir-lo llogat.
Si aquell segon habitatge està desocupat, en el moment de fer la declaració de la renda els propietaris han de declarar uns ingressos per rendes imputades del 2% del seu valor cadastral ( un 1,1 % si la revisió cadastral és anterior a 10 anys), a banda d’assumir els costos dels subministres. Si, contràriament, aquest habitatge està llogat, no tan sols desapareix l’esmentat rendiment estimat, sinó que sobre el mateix valor cadastral és aplicable una amortització deduïble del 3% i, com es lògic, els subministres passen a dependre del llogater, que n’és el consumidor.
Aquets ingressos o despeses passen a sumar o restar la base imposable de l’IRPF i tributen d’acord amb el percentatge que li sigui aplicable a cadascun.
Aquesta regulació, encaminada a estimular el lloguer d’immobles gravant aquells que es mantenen desocupats, genera un perjudici pels arrendadors que, tot i tenir destinats els immobles, locals o habitatges per ser llogats, han de tributar per les rendes estimades per tots aquells períodes durant els quals, tot i estar l’immoble en el mercat, no troba llogater i, en conseqüència, l’immoble no està arrendat. Actualment, ateses les circumstàncies del mercat de lloguer, podem dir que els períodes que els habitatges en lloguer romanen buits són més aviat curts. Ara bé, per contra, aquests períodes s’allarguen moltíssim en determinats supòsits: com per exemple els que afecten a locals comercials i/o a naus industrials.
Dins de les mesures de foment de lloguer d’habitatges que proposa el govern de l’Estat, sembla que hi hauria l’enduriment d’aquestes rendes immobiliàries estimades, que podrien arribar a un percentatge del 5%, cosa que faria més greu la situació exposada.
També es contempla la possibilitat de modificar la legislació per tal que els ajuntaments poguessin aplicar un recàrrec de fins el 50% sobre l’IBI dels habitatges desocupats. En aquest supòsit caldrà definir molt bé quan es pot parlar pròpiament d’habitatges desocupats, perquè la mesura en cas d’implantar-se afectaria a una multiplicitat de persones que es podrien veure injustament gravades fiscalment.
Amb la puja dels darrers anys els preus de lloguer recuperen la caiguda de la crisi immobiliària i superen els imports del 2008. La variació dels preus de lloguer és clarament inferior a l’IPC d’aquest període. La manca d’oferta de pisos en lloguer fa que el 2022 disminueixin el nombre de contractes de lloguer concertats. […]
...
Decàleg per a l’estalvi d’aigua amb petits consells i informació de servei amb un resum de les mesures a aplicar arrel de la declaració de situació d’excepcionalitat per sequera. Alguns petits gestos sostenibles per aplicar des de casa, que estalvien grans quantitats d’aigua, amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania i cuidar el planeta. Si reculls […]
...
Conferència – Col·loqui sobre la Llei d’Habitatge i Estadística lloguers Catalunya Dimecres 29 de març de 2023, a les 18:00 h (Gratuït) Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Via Laietana 22 – Sala d’Actes (sense inscripció prèvia i fins a esgotar l’aforament de la sala). També es podrà seguir en línia a través del […]
...
La pujada del tipus d’interès bancari i el desmesurat IPC fa que el lloguer d’una habitació s’hagi convertit en una opció per obtenir ingressos. Ara bé, en cas que ens decidim per aquesta opció, convé conèixer els aspectes fiscals més rellevants d’aquest tipus de contracte. Es perd la deducció per inversió en habitatge habitual? Aquesta […]
...
