El desallotjament exprés dels habitatges okupats ja és una realitat. Després de l’aprovació pel Senat, el dimarts 12 de juny es va publicar al BOE la Llei 5/2018 que modifica la vigent Llei d’Enjudiciament Civil que agilitza els tràmits, i estableix uns nous terminis per tal que el procediment judicial per obtenir el desallotjament d’un immoble ocupat sigui molt més àgil i de ràpida execució. Tot això, sempre i quan els jutjats, que tradicionalment estan sobresaturats de procediments, puguin complir amb els nous terminis que s’especifiquen en aquesta modificació legislativa.
En diverses ocasions hem comentat les dificultats amb que durant molts anys han patit els propietaris d’habitatges okupats; obligats a iniciar llargs procediments civils o penals per a recuperar el seu habitatge. Cap dels procediments judicials era l’idoni per assolir aquest objectiu amb eficàcia, i els propietaris havien d’emprendre procediments judicials que en no haver estat pensats per resoldre aquesta situació específica d’ocupació il·legal de persones, resultaven llargs en el temps i costosos econòmicament.
El nou procediment és l’adequat per a un litigi on només es debat una qüestió: si la persona que ocupa l’habitatge ho pot fer perquè disposa d’un títol que li permet (títol de propietat, contracte d’arrendament, etc… ) o no.
Només es podran acollir a aquest nou procediment els propietaris que siguin persones físiques, les administracions públiques i les entitats socials. En queden exclosos tots aquells propietaris que siguin persones jurídiques, no tan sols els bancs i les societats que són grans tenidors d’immobles, sinó totes les persones jurídiques titulars d’immobles ocupats.
Una segona limitació és que aquest procediment abreujat no és aplicable a tota mena d’immobles (locals comercials, naus industrials) sinó que està adreçat als habitatges.
Alhora, la modificació legislativa disposa mesures protectores per a aquells ocupants il·legals que es troben en situació de vulnerabilitat social, imposant l’obligació d’informar als serveis competents en política social perquè puguin actuar si es consideres oportú, tant en el moment de la notificació de la demanda com quan es dicti la resolució judicial que determini el desallotjament.
En que es concreta aquesta agilitat? Es preveu que en la notificació de la demanda als ocupants se’ls doni un termini de cinc dies perquè justifiquin en virtut de quin títol tenen la possessió de l’habitatge. Si no aporten aquesta justificació, el tribunal ordenarà el desallotjament de forma immediata. Es concreta que l’oposició a la demanda només es pot fonamentar en l’existència d’un títol que justifiqui la possessió de l’ocupant de l’habitatge. Si contràriament no hi ha contestació a la demanda, es procedirà d’immediat a dictar sentència i finalment si la sentència és favorable al propietari demandant, es procedirà a l’execució immediata.
Davant l’incompliment de pagament dels rebuts de lloguer per part d’un arrendatari és ben segur que algun arrendador hagi considerat donar de baixa els subministraments, com a mesura forçosa i per tal d’aconseguir cobrar el deute del llogater. No obstant això, convé saber que no és legal tallar els subministraments a un arrendatari. En el […]
...
En els darrers dos anys totes les poblacions gironines analitzades han registrat el seu màxim històric del preu del lloguer. A la ciutat de Girona el lloguer ha pujat un 5,9%, a Figueres el preu del lloguer és un 9% més alt que fa un any i a Olot ha crescut gairebé un 6%. La […]
...
Per tal que entri en vigor aquesta regulació, farà falta que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana la publiqui al BOE La Generalitat dona un nou pas en la regulació dels preus de lloguer. Com ja vam comentar en aquest article, s’amplia en 31 el nombre de municipis afectats per la regulació de preus a […]
...
El Ministeri de Consum està plantejant una sèrie de mesures que cerquen l’eliminació de la publicitat de pisos turístics il·legals a plataformes d’Internet i la limitació dels lloguers i l’aplicació de l’IVA en l’activitat de pisos turístics a Espanya. Així ho ha manifestat recentment en Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. […]
...
