El Tribunal Suprem ha establert que transferir al comprador un deute fiscal que, d’acord amb la norma d’aplicació, és a càrrec del venedor —que es beneficia de l’increment de valor, incorporat en el preu de venda — suposa una lesió en la seva posició jurídica i aquesta previsió contractual constitueix una clàusula abusiva.
Supòsit estudiat
Una promotora immobiliària va formular una demanda contra la compradora d’un dels seus habitatges després de negar-se aquesta a assumir la plusvàlua, segons estava previst en el contracte de compravenda. La demandada va oposar-s’hi adduint que aquesta clàusula era abusiva, generadora d’un desequilibri per a ella i beneficiosa únicament per a la venedora. El Jutjat de Primera Instància va estimar la demanda i va condemnar la compradora a l’abonament de la plusvàlua.
L’Audiència Provincial va estimar el recurs d’apel•lació interposat per la compradora, la qual cosa va provocar que la promotora interposés recurs de cassació al•legant la infracció de determinats preceptes del Codi civil, de la Llei de defensa dels consumidors i usuaris i de la Llei de condicions generals de la contractació.
Criteri de la sentència del Tribunal Suprem
En la sentència de 22 d’octubre de 2014 l’Alt Tribunal va entendre que concorrien les condicions precises per aplicar a la clàusula litigiosa l’art. 10 bis de la Llei 26/1984, de 19 de juliol (defensa dels consumidors i usuaris), en relació amb els art. 3 i 4 de la Directiva 93/13/CEE, del Consell, de 5 d’abril, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors i va fer seva la interpretació que d’aquesta norma ja va fer el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (sentència de 16 de gener de 2014), afirmant que un desequilibri important en perjudici del consumidor pot provocar-li una lesió suficientment greu en la situació jurídica en què es troba com a part del contracte. La Sala entén queaquesta lesió es produeix en transmetre la venedora a l’adquirent consumidor un deute fiscal que és a càrrec d’aquella, perquè ja es beneficia de l’increment de valor (i així es reflecteix en el preu de venda) i es genera una incertesa al consumidor en no conèixer-se, en la data de celebració del contracte, l’import de la pretesa obligació.
Així mateix, el Tribunal entén que aquesta conducta és contrària a la bona fe i cal valorar-la atenent a la desigualtat de les posicions de negociació de les parts.
El 24 de desembre de 2025 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el Reial Decret Llei 16/2025, de 23 de desembre, pel qual es prorroguen determinades mesures per fer front a situacions de vulnerabilitat social i s’adopten mesures en matèria tributària i de Seguretat Social. Ies prorroguen fins al 31 de desembre de […]
...
L’1 de gener va entrar en vigor la nova regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions. La principal conseqüència d’aquesta normativa és que la regulació de preus de les zones declarades d’habitatge residencial tensionat s’aplica també als contractes temporals i que, com hem indicat en comunicacions anteriors, afecta a 47 municipis de les comarques gironines. […]
...
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’adopció de mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme, una norma d’ampli abast que introdueix canvis rellevants en la regulació del lloguer d’habitacions i de temporada i en la política d’habitatge, amb un impacte directe sobre els propietaris. La llei ha estat aprovada amb els vots favorables […]
...
La Unió Europea ha presentat un pla que busca facilitar l’accés a l’habitatge a la classe treballadora, als joves i a les persones sense llar. Aquest pla inclourà també una regulació específica dels pisos turístics i impulsarà la construcció de nous habitatges, per tal d’augmentar l’oferta de lloguer disponible. El pla, però, no contempla controlar […]
...
