Flors evanescents, espai d’ensomni floral és el nom de l’obra floral-decorativa-arquitectònica que podreu trobar mentre té lloc Girona, Temps de Flors, al pati interior i central de la seu principal de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona (C/Ciutadans, 12). La instal·lació és obra de tres prestigiosos arquitectes paisatgistes: Albert Cardellà Castarlenas, Elena Fontal Aira i Kihan Kim.
A la intimitat del pati, pou de llum relativament aïllat del bullici del carrer, una cortina d’organça i tul encercla un microjardí amb més d’un centenar de flors del gènere Papaver somniferum : la flor de l’opi.
La instal·lació convida a endinsar-se en un espai que celebra la lleugeresa i fugacitat de la flor. Un espai on el món sensible de la flor pren cos en un filtre eteri per invocar l’imaginari narcòtic de la flor de l’ensomni.
La planta, que era ben coneguda per nombroses civilitzacions antigues, s’associava en la mitologia grega a Demetre, deessa de la fertilitat i de l’agricultura. De reconegudes virtuts ornamentals, medicinals i culinàries, permetia igualment l’obtenció d’una substància d’efectes narcòtics i psicotròpics, que segons Homer procurava l’oblit de tota preocupació provinent de les contingències del món material …
Una dansa dels pètals
En aquesta instal·lació es convida al passejant a la contemplació i al repos: l’estampat suggereix sense determinar, el moviment del vel difon, suspèn, evoca… Un vel, lleuger i translúcid, suspès a cinq metres d’alçada, permet endinsar-se en un espai circular per viure plenament l’experiència hipnòtica de la flor de l’opi. La lleugeresa de la matèria tèxtil acull la vibració de la llum, i els subtils moviments de l’aire amplifiquen les petites variacions dels pètals de la flor natural i dels motius que ocupen el volum aeri del pati. La imbricació entre la flor natural i el vel, s’alleugereix amb l’alçada, afavorint una gradació de densitat i de tons. De delicades tiges piloses, la planta ofereix una dansa dels pètals a peu de pati, mentre que la mirada i l’imaginari s’eleven cap a l’aeri.
Els materials
Per fer la instal·lació s’han fet servir: 120 plantes Papaver Somniferum L. album; i una cortina d’organça or-verd estampada a mà i 1 tul terracota d’or; 1 anell de fusta d’un diàmetre de 2.5m; 1 gandula plegable i encens.
L’estampat artesanal
L’element central de la instal·lació és un vel conformat per cinc llenços d’organça de quasi 5 metres d’alçada estampats a mà, mitjançant una tècnica de reserva i repetició. Més de 1.300 micro-motius composen una imatge de conjunt que suggereix les diferents parts de la planta a la manera d’un herbari.
El motiu
El motiu de base, en forma d’estel, representa l’estructura d’estigmes situada al cor de la flor. Receptacles del pol·len, aquests elements passaran a formar part del fruit de la planta després de la caiguda dels pètals.
Els arquitectes
Albert Cardellà, Elena Fontal i Kihan Kim son tres arquitectes paisatgistes, units per una visió sensible i transversal de la natura, l’art i l’arquitectura. Des de la seva diversitat d’orígens (Barcelona, París i Seül) i de trajectòries professionals, participen puntualment en projectes que van des de les instal·lació artístiques, als projectes d’arquitectura i paisatge d’escala urbana.
Albert Cardellà Castarlenas ésaArquitecte per l’Escola d’Arquitectura del Vallés (2005) i Màster en paisatgisme per la UPC (2012). Professor del Landscape Design Appreciation 2015 a l’Escola Elisava, va ser reconegut amb el premi del Col·legi d’arquitectes de Catalunya a les millors obres d’arquitectura de Girona (2010). Treballa actualment a Barcelona en projectes d’espai públic d’escala urbana.
Elena Fontal Aira és arquitecta per l’Escola d’Arquitectura del Vallés Barcelona (2005) i Màster en ciències del paisatge per l’Escola de Vesailles (2010). Treballa actualment a París en projectes d’arquitectectura i paisatge, activitat que combina amb l’exposició de la seva obra gràfica.
Kihan Kim és arquitecte per la universitat INAH de Seül (2008) i Màster en paisatgisme per la UPC (2012). Treballa actualment a París en projectes d’espai públic i de paisatge.
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...
