Si a banda de l’habitatge habitual es disposa d’un segon habitatge, aquest fet no surt gratis als seus propietaris, té un cost fiscal. Hi ha una gran diferència entre mantenir buit aquest segon habitatge o tenir-lo llogat.
Si aquell segon habitatge està desocupat, en el moment de fer la declaració de la renda els propietaris han de declarar uns ingressos per rendes imputades del 2% del seu valor cadastral ( un 1,1 % si la revisió cadastral és anterior a 10 anys), a banda d’assumir els costos dels subministres. Si, contràriament, aquest habitatge està llogat, no tan sols desapareix l’esmentat rendiment estimat, sinó que sobre el mateix valor cadastral és aplicable una amortització deduïble del 3% i, com es lògic, els subministres passen a dependre del llogater, que n’és el consumidor.
Aquets ingressos o despeses passen a sumar o restar la base imposable de l’IRPF i tributen d’acord amb el percentatge que li sigui aplicable a cadascun.
Aquesta regulació, encaminada a estimular el lloguer d’immobles gravant aquells que es mantenen desocupats, genera un perjudici pels arrendadors que, tot i tenir destinats els immobles, locals o habitatges per ser llogats, han de tributar per les rendes estimades per tots aquells períodes durant els quals, tot i estar l’immoble en el mercat, no troba llogater i, en conseqüència, l’immoble no està arrendat. Actualment, ateses les circumstàncies del mercat de lloguer, podem dir que els períodes que els habitatges en lloguer romanen buits són més aviat curts. Ara bé, per contra, aquests períodes s’allarguen moltíssim en determinats supòsits: com per exemple els que afecten a locals comercials i/o a naus industrials.
Dins de les mesures de foment de lloguer d’habitatges que proposa el govern de l’Estat, sembla que hi hauria l’enduriment d’aquestes rendes immobiliàries estimades, que podrien arribar a un percentatge del 5%, cosa que faria més greu la situació exposada.
També es contempla la possibilitat de modificar la legislació per tal que els ajuntaments poguessin aplicar un recàrrec de fins el 50% sobre l’IBI dels habitatges desocupats. En aquest supòsit caldrà definir molt bé quan es pot parlar pròpiament d’habitatges desocupats, perquè la mesura en cas d’implantar-se afectaria a una multiplicitat de persones que es podrien veure injustament gravades fiscalment.
La Cambra de la Propietat Urbana de Girona organitza una jornada presencial i telemàtica el 9 d’abril a les 18.30h La presentació de la jornada anirà a càrrec de Miquel Costa, Gerent de la Cambra. Després, tindrà lloc la conferència, que farà Antoni Calle, Advocat dels Serveis Jurídics de la Cambra, qui explicarà tot el que has de saber com a […]
...
En aplicació de la “Ley de Vivienda”, des del 16 de març de 2024, a Catalunya és aplicable la regulació dels preus del lloguer, que afecta només els contractes de lloguer que es formalitzin a partir d’aquest dia, de l’entrada en vigor d’aquesta nova regulació. Per tant, en res afecta als lloguers que ja estiguin […]
...
Comença, de nou, una etapa en què els preus de lloguer dels habitatges quedaran regulats i, per tant, deixaran de ser els pactats entre propietaris i llogaters, és a dir, deixaran de tenir el preu que es determinava d’acord amb les condicions de l’habitatge, la superfície, l’estat de conservació, la ubicació… Els preus de lloguer […]
...
El Tribunal Suprem ha reconegut, en la sentència dictada el passat 28 de febrer, el dret dels contribuents a recuperar el que s’ha pagat per l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), més conegut com a «plusvàlua municipal». Aquesta nul·litat afecta també a les liquidacions fermes, quan en la transmissió per […]
...