El Tribunal Constitucional Federal d’Alemanya ha anunciat que la Llei de congelació de lloguers de Berlín, que va entrar en vigor el febrer de 2020, és anticonstitucional.
Els magistrats de l’Alt Tribunal han dictaminat que la llei “és incompatible amb la Constitució i, per tant, nul·la i sense valor”. Els jutges fonamenten la resolució en que la regulació sobre lloguers és competència federal.
La Llei aprovada pel Senat del Lander a finals de 2019, era molt restrictiva, fixava un lloguer màxim de 9,80€/m², molt per sota dels preus de mercat en les zones cèntriques de Berlín. Afectava a tots els habitatges construïts abans de 2014, 1,5 milions. A Berlín, el 85% dels 3,7 milions d’habitants viuen de lloguer.
La Llei de congelació de lloguers aprovada a finals de 2019 pel Senat del Lander, ha servit de referència a les propostes de regulació dels preus de lloguer impulsades per l’Ajuntament de Barcelona, a la Llei catalana de Contenció de Rendes aprovada pel Parlament de Catalunya el setembre de 2020, i a les propostes d’Unidas Podemos a la Ley de Vivienda que està elaborant el Govern de l’Estat.
Cal recordar que la Llei de Contenció de Rendes, va ser objecte d’un dictamen negatiu del Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat, que va considerar anticonstitucional, i que el Grup del Partit Popular va presentar recurs davant del Tribunal Constitucional el passat mes de desembre. També el Govern de l’Estat va fer advertència d’anticonstitucionalitat ja que envaïa competències de l’Estat, i ho va portar a la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat el desembre de 2020.
La Llei de Contenció de Rendes va ser aprovada sense discussió parlamentària -lectura única- amb el vot de la CUP, ERC i Junts per Catalunya.
El president de Haus & Grund, associació de propietaris d’habitatges a Alemanya ha comentat “és una bufetada de la Cort Suprema per a la política anticonstitucional del Senat de Berlín”. “S’ha fet un flac favor als arrendataris, propietaris i demandants d’habitatge a Berlín”. De cara al futur considera que “en lloc de construir fronts artificials, s’ha de buscar la cooperació amb els proveïdors d’habitatges. S’ha de tornar als instruments de polítiques d’habitatge que funcionen. En primer lloc, això significa combatre l’escassetat d’habitatges mitjançant la construcció d’habitatges, i mantenir els ajuts per a les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica”.
Índex de preus de consum (IPC) i Índex de referència d’arrendament d’habitatge (IRAV) del mes de març de 2026. Cal tenir en compte que: Si el contracte de lloguer es va signar abans del 26 de maig de 2023, s’ha d’aplicar el sistema d’actualització que consti al contracte (en molts casos, l’IPC). Si el contracte es […]
...
Aquestes limitacions de l’arrendament que s’imposen als propietaris provoquen que aquests optin per vendre els seus habitatges i que l’oferta d’habitatges de lloguer continuï disminuint. El BOE ha publicat el Decret Llei del govern espanyol amb les 80 mesures per afrontar el conflicte a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha noves limitacions pels arrendadors […]
...
A Girona ciutat el preu mitjà de lloguer puja un 3,4%. A Figueres augmenta un 1,2% i a Olot un 1%. La Zona de la Costa és l’únic lloc on el preu disminueix. Hem publicat l’informe del tercer trimestre de 2025 del mercat del lloguer, amb dades que confirmen el fracàs de les polítiques d’habitatge. […]
...
La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu que el parc d’habitatges sigui de zero emissions l’any 2050. Per aconseguir-ho, es vol reduir el CO₂ que genera el sector residencial i impulsar que els edificis de nova construcció tinguin un consum d’energia pràcticament nul. Al mateix temps, també es vol promoure la rehabilitació dels habitatges ja construïts […]
...
