Flors evanescents, espai d’ensomni floral és el nom de l’obra floral-decorativa-arquitectònica que podreu trobar mentre té lloc Girona, Temps de Flors, al pati interior i central de la seu principal de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona (C/Ciutadans, 12). La instal·lació és obra de tres prestigiosos arquitectes paisatgistes: Albert Cardellà Castarlenas, Elena Fontal Aira i Kihan Kim.
A la intimitat del pati, pou de llum relativament aïllat del bullici del carrer, una cortina d’organça i tul encercla un microjardí amb més d’un centenar de flors del gènere Papaver somniferum : la flor de l’opi.
La instal·lació convida a endinsar-se en un espai que celebra la lleugeresa i fugacitat de la flor. Un espai on el món sensible de la flor pren cos en un filtre eteri per invocar l’imaginari narcòtic de la flor de l’ensomni.
La planta, que era ben coneguda per nombroses civilitzacions antigues, s’associava en la mitologia grega a Demetre, deessa de la fertilitat i de l’agricultura. De reconegudes virtuts ornamentals, medicinals i culinàries, permetia igualment l’obtenció d’una substància d’efectes narcòtics i psicotròpics, que segons Homer procurava l’oblit de tota preocupació provinent de les contingències del món material …
Una dansa dels pètals
En aquesta instal·lació es convida al passejant a la contemplació i al repos: l’estampat suggereix sense determinar, el moviment del vel difon, suspèn, evoca… Un vel, lleuger i translúcid, suspès a cinq metres d’alçada, permet endinsar-se en un espai circular per viure plenament l’experiència hipnòtica de la flor de l’opi. La lleugeresa de la matèria tèxtil acull la vibració de la llum, i els subtils moviments de l’aire amplifiquen les petites variacions dels pètals de la flor natural i dels motius que ocupen el volum aeri del pati. La imbricació entre la flor natural i el vel, s’alleugereix amb l’alçada, afavorint una gradació de densitat i de tons. De delicades tiges piloses, la planta ofereix una dansa dels pètals a peu de pati, mentre que la mirada i l’imaginari s’eleven cap a l’aeri.
Els materials
Per fer la instal·lació s’han fet servir: 120 plantes Papaver Somniferum L. album; i una cortina d’organça or-verd estampada a mà i 1 tul terracota d’or; 1 anell de fusta d’un diàmetre de 2.5m; 1 gandula plegable i encens.
L’estampat artesanal
L’element central de la instal·lació és un vel conformat per cinc llenços d’organça de quasi 5 metres d’alçada estampats a mà, mitjançant una tècnica de reserva i repetició. Més de 1.300 micro-motius composen una imatge de conjunt que suggereix les diferents parts de la planta a la manera d’un herbari.
El motiu
El motiu de base, en forma d’estel, representa l’estructura d’estigmes situada al cor de la flor. Receptacles del pol·len, aquests elements passaran a formar part del fruit de la planta després de la caiguda dels pètals.
Els arquitectes
Albert Cardellà, Elena Fontal i Kihan Kim son tres arquitectes paisatgistes, units per una visió sensible i transversal de la natura, l’art i l’arquitectura. Des de la seva diversitat d’orígens (Barcelona, París i Seül) i de trajectòries professionals, participen puntualment en projectes que van des de les instal·lació artístiques, als projectes d’arquitectura i paisatge d’escala urbana.
Albert Cardellà Castarlenas ésaArquitecte per l’Escola d’Arquitectura del Vallés (2005) i Màster en paisatgisme per la UPC (2012). Professor del Landscape Design Appreciation 2015 a l’Escola Elisava, va ser reconegut amb el premi del Col·legi d’arquitectes de Catalunya a les millors obres d’arquitectura de Girona (2010). Treballa actualment a Barcelona en projectes d’espai públic d’escala urbana.
Elena Fontal Aira és arquitecta per l’Escola d’Arquitectura del Vallés Barcelona (2005) i Màster en ciències del paisatge per l’Escola de Vesailles (2010). Treballa actualment a París en projectes d’arquitectectura i paisatge, activitat que combina amb l’exposició de la seva obra gràfica.
Kihan Kim és arquitecte per la universitat INAH de Seül (2008) i Màster en paisatgisme per la UPC (2012). Treballa actualment a París en projectes d’espai públic i de paisatge.
Davant la resolució de la Secretaria d’Habitatge declarant zones de mercat residencial tensionat a diferents municipis de Catalunya, s’ha presentat un Recurs d’alçada instat pel Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, juntament amb: – El Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya – El Consell de Col·legis Oficials d’Agents de […]
...
Quan es lloga un habitatge, un dels punts que més controvèrsia sol generar entre propietari i llogater és el fet de saber qui ha d’assumir les despeses de les reparacions o avaries de l’habitatge. Per tal d’evitar malentesos en un futur, és fonamental que el contracte defineixi el millor possible aquestes responsabilitats. És important conèixer […]
...
La Generalitat ja ha resolt la cinquantena d’al·legacions que ha rebut arran de la declaració del passat 22 de juny, quan es van assenyalar 140 municipis com a zones de mercat residencial tensionat amb l’objectiu de poder-hi limitar el preu del lloguer. Les al·legacions presentades per diferents Cambres de la Propietat i pel Consell General […]
...
Aquest passat dimarts 22 d’agost, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar la Resolució de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat per la qual es declara 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionat. Abans d’aquesta resolució, la Secretaria d’Habitatge va desestimar de forma genèrica les al·legacions presentades, entre d’altres […]
...
