Aquest dies ha sortit a molts mitjans de comunicació la noticia que el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional el Decret Llei 17/19, de 23 de desembre, de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge.
La veritat és que, a manca encara del text íntegre de la sentència (que no ha estat encara publicada), el que sabem del cert per la breu nota informativa emesa per propi Tribunal Constitucional (nota 4/2021) és que s’ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat en el seu dia plantejat contra aquella norma, declarant inconstitucionals alguns dels seus articles; en base a la inadequació del instrument normatiu utilitzat: el decret llei.
Els arguments que faci servir el Tribunal Constitucional, sens dubte, poden ser rellevants per a la resolució d’altres recursos d’inconstitucionalitat plantejats contra altres disposicions aprovades posteriorment a Catalunya, i que afecten els propietaris d’immobles, a través del mateix instrument normatiu (decret llei).
En concret els articles ara anul·lats per inconstitucionals són:
A.- Els arts. 2.2., 2.3., 2.4., 2.5., 2.7, i 2.10 que introduïen modificacions a la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, dirigides fonamentalment a facultar l’administració per a l’adopció de mesures coercitives i fins i tot expropiadores contra els propietaris d’”habitatges buits”:
B.- Els arts. 5.5, 5.6, 5.7 que modificaven Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que preveien la cessió forçosa d’habitatges buit, l’obligació de renovar lloguer socials, l’obligació dels grans tenidors d’oferir lloguers socials abans d’interposar demandes judicials en determinants casos, la durada mínima del lloguers socials i la inclusió de les persones físiques dins el concepte de gran tenidor:
Igualment preveia que la durada mínima dels contractes de lloguer social havia de ser la prevista per la LAU: 5 anys per persones físiques i 7 per a persones jurídiques.
Finalment preveia la inclusió dins el concepte de gran tenidor dels fons de capital risc o titulació d’actius i les persones físiques que disposin de la titularitat de més de 15 habitatges. Així doncs, amb l’anul·lació d’aquest article, les persones físiques quedarien fora de concepte de gran tenidor.
Respecte a l’obligació dels grans tenidors d’oferir un lloguer social abans de poder interposar demandes de desnonament cal tenir en compte que l’únic que s’ha declarat inconstitucional és l’extensió a les demandes de desnonament per venciment de contracte o en el casos d’ocupació descrits, però continua vigent en relació a les demandes desnonament per impagament de lloguer (sense perjudici que, com ja varem comentar en el seu dia, les Audiències Provincials de Girona i Barcelona van dictar uns acords d’unificació de criteris en virtut dels quals varen entendre que aquesta normativa el que establia eren requisits administratius però no processals, i per tant no impedien tirar endavant les demandes, sens perjudici de les sancions que l’administració imposés per aquell incompliment administratiu).
C.- Finalment s’anul·len els arts 6.3, 6.6 que modificaven la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, que concedia facultats expropiadores d’habitatges a les administracions en determinats casos, i obligava als grans tenidors d’habitatges buits al reallotjament dels ocupants.
D.- Finalment es declara inconstitucional la disposició transitòria primera que preveia que la obligació de oferir un lloguer social abans d’iniciar un lloguer social en els casos que establia en l’art. 5.7 també era aplicable als procediments iniciats abans de l’entrada en vigor de la norma i encara en tramitació.
El Tribunal Constitucional entén que totes aquestes mesures i modificacions de lleis no poden introduir-se a través d’un decret llei, i per tant les declara inconstitucionals i les anul·la.
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...