El Tribunal Suprem ha establert que transferir al comprador un deute fiscal que, d’acord amb la norma d’aplicació, és a càrrec del venedor —que es beneficia de l’increment de valor, incorporat en el preu de venda — suposa una lesió en la seva posició jurídica i aquesta previsió contractual constitueix una clàusula abusiva.
Supòsit estudiat
Una promotora immobiliària va formular una demanda contra la compradora d’un dels seus habitatges després de negar-se aquesta a assumir la plusvàlua, segons estava previst en el contracte de compravenda. La demandada va oposar-s’hi adduint que aquesta clàusula era abusiva, generadora d’un desequilibri per a ella i beneficiosa únicament per a la venedora. El Jutjat de Primera Instància va estimar la demanda i va condemnar la compradora a l’abonament de la plusvàlua.
L’Audiència Provincial va estimar el recurs d’apel•lació interposat per la compradora, la qual cosa va provocar que la promotora interposés recurs de cassació al•legant la infracció de determinats preceptes del Codi civil, de la Llei de defensa dels consumidors i usuaris i de la Llei de condicions generals de la contractació.
Criteri de la sentència del Tribunal Suprem
En la sentència de 22 d’octubre de 2014 l’Alt Tribunal va entendre que concorrien les condicions precises per aplicar a la clàusula litigiosa l’art. 10 bis de la Llei 26/1984, de 19 de juliol (defensa dels consumidors i usuaris), en relació amb els art. 3 i 4 de la Directiva 93/13/CEE, del Consell, de 5 d’abril, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors i va fer seva la interpretació que d’aquesta norma ja va fer el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (sentència de 16 de gener de 2014), afirmant que un desequilibri important en perjudici del consumidor pot provocar-li una lesió suficientment greu en la situació jurídica en què es troba com a part del contracte. La Sala entén queaquesta lesió es produeix en transmetre la venedora a l’adquirent consumidor un deute fiscal que és a càrrec d’aquella, perquè ja es beneficia de l’increment de valor (i així es reflecteix en el preu de venda) i es genera una incertesa al consumidor en no conèixer-se, en la data de celebració del contracte, l’import de la pretesa obligació.
Així mateix, el Tribunal entén que aquesta conducta és contrària a la bona fe i cal valorar-la atenent a la desigualtat de les posicions de negociació de les parts.
El passat 24 de novembre de 2022 es va publicar l’acord del Consell de Ministres pel qual s’aprova el Codi de Bones Pràctiques per deutors hipotecaris en situació de vulnerabilitat. El Reial Decret Llei 19/22, de 22 de novembre, indica que el Consell de Ministres aprovarà les condicions i els requisits a complir pels deutors […]
...
El Tribunal Suprem ha declarat que sí que tributa a l’IRPF la dissolució d’una comunitat de béns, o el que és el mateix, la venda per part d’un dels propietaris de part de l’habitatge i que el que es queda amb la casa compensa en metàl·lic a l’altre. És una operació molt habitual després d’un […]
...
A partir del 9 de setembre fins el 30 de juny de 2023 es podrán sol·licitar els ajuts per a la millora de les infraestructures de telecomunicacions en edificis, adreçats a comunitats de propietaris d’edificis subjectes al règim de propietat horitzontal i construïts abans de l’any 2.000. La convocatòria s’emmarca en el Pla de recuperació, transformació i resiliència –finançat […]
...
El Consell de Ministres va aprovar a principis d’any el “Proyecto de Ley por el Derecho a la Vivienda”, que actualment s’està tramitant pel procediment d’urgència a les Corts Generals, preveient-se que la seva aprovació podria tenir lloc abans de final d’any. Aquesta futura Llei estatal per al Dret a l’Habitatge incorporarà sistemes de contenció […]
...
