Clàusules abusives en compravenda immobiliària

El Tribunal Suprem ha establert que transferir al comprador un deute fiscal que, d’acord amb la norma d’aplicació, és a càrrec del venedor —que es beneficia de l’increment de valor, incorporat en el preu de venda — suposa una lesió en la seva posició jurídica i aquesta previsió contractual constitueix una clàusula abusiva.

Supòsit estudiat 

Una promotora immobiliària va formular una demanda contra la compradora d’un dels seus habitatges després de negar-se aquesta a assumir la plusvàlua, segons estava previst en el contracte de compravenda. La demandada va oposar-s’hi adduint que aquesta clàusula era abusiva, generadora d’un desequilibri per a ella i beneficiosa únicament per a la venedora. El Jutjat de Primera Instància va estimar la demanda i va condemnar la compradora a l’abonament de la plusvàlua. 

L’Audiència Provincial va estimar el recurs d’apel•lació interposat per la compradora, la qual cosa va provocar que la promotora interposés recurs de cassació al•legant la infracció de determinats preceptes del Codi civil, de la Llei de defensa dels consumidors i usuaris i de la Llei de condicions generals de la contractació.

Criteri de la sentència del Tribunal Suprem

En la sentència de 22 d’octubre de 2014 l’Alt Tribunal va entendre que concorrien les condicions precises per aplicar a la clàusula litigiosa l’art. 10 bis de la Llei 26/1984, de 19 de juliol (defensa dels consumidors i usuaris), en relació amb els art. 3 i 4 de la Directiva 93/13/CEE, del Consell, de 5 d’abril, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors i va fer seva la interpretació que d’aquesta norma ja va fer el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (sentència de 16 de gener de 2014), afirmant que un desequilibri important en perjudici del consumidor pot provocar-li una lesió suficientment greu en la situació jurídica en què es troba com a part del contracte. La Sala entén queaquesta lesió es produeix en transmetre la venedora a l’adquirent consumidor un deute fiscal que és a càrrec d’aquella, perquè ja es beneficia de l’increment de valor (i així es reflecteix en el preu de venda) i es genera una incertesa al consumidor en no conèixer-se, en la data de celebració del contracte, l’import de la pretesa obligació.

Així mateix, el Tribunal entén que aquesta conducta és contrària a la bona fe i cal valorar-la atenent a la desigualtat de les posicions de negociació de les parts.