La Cambra de la Propietat de Barcelona ha publicat el dossier “El control de alquileres como medida de la política de vivienda en España (1920-1976)”, elaborat per Joan Ràfols Esteve, economista, a l’abril de 1979 al número 548 de la Revista Información Comercial Española (ICE). En aquest informe es parla de la revisió de la Llei d’Arrendaments Urbans de 1964 i els efectes que el control de lloguer va tenir sobre el mercat de l’habitatge. També s’afegeixen dos apartats en els quals es parla de les novetats de la legislació d’arrendaments urbans que hi va haver entre 1977 i 1994 i l’evolució del parc d’habitatges en lloguer en el període 1950-2011.
És de vital importància conèixer quines han estat les diferents polítiques d’habitatge al nostre país durant la nostra història per a poder entendre què ens ha dut a la situació actual i, per tant, poder elaborar polítiques més efectives de cara al futur.
En aplicació de la “Ley de Vivienda”, des del 16 de març de 2024, a Catalunya és aplicable la regulació dels preus del lloguer, que afecta només els contractes de lloguer que es formalitzin a partir d’aquest dia, de l’entrada en vigor d’aquesta nova regulació. Per tant, en res afecta als lloguers que ja estiguin […]
...
Comença, de nou, una etapa en què els preus de lloguer dels habitatges quedaran regulats i, per tant, deixaran de ser els pactats entre propietaris i llogaters, és a dir, deixaran de tenir el preu que es determinava d’acord amb les condicions de l’habitatge, la superfície, l’estat de conservació, la ubicació… Els preus de lloguer […]
...
El Tribunal Suprem ha reconegut, en la sentència dictada el passat 28 de febrer, el dret dels contribuents a recuperar el que s’ha pagat per l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), més conegut com a «plusvàlua municipal». Aquesta nul·litat afecta també a les liquidacions fermes, quan en la transmissió per […]
...
La legítima és un dret concedit pel Codi Civil Català que, després de la defunció d’una persona, permet als descendents directes rebre una quarta part del patrimoni net d’aquesta persona. Així doncs, és la part del patrimoni del testador que la llei estableix com un dret de crèdit a determinades persones i neix en el […]
...